Félix Alonso Arena

escultor asturianu

Félix Alonso Arena (1931Piloña) ye un escultor y pintor español. Anguaño mora na llocalidá piloñesa de Sevares.[1]

Félix Alonso Arena
Vida
Nacimientu Piloña1931 (92/93 años)
Nacionalidá España
Residencia Piloña
Estudios
Estudios Real Academia de Belles Artes de San Fernando
(1950 - 1955)
Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría (es) Traducir
(1957 - 1958) : imaginería (es) Traducir
Llingües falaes castellanu
Alumnu de Paulino Vicente (El Vieyu)
Oficiu escultor
Emplegadores Escuela d'Arte d'Uviéu
Trabayos destacaos Alexander Fleming
Homenaje al folklore asturiano y a Juanín de Mieres (es) Traducir
Escultura de Paulino Vicente (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Empezó los sos estudios artísticos de la mano del pintor uvieín Paulino Vicente, pa pasar más tardea la Escuela d'Artes y Oficios d'Uviéu. Darréu ingresa na Escuela Cimera de Belles Artes de San Fernando en Madrid en 1950 cursó estudios ellí hasta 1955, con una beca de la Diputación d'Uviéu. En 1957 va llograr una Beca de Méritu cola que va poder ampliar los sos estudios na Escuela Cimera de Belles Artes de Santa Isabel d'Hungría en Sevilla, onde s'especializó en Imaginería Polícroma.

Más tarde, en 1961, consigue una beca de méritu cola que se va a estudiar a Italia, onde va permanecer seis años tres los cualos va volver de nuevu a Asturies.

Nesta nueva etapa, Félix Alonso pasa a ser profesor de la Escuela d'Artes y Oficios d'Uviéu y, dende 1976 y al traviés d'un concursu oposición, convertir en profesor numerario de modeláu aportando a finalmente caderalgu d'esa mesma especialidá.

En 1975 lleva a cabu la so primer esposición individual n'Uviéu, na Caxa d'Aforros d'Asturies. Ye un escultor qu'utiliza como llinguaxe'l realismu figurativu, algamando los sos mayores ésitos nel ámbitu de la semeya y el monumentu públicu, pudiéndose almirar obres sos en delles llocalidaes asturianes: Cangues d'Onís, Xixón, L'Entregu y Uviéu. Tamién realizó un ampliu trabayu nel ámbitu priváu, destacando los sos bustos.

Actividá artística editar

 
Asturcón, n'Uviéu.
 
Bustu d'Alfonso Iglesias López de Vívigo, n'Uviéu.
 
Monumentu a Paulino Vicente, n'Uviéu.
 
Monumentu a Aída de la Fuente, n'Uviéu.
 
Maternidá, n'Uviéu.

Obres públiques editar

Escultures relixosa editar

  • Imaxe de San Fernando, 1956, ilesia castrense de Melilla.
  • Virxe de Cuadonga, 1958, Centru Asturianu de la Habana, Cuba.
  • Cristu, 1961, Institutu d'Estudios Asturianos, Uviéu.
  • Virxe de Cuadonga, 1975, basílica de Cuadonga, Asturies.
  • Cristu con Cruz, 1979, ilesia de Sevares, Piloña, Asturies.
  • Virxe de Cuadonga, 1982, Puertu Ricu.
  • Imaxe de San Pedro Apóstol, ilesia de San Pedro, Sevares, Piloña, Asturies.

Obres en museos y otres instituciones editar

  • Monumentu a José Fernández Buelta, catedral d'Uviéu.
  • Monumentu a Carmen y Severo Ochoa, 1991, Hospital de Cangas del Narcea, Asturies.
  • Bustu de Grande Covián, 1998, Hospital de Les Arriondes, Asturies.

Restauraciones editar

  • Escudo y Corona, 1990, fachada de la catedral d'Uviéu.

Premios y distinciones editar

  • Primer Premiu de Dibuxu "Carmen del Ríu" 1952, de Madrid.
  • Primer Premiu d'Escultura "Álvarez Pereira", Madrid.
  • Primer Premiu d'Escultura "Madrigal", Madrid.
  • Primer Premiu d'Escultura Ciudá de Melilla 1956 (pol bustu del pintor Gabino Gaona).
  • Premiu Asturcón 2015.[2]

Bibliografía editar

Referencies editar

  1. «Una vida con muncho arte en Sevares» (24 d'ochobre de 2013). Consultáu'l 31 de mayu de 2016.
  2. «L'escultor Félix Alonso, ente los numberosos premiaos» (19 d'agostu de 2015). Consultáu'l 31 de mayu de 2016.