Fuercies Armaes Árabes Siries

Les Fuercies Armaes Árabes Siries, tamién conocíes como Fuercies Armaes de Siria (árabe: القوات المسلحة العربية السورية, tranliterado al-quwāt al-musallaḥat al-ʿarabīyat al-sūrīyá) son les fuercies militares de Siria y compónense del Exércitu Árabe Siriu, l'Armada Árabe Siria, la Fuercia Aérea Árabe Siria y la Fuercia de Defensa Aérea, amás de dellos grupos paramilitares. Según la Constitución de Siria, el Presidente de Siria ye'l Comandante en xefe de les Fuercies Armaes.

Fuercies Armaes Árabes Siries
القوات المسلحة العربية السورية
Fundada 1946
Estructura actual 1971
Base Damascu
Mandos
Xefe de personal Ali Abdullah Ayyoub
Gastos
% PIB 3.5% (FY 2011)[1]

Historia editar

Históricamente les fuercies armaes siries actuaron siempres en defensa del réxime siriu, pero tamién caltuvieron una postura histórica de refuga a les ambiciones territoriales del estáu d'Israel, mientres toles guerres árabes-israelines. Ye consideráu unu de los exércitos más poderosos del mediu oriente y con amplia esperiencia de combate.

Mientres los años 70 y 80 del sieglu XX, les fuercies siries tuvieron esplegaes n'El Líbanu, como Fuercies Árabes de Disuasión, ente les facciones arreyaes na guerra civil y relixoso sectaria qu'ellí tuvo llugar. Enfrentaron la invasión israelina de 1982.

Modernización editar

Mientres los últimos años, Siria dependió de la venta d'armes de Rusia pa llograr armes modernes, incluyendo sistemes de defensa aérea y antitanque. A principios de setiembre de 2008, el gobiernu siriu ordenó l'adquisición de caces Mikoyan MiG-29M,[2] sistemes de defensa aérea Pantsir-S1, sistemes de misiles tácticos Iskander, aviones Yac-130, y dos submarinos Amur-1650, material proviniente de Rusia. El Ministru d'Asuntos Esteriores Sergei Lavrov aseguró que la venta nun alteriaría la balanza de poder nel Mediu Oriente, y que taba "d'acordies cola llei internacional".

Rusia entama modernizar y espandir el so base naval en Tartus pa llograr más presencia nel Mediterraneu. Israel y los Estaos Xuníos oponer a más ventes d'armes por mieu a que les armes cayan so control d'Irán o lluchadores de Hezbollah n'El Líbanu.[3]

Guerra Civil Siria editar

Desque la Guerra Civil Siria empezó, les Fuercies Armaes fueron unviaes a lluchar contra los insurxentes. A midida que la rebelión convertir nuna guerra civil, munchos soldaos desertaron de les Fuercies Armaes y xuniéronse so un únicu estandarte, l'Exércitu Llibre Siriu.[4] En marzu de 2012, el gobiernu siriu aprobó unes restricciones de viaxe. So les nueves restricciones, anunciaes polos Medios de comunicación de Siria medios de comunicación locales, tolos homes d'ente 18 y 42 años teníen prohibíu viaxar al estranxeru.[5] Nuna entrevista de finales de xunu de 2012 nel periódicu Alsharq Al Awsat, Riyad al-Asad dicía qu'unos 20-30 oficiales sirios desertaben a Turquía acaldía.[6]

El 18 de xunetu de 2012, el Ministru de Defensa Dawoud Rajha, l'anterior ministru de defensa Hasan Turkmani, y el cuñáu del presidente, el Xeneral Assef Shawkat morrieron por causa de un atentáu con bomba en Damascu.[7][8] El xefe de la intelixencia siria Hisham Bekhityar tamién foi mancáu na mesma esplosión.[9]

Dende l'entamu de la guerra, les organizaciones de derechos humanos informaron de que la mayoría d'abusos fueron cometíos poles fuercies del gobiernu siriu, y l'investigación de les Naciones Xuníes concluyó que los abusos de los terroristes (rebeldes sirios) son los mayores en términos de gravedá y escala.[10][11][12] Les cañes de les Fuercies Armaes de Siria que cometieron crímenes de guerra inclúin a lo menos l'Exércitu Árabe Siriu,[13][14] la Fuercia Aérea Árabe Siria[15] y l'Intelixencia Militar Siria.[16]

Personal editar

 
Parte d'un SA-6 siriu construyíu cerca de l'autopista Beirut-Damascu, con vistes al valle de Bekaa, a principios de 1982.

