Zhongnanhai (chinu:中南海, pinyin:Zhōngnánhăi) ye un complexu d'edificios de Beixín, China, que fai les funciones d'oficina central del Partíu Comunista de China y ye la sede oficial del gobiernu de la República Popular China.

Zhongnanhai
Xardín chinu, residencia oficial, palacio presidencial (es) Traducir y sede central (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
Ciudá Beixín
Distritu Xicheng (es) Traducir
Subdistrito (es) Traducir Xichang'anjie Subdistrict (en) Traducir
Direición Avenida Chang'an (es) Traducir
cai Fuyou
cai Wenjin
Coordenaes 39°54′41″N 116°22′50″E / 39.911388888889°N 116.38055555556°E / 39.911388888889; 116.38055555556
Zhongnanhai alcuéntrase en República Popular China
Zhongnanhai
Zhongnanhai
Zhongnanhai (República Popular China)
Historia y usu
Usu residencia oficial
jardín real (es) Traducir
Joint Government Building (en) Traducir
Usuariu Comité Central del Partíu Comunista de China
Consejo de Estado de la República Popular China (es) Traducir
Office of the Great President of the Republic of China (en) Traducir
North China Bandit Suppression Headquarters (en) Traducir
Government Administration Council of the Central People's Government (en) Traducir
Central People's Government of the People's Republic of China (en) Traducir
Office of the President of the People's Republic of China (en) Traducir
Q15945794 Traducir
Remusatia vivipara (es) Traducir
Patrimoniu
Cambiar los datos en Wikidata
Vista d'una parte de Zhongnanhai.

La pallabra Zhongnanhai úsase de cutiu de forma metonímica, designando tamién a l'alministración del gobiernu de la República Popular China (según, por casu, "la Casa Blanca" refierse de cutiu al Presidente d'Estaos Xuníos, "la Casa Rosada" refierse al Presidente del Estáu d'Arxentina o "La Moncloa" refierse tamién al Presidente del Gobiernu d'España). Los presidentes chinos, incluyendo a Hu Jintao, y otros llíderes del Partíu Comunista axúntense con frecuencia con otros dignatarios oficiales nel complexu.

Llocalización editar

El nome del complexu Zhongnanhai, allugáu al oeste de la Ciudá Prohibida, significa "mares" o "llagos" "centrales y del sur", en referencia a dos llagos ("el Mar Central" y "el Mar del Sur") que s'atopen nel interior del complexu. Por esti motivu dacuando traduzse por "Los Palacios del Mar". Estos dos llagos formen parte d'una serie de proyeutos de regadíu llevaos a cabu mientres la construcción de la Ciudá Prohibida. Tamién forma parte d'esti sistema'l "Mar del Norte", o "Beihai", anguaño un parque públicu.

Estos trés llagos (del Sur, Central y del Norte) yeren orixinalmente un xardín imperial, con zones verdes nes veres de cada llagu, abarganaos por una valla. La mayor parte de los pabellones, templos y sepulcros de la zona son d'esti periodu. Ente que'l Llagu del Norte tenía un calter relixosu, nes veres de los llagos Central y del Sur construyeron palacios.

Historia editar

Mientres la Dinastía Jin, la seición norte de Zhongnanhai yera'l denomináu Llagu Taiye (lliteralmente "Llagu del Gran Líquidu"), con un palaciu adosáu llamáu'l Daning Gong ("Palaciu de la Gran Paz"). Mientres el reináu de la Dinastía Yuan, el Llagu Taiye incluyir na Ciudá Imperial. Amás estendióse, cubriendo aproximao l'área entendida pelos llagos Central y del Norte anguaño. Los trés palacios construyéronse alredor del llagu.

Dempués de que la Dinastía Ming treslladara la capital a Beixín, en 1406 entamó a construyise la Ciudá Prohibida. El palaciu de Ming taba al sur del palaciu de Yuan. Arriendes d'ello, escavóse'l Mar del Sur al sur del antiguu llagu. El suelu escaváu apilóse pa construyir Jingshan, una llomba al norte de la Ciudá Prohibida. Por esta dómina, los trés llagos taben coneutaos y recibíen el nome conxuntu de Llagu Taiye. Los trés llagos taben dixebraos por pontes, y yeren parte d'un estensu parque real al oeste del Palaciu Imperial.

