Xuegos Florales Internacionales

Los Xuegos Florales Internacionales fueron un concursu lliterariu n'esperantu, basaos nel modelu de los Xuegos Florales Catalanes. Fueron empecipiaos por Frederic Pujulà i Vallès en 1908, dende la redaición de La Revuo, con ocasión del siguiente Congresu Universal d'Esperantu que tuvo llugar en Barcelona en 1909. El primer ganador d'esa edición foi la poeta alemana Marie Hankel, y ente les obres premiaes atopábase una obra n'esperantu del darréu famosu como escritor en catalán Carles Riba.[1]

Al fundase la Federación Esperantista Catalana, en 1910, los Xuegos Florales Internacionales pasaron a celebrase nel marcu de los congresos esperantistes catalanes. Llueu tuvo una fuerte participación internacional, de forma que se convirtieron nel máximu certame lliterariu nesi idioma mientres el periodu ente dambes Guerres Mundiales.

Tamién sirvieron pa dar a conocer el llabor lliterariu de los esperantistes catalanes, con autores como Jaume y Josep Grau Cases, Artur Domènech i Mas y Teresa y Eulàlia Rosell. Munchos de los premios correspondientes a la caña de traducción catalan sirvió de base a la confección de la "Antoloxía Catalana", publicada en 1925.

Los Xuegos Florales siguieron les vicisitúes del movimientu esperantista catalán, con dificultaes mientres la dictadura de Primo de Rivera. Col españíu de la Guerra Civil atayóse la so celebración mientres más de cuarenta años.

Dempués de la cayida del réxime franquista, los esperantistes catalanes volvieron rellanzar el concursu en 1978. Anque mientres dellos años tuvo cierta aceptación, aquel día taben yá consolidaos los Concursos Lliterarios de l'Asociación Universal d'Esperantu, que munchos consideraben los herederos naturales de los Xuegos del primer periodu, y finalmente el concursu dexó de celebrase l'añu 1993.

Cronoloxía editar

  1. 1911 Tarragona (Tarragonés)
  2. 1912 Terrassa (Vallés Occidental)
  3. 1913 Olot (La Garrocha) [Discursu: Carlo Bourlet]
  4. 1914 San Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
  5. 1915 Vilanova i la Geltrú (Garraf)
  6. 1916 Reus (Baxu Campu)
  7. 1919 Manlleu (Osona)
  8. 1921 Girona (Gironés)
  9. 1923 Manresa (Bages)
  10. 1924 Vich (Osona) [Discursu: Kálmán Kalocsay]
  11. 1925 Palma de Mallorca (Mallorca) [Discursu: Edmond Privat]
  12. 1926 Santa Coloma de Farners (Selva)
  13. 1927 Sóller (Mallorca)
  14. 1928 Vinaroz (So Maestrazgo)
  15. 1933 Vendrell (So Penedés)
  16. 1935 Ripoll (Ripollés)
  17. 1936 Manresa (Bages)
  18. 1978 Tortosa (So Ebro) [Flor Natural: Kris Long. Discursu: Manuel Casanoves i Casals]
  19. 1979 Rubí (Vallés Occidental) [Flor Natural: Aldo de' Giorgi. Discursu: Salvador Gumà i Clavell]
  20. 1980 Vilanova i la Geltrú (Garraf) [Flor Natural: Jiří Kořínek. Discursu: Renat Llech-Walter]
  21. 1981 Moyá (Bages) [Flor Natural: Váldemar Vinar. Discursu: Ada Fighiera Sikorska]
  22. 1982 Reus (Baxu Campu) [Flor Natural: Giorgio Silfer. Discursu: Giorgio Silfer]
  23. 1983 Sabadell (Vallés Occidental) [Flor Natural: Nicolino Rossi. Discursu: György Nanovsky]
  24. 1984 Olot (La Garrocha) [Flor Natural: Giorgio Silfer. Discursu: André Albault]
  25. 1985 Sant Cugat del Vallès (Vallés Occidental) [Flor Natural: José Fernández Arroyo. Discursu: Baldur Ragnarsson]
  26. 1986 Lérida (Segriá) [Flor Natural: Timothy Brian Carr. Discursu: Anna Löwenstein]
  27. 1987 Barcelona (Barcelonés) [Flor Natural: Timothy Brian Carr. Discursu: Georges Lagrange]
  28. 1988 Barcelona (Barcelonés) [Flor Natural: Pier Giorgio Soranzo. Discursu: Gaston Waringhien.]
  29. 1989 Perpiñán (Rosellón) [Flor Natural: Krys Ungar. Discursu: Timothy Brian Carr]
  30. 1990 Palamós (Baix Empordà) [Flor Natural: Krys Ungar. Discursu: Krys Ungar]
  31. 1991 Tarragona (Tarragonès) [Flor Natural: Gonçalo Nieves. Discursu: William Auld]
  32. 1992 Terrassa (Vallés Occidental) [Flor Natural: Miguel Fernández Martín. Discursu: Gonçalo Nieves]
  33. 1993 Alcudia (Mallorca) [Discursu: Jorge Camacho]

Referencies editar