En Siria, el serviciu militar ye obligatoriu. Los homes sirven nel exércitu en cumpliendo los 18 años.[17] Antes del entamu de la Guerra Civil Siria, el periodu de serviciu militar obligatoriu escayía colos años. En 2005, pasó de 2 años y mediu a 2 años. En 2008 a 21 meses y en 2011 a 18 meses (añu y mediu).[18]

Según datos de 2011.[19]

Personal activo 304.000
Personal de reserva 450.500
Disponible pa serviciu militar[n 1] 11.550.588
Aptos pa serviciu militar[n 1] 9.939.661
Algamen edá militar cada añu 501.410
Población total siria (2012) 20.820.311
  1. 1,0 1,1 18-49 años

Composición editar

La mayoría de los soldaos nes Fuercies Armaes Siries son alauitas, al igual que l'actual presidente Bashar al-Asad. Los alauitas representen el 12% de la población total siria pero envalórase que'l 70% de los soldaos del exércitu siriu son alauitas.[20][21] Amás los puestos de xenerales y altos mandos tán acopaos puramente por alauitas, ya inclusive les fuercies d'élite y delles divisiones acorazaes tán compuestes puramente por alauitas, como'l casu de la Guardia Republicana Siria. Otres cañes del exércitu tienen composiciones más variaes, como les Fuercies Aérees de mayoría suní.

Estructura editar

Con base en Damascu, l'exércitu ta estructurado en fuercies terrestres, aérees y navales.

Exércitu Siriu editar

 
Un soldáu siriu apunta con un rifle d'asaltu Tipu 56 dende una trinchera mientres la Operación Desert Shield. El soldáu lleva una mázcara de guerra nuclear-biolóxica-química Modelu ShMS soviética.

En 1987, Joshua Sinai, de la Biblioteca del Congresu, escribió que l'Exércitu Árabe Siriu yera'l serviciu dominante de los trés, y polo tanto controlaba la mayor parte de los cargos nes fuercies armaes y tenía más personal: sobre'l 80% de toles fuercies combinaes. Según Sinai, la principal novedá na organización del exércitu foi l'establecimientu d'una estructura de división adicional basada nes fuercies especiales y l'organización de formaciones terrestres en dos cuerpos.[22]

Según les estimaciones del International Institute for Strategic Studies, en 2010 l'exércitu cuntaba con 220.000 soldaos activos y 280.000 de reserva. La edición de 2011 de Military Balance,[23] amosaba los mesmos datos, pero na edición de 2013, metanes la guerra, el IISS envaloró que l'exércitu cuntaba con 110.000 homes.

En 1987, el personal activo del exércitu sirvía en trés cuerpo d'exércitu, 8 divisiones acorazaes (con una brigada acorazada independiente), tres divisiones mecanizadas, una división acorazada de fuercies especiales y 10 brigaes independientes aerotresportaes de fuercies especiales.[1] En 2011, l'exércitu tenía 11 formaciones divisionales. De 2010 a 2011, el númberu de divisiones acorazaes menguó de 8 a 7,[23] una y bones la brigada acorazada independiente foi reemplazada por un reximientu de tanques independiente.

Amás de la 14ª División de Fuercies Especiales, la 15ª División de Fuercies Especiales foi identificada pola Wikipedia n'árabe y Human Rights Watch en 2011.[24]

Les Antigües Compañíes de Defensa integrar nel exércitu siriu como la 4ª División Acorazada y la Guardia Republicana. La 4ª División Acorazada convertir nuna de les fuercies de seguridá más efectives del gobiernu de Asad.

Armada Siria editar

En 1950, l'Armada Árabe Siria establecer tres adquirir unes poques embarcaciones navales de Francia. El personal inicial consistía en soldaos que fueren unviaos a academies franceses d'entrenamientu naval.[25] En 1985, unos 4.000 regulares formaben el personal de l'armada, xunto con 2.500 homes y oficiales de reserva. L'armada taba sol mandu rexonal de Latakia, perteneciente al exércitu. La flota atopar nos puertos de Latakia, Baniyas, Minat al Bayda y Tartús. Ente los 41 buques, atopábense 2 fragates, 22 buques d'ataque lanzamisiles (incluyendo 10 buques lanzamisiles del tipu Osa II), 2 cazasubmarinos, 4 buques antiminas, 8 cañoneros, 6 botes patrulla, 4 corbetes lanzamisiles, 3 llanches de desembarcu, 1 buque de recuperación de torpedos y, como parte del so sistema de defensa costera, misiles tierra-mar Sepal con un algame de 300 quilómetros.

Fuercia Aérea Siria editar

La Fuercia Aérea Árabe Siria ye la caña d'aviación de les Fuercies Armaes Siries. Foi establecida en 1948, y vio combate en 1948, 1967, 1973 y en 1982 contra Israel. Combatió contra grupos militantes en suelu siriu en 2011-2012 mientres la Guerra Civil Siria. Anguaño hai unes 15 bases aérees siries en tol país.

Fuercia de Defensa Aérea Siria editar

En 1987, según los Estudios Nacionales de la Biblioteca del Congresu, el Mandu de la Defensa Aérea, dientro del Mandu del Exércitu pero tamién compuestu de personal de la Fuercia Aérea, contenía un total de 60.000 militares.[22] En 1987, les unidaes incluyíen 20 brigaes de defensa aérea (con aproximao 95 bateríes SAM) y dos reximientos de defensa aérea. El Mandu de Defensa Aérea tenía accesu a aviones interceptores ya instalaciones de radar. La defensa aérea incluyía bateríes SAM de llargu algame SA-5 sobre Damascu y Alepo, con unidaes SAM móviles SA-6 and SA-8 adicionales esplegaes a lo llargo de la frontera col El Líbanu

En dalgún momentu más tarde, el Mandu de la Defensa Aérea foi xubíu a una fuercia separao, la Fuercia de Defensa Aérea Árabe Siria.

