Estrechu Vitiaz
Dampier Strait
Llocalización alministrativa
División Provincies de Madang, Morobe y Nueva Bretaña del Oeste
Xeografía
Mar Mar de Bismarck - Mar de Salomón (Pacíficu)
Islla(s) Nueva Guinea, Umboi y Nueva Bretaña
Fondura max. 1.200 m
Otros datos
Mapa

El estrechu Vitiaz ye un estrechu marín alcontráu n'agües de Papúa Nueva Guinea, y dixebra la islla de Nueva Bretaña (nel archipiélagu de Bismarck) de la península de Huon, nel norte de la gran islla de Nueva Guinea.[1][2] L'estrechu comunica'l mar de Bismarck, al norte, col mar de Salomón, al sur (dambos mares del océanu Pacíficu).

Historia editar

 
Corbeta Imperial rusa Vitiaz, que la so memoria honra'l nome del estrechu

L'estrechu foi llamáu asina por Nicholai Nicholaievich Mikluho-Maklai pa conmemorar la corbeta rusa Vitiaz na que saleó dende ochobre de 1870 per América del Sur y les islles del Pacíficu hasta algamar la bahía Astrolabio en setiembre 1871.[3]

Alcuentros europeos editar

El neerlandés Abel Tasman columbró en 1643 la isla Umboi, nel estrechu Vitiaz, pero nun se dio cuenta de que l'estrechu dixebraba la islla de la mariña de Nueva Guinea.[4] William Dampier cartografió el pasu agora llamáu estrechu de Dampier ente les islles Umboi y Nueva Inglaterra en 1700.[5] Dampier estableciera que la masa de tierra que'l nomó como Nueva Inglaterra yera una isla. Mientres saleaba escontra'l noroeste al traviés del pasaxe, Dampier tamién cartografió y dio nome a delles islles que s'estendíen ente los estrechos de Dampier y Vitiaz: Sir George Rook (más tarde islla Rooke y agora Umboi), Long Island (isla Arop) y la Islla de la Corona (Crown Island).[6]

Segunda Guerra Mundial editar

Mientres la Campaña de Nueva Guinea (1942-45), el control del estrechu Vitiaz adquirió importancia estratéxica militar. Los xaponeses desembarcaron dos batallones en Lae y Salamaua nel golfu de Huon el 8 de marzu de 1942, dándo-yos el control de los estrechos de Dampier y Vitiaz.[7] Les fuercies xaponeses perdieron el control del ambos estrechos dempués de la captura de Finschhafen poles tropes australianes y del desembarcu posterior de les fuercies estauxunidenses en Nueva Bretaña (avientu de 1943).[8] El xeneral Douglas MacArthur anunció que la islla Rooke (agora Umboi) fuera ocupada'l sábadu 12 de febreru de 1944 poles fuercies estauxunidenses que nun atoparon oposición.[9][10] El control aliáu quedó aseguráu polos desembarcos nes islles del Almirantazgo el 29 de febreru de 1944.[11]

Hidrografía editar

Los 1200 m de fondura del estrechu Vitiaz «fueron un focu d'atención pa los oceanógrafos australianu y estauxunidense en viaxes en 1985, 1986, 1988, 1991 y 1992 como parte del Estudiu de Circulación del océanu Pacíficu occidental ecuatorial [Western Equatorial Pacific Ocean Circulation Study, WEPOCS]».[12] La corriente costera submarina de Nueva Guinea» (New Guinea Coastal Undercurrent) tresporta «agües d'altu salín, so conteníu en tritiu, altos niveles d'osíxenu y baxos nutrientes dende'l mar de Salomón escontra'l noroeste a lo llargo de la mariña septentrional de Papúa Nueva Guinea al traviés del estrechu Vitiaz».[13]

Sicasí, la capa superficial de la corriente al traviés del estrechu, la corriente costera de Nueva Guinea» (New Guinea Coastal Current), esperimenta una reversión estacional. Nel branu boreal (branu del hemisferiu norte) carauterizar pol monzón del sureste, cola corriente dominante escontra l'oeste; mientres l'iviernu boreal (iviernu nel hemisferiu norte) so la influencia de los vientos del monzón del noroeste, apoderen los fluxu escontra l'este.[14]

Referencies editar

  1. George R. Cresswell, 2000, «Coastal currents of northern Papua New Guinea, and the Sepik River outflow», Marine Freshwater Research 51 pp. 553–64, en p. 553.
  2. Walter Zenk, Gerold Siedler, Akio Ishida, Jürgen Holfort, Yuji Kashino, Yoshifumi Kuroda, Toru Miyama, Thomas J. Müller 2005, «Pathways and variability of the Antarctic Intermediate Water in the western equatorial Pacific Ocean», Progress in Oceanography 67 pp 245–281, en p. 247, ver mapa de la Fig.2(a) en p. 248.
  3. R. W. de M.-Maclay, 'Mikluho-Maklai, Nicholai Nicholaievich (1846 - 1888)', "Australian Dictionary of Biography".
  4. Matthew Spriggs (1997) The island Melanesians, p. 242 drawing on Andrew Sharp (1968) The Voyages of Abel Janszoon Tasman.
  5. Spriggs (1997), op. cit., citando a William Dampier (1906 ed. John Masefield) Dampier's voyages Vol II pp. 522-45.
  6. William Dampier, A Continuation of a Voyage to New Holland Ch. 4 New Britain Discovered.
  7. «New Guinea campaign», n'I. C. B. Dear y M. R. D. Foot (eds) (2001) The Oxford Companion to World War II.
  8. John Coates, «New Guinea Campaign» en Peter Dennis, Jeffrey Grey, Ewan Morris, Robin Prior y Jean Bou (eds) (2009) The Oxford Companion Australian Military History.
  9. «U.S. Troops Seize Vitiaz Strait Isle», New York Times, 15 de febreru de 1944 p. 6.
  10. Frank Dexter, «Rooke Island Occupied», en The Argus (Melbourne, Victoria) 16 de febreru de 1944, p. 16.
  11. Coates, op. cit..
  12. Cresswell 2000, op. cit..
  13. «(...) high-salinity, low-tritium, high-oxygen, low-nutrient water from the Solomon Sía northwestward along the north coast of Papua New Guinea through the Vitiaz Strait». M. Tsuchiya, R. Lukas, R. A. Fine, E. Firing, E. Lindstrom, 1989, «Source waters of the Pacific Equatorial Undercurrent». Progress in Oceanography 23, pp 101–47, en p. 101.
  14. Yoshifui Kuroda 2000, «Variability of Currents off the Northern Coast of New Guinea», en Journal of Oceanography 56, pp. 103-116, en p. 107.

Referencies editar