Forès

conceyu de la provincia de Tarragona

Forès ye un conceyu de la contorna catalana de la Cuenca de Barberá (Tarragona). Según datos del 2009 la población yera de 43 habitantes.

Forès
Q11920072 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Cuenca de Barberá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Forés (es) Traducir Julià Josep Plaza Briansó (en) Traducir (Junts per Catalunya)
Nome oficial Forès (ca)[1]
Códigu postal 43425
Xeografía
Coordenaes 41°29′39″N 1°14′16″E / 41.4941°N 1.2379°E / 41.4941; 1.2379
Forès alcuéntrase n'España
Forès
Forès
Forès (España)
Superficie 16 km²
Altitú 866 m[2]
Llenda con Passanant i Belltall, Conesa, Rocafort de Queralt, Sarral y Solivella
Demografía
Población 47 hab. (2023)
- 25 homes (2019)

- 18 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuenca de Barberá (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
0.01% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 2,94 hab/km²
Viviendes 28 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
fores.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Foi unu de los primeros allugamientos nos que s'empecipió la repoblación tres reconquistar de les tierres a les tropes sarracenes. Foi vencíu por Ramón Berenguer I a Mir Foguet nel 1058. Más palantre pasó a depender del condáu de Urgel hasta qu'en 1086 foi cedíu a la ilesia. Mientres tol sieglu XIII foi considerada como una villa real lo que-y dexó tener representante na Cortes catalanes que y celebraron nesi sieglu. A partir de 1285 foi posesión del monesteriu de Santes Creus quien caltuvo'l señoríu hasta 1835.

Cultura editar

El pueblu desenvolvióse alredor del antiguu castiellu del que namái queden delles partes de les cimentaciones de los murios. La ilesia parroquial ta dedicada a San Miguel. Trátase d'un edificiu d'orixe románicu que foi construyíu ente los sieglos XII y XIII. Tien planta de cruz llatina con cruceru y bóveda blasonada.

Apuértase al traviés de dos puertes. Una taba destinada al accesu de les muyeres y ta asitiada a la izquierda del cruceru. Tien cuatro columnes a cada llau remataes por capiteles bastante deterioraos. El tímpanu ta esculpíu con representaciones de cruces y d'anagrames. La entrada reservada a los homes ta na fachada llateral y ye muncho más senciella. Sobre la puerta abre una pequeña ventana.

El ábside orixinal foi esaniciáu pa poder construyir la sacristía. Nel sieglu XIV añadieron un par de capiyes llaterales. El campanariu ye d'estilu barrocu y tien forma octogonal. Nel interior de la ilesia atopaba una imaxe gótica, de 1324, de la Mare de Déu de la Salut que se caltién nel muséu diocesanu de Tarragona

La fiesta mayor celébrase l'últimu sábadu d'agostu. La fiesta mayor d'iviernu tien llugar el 7 de setiembre, festividá de la Virxe de la Salú.

Economía editar

Forès convirtióse nun pueblu de veranéu. Decidióse que toles cases caltendríen una estética uniforme, utilizando la piedra natural nes fachaes, lo que da harmonía al conxuntu del conceyu.

Turismu editar

El conceyu destinó una zona destinada al ociu. Nesti sitiu vais poder esfrutar colos amigos, companyeros de trabayu y la família. Ta fornida con xingadorios, fonte, meses, bancos y lo meyor de too 3 barbacoes pa poner en práutica vuesos dotes culinarios. Dende esta zona, hai vistes al norte, polo qu'en díes claros vese perfectamente los Pirineos, Montserrat y el Montseny.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar