Fuercies Armaes de Rusia

Les Fuercies Armaes de la Federación Rusa (rusu: Вооружённые силы Российской Федерации, tr.: Vooruzhénniye síly Rossíyskoy Federátsii) ye'l poder militar de Rusia, establecíu en 1992 tres la cayida de la Xunión Soviética y el más poderosu del mundu xunto col norteamericanu, siendo l'exércitu más potente d'Europa.

Fuercies Armaes de
la Federación Rusa
Вооружённые силы
Российской Федерации
Cuerpos Fuercies Terrestres
Armada
Fuercia Aérea
Tropes Aerotresportaes
Fuercies Espaciales
Tropes de Misiles Estratéxicos
Gastos
% PIB 3.01 % (est. 2011)[1]

El Comandante en Xefe de les Fuercies Armaes ye'l Presidente de Rusia (anguaño Vladímir Putin), y el Ministeriu de Defensa sirvi como cuerpu alministrativu d'estes. Anguaño les tropes actives son aproximao 768,000 homes y la reserva 1 578 573, tolos homes disponibles en total suman más de 2 500 000 de soldaos. (nun inclúi fuercies especiales).

Organización editar

Les Fuercies Armaes de la Federación Rusa tienen tres rames principales: les Fuercies Terrestres, l'Armada, y la Fuercia Aérea. Amás, hai tres cuerpos independientes de los trés cañes anteriores: les Fuercies Coheteriles Estratéxiques, les Fuercies Espaciales y les Tropes Aerotresportaes.

Historia editar

La República Socialista Federativa Soviética de Rusia, al igual que toles repúbliques soviétiques, teníen les sos propies Fuercies Armaes (Constitución Soviética de 1936. Artículu 18.— El territoriu de les repúbliques federaes nun puede ser modificáu ensin el so consentimientu. b) Cada república federada tien les sos propies formaciones militares), calteniendo les Fuercies Armaes de la URSS.

Dempués de la disolución de la Xunión Soviética hubo intentos de caltener na Comunidá d'Estaos Independientes Fuercies Armaes úniques, pero la resultancia foi la división ente les distintes repúbliques. Les Fuercies Armaes de la Federación Rusa fueron formaes el 7 de mayu de 1992, pol decretu del Presidente de Rusia Borís Yeltsin, como socesor del Exércitu Coloráu de RSFS de Rusia.

Actividaes editar

 
Esplegue militar rusu nel branu de 2015

Les Fuercies del Estáu Rusu participaron na contención d'una serie de conflictos armaos nel territoriu de l'antigua Xunión Soviética: Conflictu de Transnistria, Guerra d'Abkhasia, Conflictu en Osetia del Sur, na Guerra d'Altu Karabakh y na Crisis de Crimea de 2014, como asina tamién el respaldu militar a los separatistes prorrusos interviniendo na guerra civil nel este d'Ucraína, anque desmentíu pola mesma Rusia.[2] En 2015 intervién na guerra contra l'Estáu Islámicu y na guerra civil siria a pidimientu del presidente siriu Bashar Al Assad na denomada intervención rusa na Guerra Civil Siria.[3]

Mientres l'empiezu la Guerra Civil en Taxiquistán una división permaneció en dicha rexón.

Nel territoriu de la mesma Federación Rusa, les Fuercies Armaes participaron nel conflictu d'Osetia del Norte y especialmente mientres la Primer y Segunda Guerra Chechena.

Inversión en defensa editar

En contraste cola severa crisis financiera de la década de 1990, mientres los últimos años la situación económica dexó ameyorar la situación de les Fuercies Armaes. Destaca'l programa estatal pal desenvolvimientu de los armamentos 2007–2015, que preve un gastu de 4 939 400 000 000 de rublos (133 100 949 335 euros), ente dichos años, na adquisición y desenvolvimientu de teunoloxía militar pa les Fuercies Armaes de Rusia.

Gráfica d'evolución de Fuercies Armaes de Rusia ente 2006 y 2017
[4] - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Referencies editar

Bibliografía editar

  • «Russia military power» (inglés). Military Power Releases. Defense Intelligence Agency (2017). Consultáu'l 22 de payares de 2017.

Enllaces esternos editar