Estamentu de Procuradores
Estamentu de Procuradores foi'l nome de la cámara electiva española ente 1834 y 1836.
Estamentu de Procurador | |||||
---|---|---|---|---|---|
Antiguu conventu del Espíritu Santu, que la so ilesia emplegar como salón de sesiones del Estamentu de Procuradores (vista del añu 1843) | |||||
Datos Xenerales | |||||
País | España | ||||
Creación | 10 d'abril de 1834 | ||||
Términu | 15 d'agostu de 1836 (nueva promulgación de la Constitución española de 1812 | ||||
Tipu | cámara baxa | ||||
Cámara alta | Estamentu de Próceres | ||||
Atribuciones | Estatutu Real de 1834 | ||||
Cronoloxía | |||||
| |||||
[editar datos en Wikidata] |
El Estatutu Real de 1834 introdució per vegada primera'l bicameralismo nel sistema políticu español al prever la esistencia de dos estamentos o cámares na asamblea llexislativa: el estamentu de próceres y el estamentu de procuradores del reinu,[1] cámares alta y baxa que n'otres constituciones españoles del sieglu XIX recibieron los nome de Senáu y Congresu de los Diputaos; con ello pretendíase conformar un sistema según el modelu del parllamentarismu inglés, nel que correspondería al Estamentu de Procuradores una función similar a la Cámara de los Comunes nel Reinu Xuníu.
La designación de los procuradores foi primeramente por sufraxu censitario indireutu en dos niveles (de partíu y de provincia). La xunta eleutoral de partíu taba formada polos mayores contribuyentes de cada unu d'estos distritos y los miembros del conceyu del pueblo cabeza de partíu, a los que podíen añader dellos funcionarios y profesionales lliberales. El númberu total d'esti eleutores de primer grau yera de 16.026. A ellos correspondía escoyer los compromisarios (950 en tol Reinu) que depués designaben los procuradores de cada provincia. El Real Decretu de 24 de mayu de 1836 estableció'l sufraxu direutu y amplió el cuerpu eleutoral a 60.067 individuos.[2]
La designación del presidente del Estamentu de Próceres correspondía al Rei, d'una terna votada polos miembros de la cámara. Nos dos años de vixencia del Estatutu Real ocuparon la presidencia:
- Antonio Posada Rubín de Celis. del 20 de xunetu de 1834 al 28 de xunetu de 1834 (Interín).
- Ildefonso Díez de Rivera y Muriu. Del 29 de xunetu de 1834 al 29 de mayu de 1835.
- Francisco Javier Istúriz y Montero. Del 12 de payares de 1835 al 27 de xineru de 1836 y del 17 de marzu al 22 de marzu de 1836.
- Antonio González González. Del 23 de marzu de 1836 al 23 de mayu de 1836.
Les sesiones del Estamentu de Procuradores celebráronse na ilesia del conventu del Espíritu Santu, na carrera de San Jerónimo de Madrid, sobre que'l so solar edificóse darréu'l Palaciu de les Cortes.
L'Estatutu Real foi suspendíu tres el Motín de la Granxa de 1836, a raigañu del cual restablecióse la vixencia de la Constitución española de 1812, qu'establecía unes Cortes unicamerales. Cola entrada a valir de la Constitución española de 1837 volver n'España a la llexislatura bicameral.
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ Cfr. artículu 2 del Estatutu Real.
- ↑ Tomás Villarroya, Joaquín. Curtia Historia del Constitucionalismo Español. Centru d'Estudios Constitucionales. Madrid 1986, páxs. 43-44