Galeopsis ladanum

especie de planta

Galeopsis ladanum ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia Lamiaceae, ye natural d'Europa y Asia onde crez en terrenes predresos.

Galeopsis ladanum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Lamioideae
Xéneru: Galeopsis
L.
Especie: G. ladanum
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flores.
Vista de la planta nel so hábitat

Carauterístiques editar

Ye una yerba añal, daqué pubescente, d'unos 30 cm d'altor. Tien les fueyes opuestes, col marxe daqué dentáu, estrechamente llanceolaes y atenuaes en peciolu. Les flores asítiase na axila de pequeñes bractéoles punchantes, tienen los dientes de la mota allargaos y estrechos. La corola ye purpúrea, col llabiu enllordiáu de blancu.[2]

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase n'España en Barcelona, Castellón, Girona, Lleida, Tarragona y Valencia en terrenes cascayosos de monte pocu móviles y con poca cubierta vexetal y muncho enclín.

Taxonomía editar

Galeopsis ladanum, describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 579. 1753.[3]

Etimoloxía

Galeopsis: nome xenéricu creáu por Linneo en 1753 pensando, na forma de "cascu" del llabiu cimeru de la corola. El términu puede derivar del griegu: galè = "papalba" y opsis = "apariencia", y esto seique por cuenta de que la flor aseméyase vagamente a una papalba.

ladanum: epítetu del griegu λεδανον que significa "goma ladanum"[4]

Sinonimia
  • Lamium ladanum (L.) Crantz, Stirp. Austr. Fasc., ed. 2, 4: 259 (1763).
  • Tetrahit ladanum (L.) Moench, Methodus: 394 (1794).
  • Dalanum ladanum (L.) Dostál, Folia Mus. Rerum Nat. Bohemiae Occid., Bot. 21: 10 (1984).
  • Ladanella ladanum (L.) Pouzar & Slavíková, Cas. Nár. Muz. Rada Prír. 169: 42 (2000).
  • Galeopsis Entemedia Vill., Prosp. Hist. Pl. Dauphiné: 21 (1779).
  • Ladanum purpureum Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 82 (1782), opus utique oppr.
  • Galeopsis parviflora Lam., Encycl. 2: 600 (1788).
  • Galeopsis latifolia Hoffm., Deutschl. Fl. 2: 8 (1791).
  • Galeopsis arvensis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 82 (1796).
  • Galeopsis grandiflora M.Bieb., Fl. Taur.-Caucas. 2: 461 (1808), nom. illeg.
  • Galeopsis micrantha Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. 2: 734 (1821).
  • Galeopsis segetum Gray, Nat. Arr. Brit. Pl. 2: 377 (1821), nom. illeg.
  • Galeopsis glandulosa K.Koch, Linnaea 21: 681 (1849).
  • Galeopsis filholiana Timb.-Lagr., Bull. Soc. Bot. France 1: 214 (1854).
  • Galeopsis pyrenaica var. añada Willk. & Mariña, Linnaea 30: 120 (1859).
  • Galeopsis nepetifolia Timb.-Lagr., Billotia 1: 19 (1864).
  • Galeopsis longiflora Timb.-Lagr. & Marcais in C.Magnier, Scrin. Fl. Select. 6: 116 (1887).
  • Galeopsis entemedia var. longiflora (Timb.-Lagr. & Marcais) Nyman, Consp. Fl. Eur., Suppl. 2: 251 (1889).
  • Galeopsis balatonensis Borbás, Term. Füz. 17: 66 (1894).
  • Galeopsis flanatica Borbás, Term. Füz. 17: 68 (1894).
  • Galeopsis litoralis Borbás, Term. Füz. 17: 65 (1894).
  • Galeopsis marrubiastrum Borbás, Term. Füz. 17: 65 (1894).
  • Tetrahit vulgare Bubani, Fl. Pyren. 1: 437 (1897).
  • Galeopsis sallentii Cadevall & Pau, Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 7: 131 (1907).
  • Galeopsis agrigena Koso-Pol., Izv. Imp. Bot. Sada Petra Velikago 16: 228 (1916).
  • Galeopsis entemedia subsp. cebennensis Braun-Blanq., Catal. Pl. Massif Aigoual: 263 (1933).
  • Ladanum intermedium (Vill.) Slavíková, Novit. Bot. Delect. Seminum Horti Bot. Univ. Carol. Prag. 1963: 42 (1963).[5]

Nome común editar

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Galeopsis ladanum». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 4 de marzu de 2010.
  2. Galeopsis ladanum en Herbario virtual
  3. «Galeopsis ladanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 d'avientu de 2013.
  4. n'Epítetos Botánicos
  5. «Galeopsis ladanum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 de marzu de 2010.

Bibliografía editar

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  4. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  5. Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaces esternos editar