Xeografía d'Eslovenia

Eslovenia (nome llocal, Republika Slovenija) ye un pequeñu estáu de 20.273 km² que s'atopa ente Italia, Austria, Hungría y Croacia. Tien una llinia de mariña bien curtia, nel Mar Adriáticu.

Xeografía d'Eslovenia
 
[editar datos en Wikidata]

Xeografía física editar

Rexones editar

Los xeógrafos Anton Melik (1935-1936) y Svetozar Ilešič (1968) fueron los primeres en rexonalizar Eslovenia. Una rexonalización posterior, obra d'Iván Gams, estrema a Eslovenia nes siguientes macrorrexones:

Les rexones tradicionales de Eslovenia básense nes anteriores divisiones de Eslovenia en tres tierres de los Habsburgu: Carniola, Carintia, Estiria y el Mariña) y los sos partes.

 
Eslovenia estrémase tradicionalmente n'ocho rexones.

Les últimes dos considérense de normal de manera conxunta como la rexón Mariniega (Primorska). La Carniola Blanca (Bela krajina), n'otru sentíu parte de la Carniola Inferior, ye considerada de normal como una rexón separada, como ye'l valle central del Save (Zasavje), que ye per otru llau una parte de Carniola Cimera ya Inferior y Estiria. La Mariña Eslovena nun tien islles naturales, pero entámase crear una artificial.

Según una rexonalización xeográficu-natural más recién,[1] el país consta de cuatro macrorrexones: alpina, mediterránea, dinárica y panonia. Definir a partir de carauterístiques importantes del relieve (los Alpes, la llanura panonia, los montes dináricas) y de tipos de clima (continental, alpinos, mediterraneu), anque de cutiu entemécense y asolapen.

Les macrorrexones consten de múltiples y diverses mesorrexones. El factor principal que les define ye'l relieve y la composición xeolóxica. Les mesorrexones, de la mesma, entienden numberoses microrrexones.

Relieve editar

Eslovenia ye un país montascosu d'altitú media elevada, na rexón alpina, colos Alpes Eslovenos (Julijske Alpe) o Alpes Xulianos, onde ta'l mayor altor del país, el monte Triglav (2.864 m). Otros cordales son los montes Karavanke, el macizu cristalín de Pohorje y, finalmente, nes zones central y meridional los pandos caliares y los poljés de karst, de Notranjsko y Dolenjsko.

Les formaciones cárstiques, estendíes dende Liubliana hasta la mariña, tán escavaes per ríos soterraños y constitúin enormes cuévanos, como les cueves de Postojna, de 19 km de llargor.

 
Monte Triglav nos Alpes Xulianos.

Clima editar

El clima continental ye en Eslovenia básicamente alpín. Ye un clima estremu nos pandos del este y nos montes, con iviernos bien fríos y pluviosidá abondosa (más de 1 500 mm añales). Nes zones próximes al mar ye templáu.

   Parámetros climáticos permediu de Liubliana, capital de Eslovenia  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 2 6 10 15 20 24 26 25 22 16 8 3 0
Temperatura mínima media (°C) -4 -2 1 5 9 12 14 14 11 7 2 -2 0
Precipitación total (mm) 82 80 98 109 122 155 122 144 130 115 135 101 1393
[ensin referencies]

Mediu ambiente editar

En Eslovenia hai estensos montes caducifolios y praderíes. Cerca de la metá del país (11.691 km²) ta cubierta de montes, faciendo de Eslovenia el tercer país más montiegu d'Europa, dempués de Finlandia y Suecia. Entá queden restos de monte orixinal, el mayor nel área de Kočevje. De la mesma, les zones de llendo ocupen 5.593 km² y los campos y xardinos 2,471 km². Esisten 363 km² de güertes y 216 km² de viñeos.

 
Llocalidá de Cerkno na rexón de Goriška.

Según WWF, el territoriu de Eslovenia puede partise en cuatro ecorrexones:

Ente les esmoliciones medioambientales atópase la contaminación del Save con residuos doméstiques ya industriales; contaminación d'agües costeres con productos químicos tóxicos y metales pesaos; dañu al monte cerca de Koper vien de la contaminación atmosférica (que s'anicien en plantes metalúrxiques y químiques) y como resultancia da l'agua acedo.

Xeografía humana editar

Eslovenia tien 2 005 692 d'habitantes (xunetu de 2009 est.). La densidá de población ye de 98,93 habitantes per quilómetru cuadráu, concentraos sobremanera nel valle del ríu Save.

Étnicamente, son mayoritariamente eslovenos, d'orixe eslavu (83,1%), pero hai minoríes serbia (2%), croata (1,8%) y bosnios musulmanes (1,1%), según el censu de 2002. Fálase eslovenu (91,1%), pero tamién de forma bien minoritaria serbo-croata (4,5%) o italianu na zona de la península de Istria.

Según el censu de 2002, la relixón mayoritaria ye la católica (57,8%). Otres relixones: musulmana (2,4%), ortodoxa (2,3%), otros credos cristianos (0,9%).

La capital, Liubliana (Ljubljana), cuenta con 270.828 habitantes (2008). Otres ciudaes principales son Maribor, Celje, Jesenice y Koper. Alministrativamente, hai once municipios urbanos (mestne obcine, singular - mestna obcina): Celje, Koper/Capodistria, Kranj, Liubliana, Maribor, Murska Sobota, Nova Gorica, Novo Mesto, Ptuj, Slovenj Gradec y Velenje.