Con posterioridá al establecimientu de la capital de la Dinastía Qing a Beixín, el gobiernu amenorgó'l tamañu del parque real a una pequeña área abarganada alredor de los trés llagos. Los numberosos emperadores que-yos asocedieron construyeron cases y pabellones a lo llargo de los trés orielles, onde desempeñaríen los llabores gubernamentales pel branu. Mientres el reináu de la Emperatriz Rexente Cixi, ella y l'Emperador viviríen de cutiu nel complexu de Zhongnanhai, viaxando a la Ciudá Prohibida namái mientres ceremonies oficiales.

Mientres la Rebelión de los Bóxers de 1900, l'exércitu rusu invadió Zhongnanhai, y escaló casi tola decoración. Más tarde, el comandante de l'Alianza de les Ocho Naciones tamién vivió en Zhongnanhai. Cuando Puyi foi proclamáu Emperador, el so padre, el Príncipe Rexente, vivió mientres un curtiu periodu nel complexu.

Zhongnanhai cobró una importancia significativa mientres la República de China, cuando'l Gobiernu de Beiyang, sol mandu de Yuan Shikai emplazó'l so centru de decisiones nel complexu de Zhongnanhai mientres 1912. Esta decisión tomóse porque'l réxime deseyaba agospiar el so gobiernu mui cerca del centru históricu de poder, na Ciudá Prohibida, pero nun podía usala con esi envís porque l'emperador abdicáu Puyi inda vivía ellí.

Cuando'l gobiernu de la República de China treslladó la so capital a Nankín, el complexu de Zhongnanhai abrió al públicu como parque.

Zhongnanhai foi la sede del gobiernu central dende los primeros díes de la República Popular China, fundada en 1949, fecha dende la cual construyéronse munches de les estructures del complexu, qu'alluga al Comité Central del Partíu Comunista de China, amás del Conseyu d'Estáu de la República Popular China. Los primeres líderes, como Mao Zedong, Zhou Enlai y Deng Xiaoping vivíen nel complexu. Los mapes de Beixín amuesen Zhongnanhai como una área verde insignificante con una masa d'agua; sicasí, el gobiernu municipal amuésase con una llamativa estrella colorada.

Zhongnanhai güei editar

Desque Zhongnanhai convirtióse nel complexu gubernamental central, permaneció inaccesible al públicu. Sicasí, nos años de llibertá relativa que siguieron a la fin de la Revolución Cultural, dende 1977 a 1985, el complexu tuvo abiertu al públicu, que podía llograr de les autoridaes gubernamentales tíquets pa visitalu. Tres la balasma política qu'acabó cola Revuelta de la Plaza de Tian'anmen, l'accesu acutóse.

La entrada más importante del complexu atópase al sur, na Puerta de Xinhua (o Puerta de la Nueva China), arrodiada por dos cartelos que deseyen "llarga vida al gran Partíu Comunista de China" y "llarga vida al invencible pensamientu de Mao Zedong". La vista tres la entrada ta apantallada por una paré col cartelu "Sirvíi al pueblu", escritu de puñu y lletra por Zhou Enlai. La entrada de Xinhuamen ta na cara norte de l'Avenida de Chang'an.

El 18 d'abril de 1989, munchos estudiantes aposentáronse fora del complexu de Zhongnanhai. Yeren bien visibles polos viandantes de l'Avenida de Chang'an. Los estudiantes sosteníen cartelos nos que se lleía "Embaxo la Dictadura" y "Llarga Vida a la Democracia". Munchos de los estudiantes arreyáronse tamién na Revuelta de la Plaza de Tiananmen. El 20 d'abril, los guardias de Zhongnanhai atacaron a los manifestantes con petrines y porres. L'ataque dio-yos una enerxía anovada a los manifestantes a midida que les noticies del desallugu a golpes estendiéronse, y los estudiantes que simpatizaben coles protestes allegaron dende toa China pa "sofitar a Beixín", lo qu'acabó finalmente na Revuelta de Tian'anmen.

Zhongnanhai foi tamién el llugar de les manifestaciones de Falun Gong en 1999.

Referencies editar

Enllaces esternos editar