Fuercies paramilitares editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 IISS, 2010, p. 272–273.
  2. Katz, Yaakov (3 de setiembre de 2009) (n'inglés). 'Russia confirms MiG jet sale to Syria'. http://www.jpost.com/home/article.aspx?id=153730. 
  3. (n'inglés) Russia defends arms sales to Syria. 29 de setiembre de 2008. http://www.upi.com/Top_News/2008/09/29/Russia_defends_arms_sales_to_Syria/UPI-28611222726785/. 
  4. 40 Syrian military officers defect with weapons. Al-Ahram. 24 de xunu de 2012. http://english.ahram.org.eg/NewsContent/2/8/45989/World/Region/-Syrian-military-officers-defect-with-weapons-.aspx. Consultáu'l 24 de xunu de 2012. 
  5. David Enders (27 de marzu de 2012). As Syria's war rages, Assad bans military-age men from leaving. http://www.csmonitor.com/World/Middle-East/2012/0327/As-Syria-s-war-rages-Assad-bans-military-age-men-from-leaving. Consultáu'l 24 de xunu de 2012. 
  6. (en hebréu) סוריה: התקפה עזה על המשמר הרפובליקני. Maariv. 26 de xunu de 2012. http://www.nrg.co.il/online/1/ART2/380/846.html?hp=1&cat=669&loc=49. Consultáu'l 26 de xunu de 2012. 
  7. Damien McElroy (18 de xunetu de 2012). «Assad's brother-in-law and top Syrian officials killed in Damascus suicide bomb». Consultáu'l 18 de xunetu de 2012.
  8. Gianluca Mezzofiore (18 de xunetu de 2012). «Syria Civil War: Assad Brother-in-Law Assef Shawkat Killed in Damascus Suicide Bombing». Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xunetu de 2012. Consultáu'l 18 de xunetu de 2012.
  9. Two Syrian rebel groups claim Damascus attack. 18 de xunetu de 2012. http://uk.reuters.com/article/2012/07/18/uk-syria-crisis-bombing-claim-idUKBRE86H0FO20120718. Consultáu'l 18 de xunetu de 2012. 
  10. UPDATE 4-Syrian govt forces, rebels committing war crimes -O.N.. http://www.reuters.com/article/2012/08/15/syria-crisis-un-rights-idUSL6Y8JFA3220120815. Consultáu'l 17 d'avientu de 2012. 
  11. «Syria committed crimes against humanity: O.N. report». Reuters. 28 de payares de 2011. http://www.reuters.com/article/2011/11/28/us-syria-un-idUSTRE7AR13J20111128. 
  12. «Friends of Syria must use their influence to stop cycle of repression and violence». Amnistía Internacional (5 de xunetu de 2012). Archiváu dende l'orixinal, el 8 de xineru de 2013. Consultáu'l 19 de xineru de 2013.
  13. https://www.cnn.com/2012/05/31/opinion/ghitis-syria-killing-children
  14. Syrian siege of Homs is genocidal, say trapped residents. 7 de febreru de 2012. http://www.guardian.co.uk/world/2012/feb/07/syrian-homs-siege-genocidal-say-residents. 
  15. "Syria: Despite Denials, More Cluster Bomb Attacks". HRW.org. 23 d'ochobre de 2012.
  16. Torture Archipelago: Arbitrary Arrests, Torture and Enforced Disappearances in Syria's Underground Prisons since March 2011. Human Rights Watch. xunetu de 2012. http://www.hrw.org/sites/default/files/reports/syria0712webwcover.pdf. Consultáu'l 3 de xunetu de 2012. 
  17. «Syria - Overview». GlobalSecurity.org.
  18. Syria amenorgues compulsory military service by three months. 20 de marzu de 2011. http://www.chinadaily.com.cn/xinhua/2011-03-20/content_2068776.html. Consultáu'l 6 d'ochobre de 2012. 
  19. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes manpower
  20. Bhalla, Reva. «Making Sense of the Syrian Crisis». Stratfor Global Intelligence. Consultáu'l 9 de mayu de 2011.
  21. «Background Note: Syria». US State Department. Consultáu'l 14 de setiembre de 2011.
  22. 22,0 22,1 Sinai, Joshua (abril de 1987). «http://lcweb2.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+sy0120%29 Chapter 5: National Security: Army», A Country Study: Syria (n'inglés). Federal Research Division, Biblioteca del Congresu.
  23. 23,0 23,1 IISS, 2011, p. 330.
  24. «By All Means Necessary!» páx. 12. Human Rights Watch (16 d'avientu de 2011).
  25. «Syrian Arab Navy». Global Security.

Bibliografía editar