Estremar en 182 conceyos (obcine, singular - obcina): Ajdovščina, Beltinci, Benedikt, Bistrica ob Sotli, Bled, Bloke, Bohinj, Borovnica, Bovec, Braslovce, Brda, Brezice, Brezovica, Cankova, Cerklje na Gorenjskem, Cerknica, Cerkno, Cerkvenjak, Crensovci, Crna na Koroskem, Crnomelj, Destrnik, Divaca, Dobje, Dobrepolje, Dobrna, Dobrova-Horjul-Polhov Gradec, Dobrovnik-Dobronak, Dolenjske Toplice, Dol pri Ljubljani, Domzale, Dornava, Dravograd, Duplek, Gorenja Vas-Poljane, Gorisnica, Gornja Radgona, Gornji Grad, Gornji Petrovci, Grad, Grosuplje, Hajdina, Foze-Slivnica, Hodos-Hodos, Horjul, Hrastnik, Hrpelje-Kozina, Idrija, Ig, Ilirska Bistrica, Ivancna Gorica, Izola-Isola, Jesenice, Jezersko, Jursinci, Kamnik, Kanal, Kidricevo, Kobarid, Kobilje, Kocevje, Komen, Komenda, Kostel, Kozje, Kranjska Gora, Krizevci, Krsko, Kungota, Kuzma, Lasko, Lenart, Lendava-Lendva, Litija, Ljubno, Ljutomer, Logatec, Loska Dolina, Loski Potok, Lovrenc na Pohorju, Lluz, Lukovica, Majsperk, Markovci, Medvode, Menges, Metlika, Mezica, Miklavz na Dravskem Polju, Miren-Kostanjevica, Mirna Pec, Mislinja, Moravce, Moravske Toplice, Mozirje, Muta, Naklo, Nazarje, Odranci, Oplotnica, Ormoz, Osilnica, Pesnica, Piran-Pirano, Pivka, Podcetrtek, Podlehnik, Podvelka, Polzela, Postojna, Prebold, Preddvor, Prevalje, Puconci, Race-Fram, Radece, Radenci, Radlje ob Dravi, Radovljica, Ravne na Koroskem, Razkrizje, Ribnica, Ribnica na Pohorju, Rogasovci, Rogaska Slatina, Rogatec, Ruse, Salovci, Selnica ob Dravi, Semic, Sempeter-Vrtojba, Sencur, Sentilj, Sentjernej, Sentjur pri Celju, Sevnica, Sezana, Skocjan, Skofja Loka, Skofljica, Slovenska Bistrica, Slovenske Konjice, Smarje pri Jelsah, Smartno ob Paki, Smartno pri Litiji, Sodrazica, Solcava, Sostanj, Starse, Store, Sveta Ana, Sveti Andraz v Slovenskih Goricah, Sveti Jurij, * Tabor, Tisina, Tolmin, Trbovlje, Trebnje, Trnovska Vas, Trzic, Trzin, Turnisce, Velika Polana, Velike Lasce, Verzej, Videm, Vipava, Vitanje, Vodice, Vojnik, Vransko, Vrhnika, Vuzenica, Zagorje ob Savi, Zalec, Zavrc, Zelezniki, Zetale, Ziri, Zirovnica, Zuzemberk y Zrece.

Xeografía económica editar

Ente los recursos naturales d'Eslovenia atópense: carbón de lignitu (cuenca de Trbovlje), plomu (en Mezica), cinc, piedra de construcción, enerxía hidroeléctrica (nes cuenques del Drave y Save) y montes que dexen esplotación forestal. L'usu de la tierra dedicar de la siguiente manera: tierra arable 8,53%, colleches permanentes 1,43% y otros 90,04% (2005). La tierra de regadío ye 30 quilómetros cuadraos (2003).

Eslovenia tener por un modelu d'ésitu económicu y estabilidá na rexón balcánica. Tien el productu interior brutu per cápita más altu d'Europa central, de 28.000 dólares (2009 est.). La mayor parte del PIB provién del sector servicios, 67,2% (2009 est.), de la industria llógrase'l 30,5% y l'agricultura apurre namái'l 2,3%. Tocantes a la dedicación de la población activa (2007) ye: 2,5% a l'agricultura, 36% a la industria y 61,5% al sector servicios.

L'agricultura, especialmente desenvuelta nes cuenques del Drave y Save, produz pataques, lúpulu, maíz, trigu, vide y remolacha azucrera. La ganadería, pocu numberosa, dase sobremanera nel Karst: ganáu vacuno, oveyes y aves de corrolada.

La industria dedicar a la metalurxa ferrosa y productos d'aluminiu, fusión de plomu y cinc (siderurxa y metalurxa en Jesenice y Maribor); electrónica (incluyendo la electrónica militar), camiones, automóviles, equipamientu llétricu, productos de la madera, testil (en Celje y Kranj), química y maquinaria.

Eslovenia tien escelentes infraestructures, un trabayadores bien formaos y un allugamientu estratéxicu ente los Balcanes y Europa occidental.

Referencies editar

  1. Ogrin, Darko (agostu de 2004). «Modern climate change in Slovenia» (inglés). Slovenia: a geographical overview. Association of the Geographical Societies of Slovenia. Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'abril de 2008. Consultáu'l 1 d'abril de 2008.
  2. Art. 1, lletra c), incisu iii), de la Directiva 92/43/CEE, según especifícase nel mapa bioxeográficu aprobáu'l 25 d'abril de 2005 pol Comité creáu en virtú del artículu 20 de felicidá Directiva.

Enllaces esternos editar