La Estrella Pistola (n'inglés Pistol Star) ye una de les estrelles hiperxigantes y hipermasivas más lluminoses de la Vía Lláctea. El so nome provién de la forma de la nebulosa qu'alluma, la Nebulosa Pistola.

Estrella Pistola

Imaxe en falsos colores d'Estrellar Pistola tomada con NICMOS.
Datos d'observación
(Dómina J2000)
Constelación Saxitariu
Ascensión reuta (α) 17h 46m 15,3s
Declinación (δ) -28° 50' 04"
Mag. aparente (V) Non visible (4)
Carauterístiques físiques
Masa solar 150 M
Radiu (300 - 340 R)
Lluminosidá 106,3 L
Temperatura superficial 14.100 - 16.600 K
Otres designaciones
V4647 Sagittarii, 2MASS J17461524-2850035
[editar datos en Wikidata]

== Situación Estrellar Pistola alcuéntrase a 25.000 años lluz del Sistema Solar en direición a la constelación de Saxitariu, al oeste de Nash (γ Sagittarii) y Kaus Medius (δ Sagittarii) , al noroeste de Kaus Australis (ε Sagittarii), y al sureste de Kaus Borealis (λ Sagittarii) y Nunki (σ Sagittarii). Forma parte del Cúmulu Quíntuple cercanu al centru de la galaxa. La estrella ye invisible dende la Tierra, yá que se topa oculta detrás de grandes nubes de polvu; si nun fuera asina, sería visible a simple vista como una estrella de cuarta magnitú magar la gran distancia que nos dixebra d'ella. Afayóse pol Telescopiu Espacial Hubble na década de 1990 utilizando llonxitúes d'onda nel infrarroxu qu'enfusen el polvu interestelar.

Carauterístiques físiques editar

Con una masa en redol a 150 mases solares, estrellar Pistola ta catalogada como una variable azul lluminosa, al igual que Eta Carinae. Relluma con una lluminosidá equivalente a 10 millones de soles, siendo una de les estrelles más lluminoses del Grupu Llocal, del que forma parte nuesa galaxa. El fechu de que tea cerca del centru galácticu paez nun ser casual, yá que ellí favorezse la creación d'oxetos supermasivos.

A lo llargo de la so esistencia foi perdiendo masa estelar, envalorándose la so masa inicial en redol a les 200 - 250 mases solares. Piénsase que la estrella espulsó 10 vegaes la masa del Sol en forma de material refundiáu mientres dos xigantescos españíos fai 4000 y 6000 años. El so vientu estelar ye 10.000 millones de vegaes mayor que'l solar. El so tiempu de vida ye bien curtiu, aproximao unos 3 millones d'años, y anque nun se sabe la so edá con certidume, ésta puede cifrase ente 1,7 y 2,1 millones d'años. Probablemente va esplotar como una brillosa supernova o hipernova dientro de 1 a 3 millones d'años.

Ver tamién editar

Referencies editar

Coordenaes:   17h 46m 15.24s, -28° 50 3.58