Grace Gallatin Seton Thompson

Grace Gallatin Seton Thompson (28 de xineru de 1872 – 19 de marzu de 1959) foi una escritora y sufraxista americana.[1][2]

Grace Gallatin Seton Thompson
Vida
Nacimientu 28 de xineru de 1872
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte 19 de marzu de 1959 (87 años)
Oficiu escritorasufraxista
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

En 1900 publicó'l so primer llibru, A Woman Tenderfoot, que describe'l so viaxe en caballu al traviés de los Montes Rocosos. En 1907 publicó'l llibru Nimrod's Wife, una verdadera cacería y un llibru de viaxes sobre los Estaos Xuníos Occidentales.[3][4] Más tarde entamó y dirixó una unidá  motorizada de muyeres p'ayudar a soldaos en Francia mientres la primer Guerra Mundial. Mientres 1920 y 1930 visitó China, Exiptu, Ḥawai, India, Indochina, Xapón, y América del Sur, y escribió cuatro libros alrodiu de los sos viaxes: A Woman Tenderfoot in Egypt (1923), Chinese Lanterns (1924),Yes, Lady Saheb (1925) y Poison Arrows (1938).[5] Tamién escribió The Singing Traveler (1947), una coleición de poemes avera del misticismu y les relixones orientales.

Como sufraxista, foi vicepresidenta y más tarde presidenta  de l'Asociación Sufraxista de Muyeres de Connecticut, dende 1910 a 1920. Tamién trabayó poles causes de la muyer como presidenta de la National League of American Pen Women (1926-1928 y 1930-1932), mientres esi tiempu'l númberu de sucursales de la organización dobláronse, y como caderalga de lletres del Conseyu Nacional de Muyeres de los Estaos Xuníos (1933-1938). Como presidenta, estableció la Biblioteca Femenina, una coleición de volumes de muyeres de tol mundu, que más tarde sería donada al Northwestern University Library. Ella tamién ayudó a entamar una conferencia internacional de muyeres escritores n'el Century of Progress Exposition que se celebró en Chicago en 1933, y foi miembru del Conseyu Internacional de Muyeres, la Sociedá de Muyeres Xeógrafes y el club Republicanu Nacional de les Muyeres.

Gallatin casar en 1896 con Ernest Thompson Seton, unu de los pioneros en fundar l'agrupación de los Boy Scouts d'América y los conflictos surdieron colos Boys Scouts poles sos actividaes sufraxistes y la so ciudadanía británica. L'asuntu de la ciudadanía surdió en parte por cuenta del so altu cargu dientro de BSA, y porque la carta federal que James Y. West taba intentando llograr pa la BSA riquía a la xunta directiva ser ciudadanos de los Estaos Xuníos. Ernest redactó la so dimisión el 29 de xineru de 1915, pero nun lu unvió a la BSA hasta mayu.[6] Dixebrar en 1920 y divorciáronse en 1935. La so fía Anya Seton, tamién escritora, nació en 1904.[7]

Tamién pertenecía a Pen and Brush[5] de la que foi presidenta ente 1898 y 1939.[5]

Dalgunos de los sos artículos tán recoyíos en Arthur and Elizabeth Schlesinger Library on the History of Women in America, y otros n'el Smith College y na Sophia Smith Collection.[1][2]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Grace Gallatin Seton-Thompson Papers, 1903-1940: Biographical and Historical Note». Asteria.fivecolleges.edu (19 de marzu de 1959). Consultáu'l 23 de marzu de 2015.
  2. 2,0 2,1 «Seton-Thompson, Grace Gallatin. Papers of Grace Gallatin Seton-Thompson, 1860s-1993: A Finding Aid». Oasis.lib.harvard.edu. Consultáu'l 23 de marzu de 2015.
  3. Contributor. «Details - Nimrod's wife, by Grace Gallatin Seton ... pictures by Walter King Stone and Ernest Thompson Seton. - Biodiversity Heritage Library». Biodiversitylibrary.org. Consultáu'l 23 de marzu de 2015.
  4. (1907) Nimrod's Wife, páx. 5–.
  5. 5,0 5,1 5,2 Seton-Thompson, Grace Gallatin Alternative names. «Seton-Thompson, Grace Gallatin». Socialarchive.iath.virginia.edu. Consultáu'l 23 de marzu de 2015.
  6. Scott, David C. (June 2006). «Ernest Thompson Seton and BSA — The Partnership Collapse of 1915». International Scouting Collectors Association 6 (2):  páxs. 10–16. 
  7. Moser, Margaret (29 de setiembre de 2006). «Love in the Time of 'Green Darkness': Don't judge Anya Seton's reissued biofics by their romance and bad covers - Books». The Austin Chronicle. Consultáu'l 23 de marzu de 2015.

Otres llectures editar

  •  Notable American Women: The Modern Period (1980). Editáu por Barbara Sicherman y Carol Hurd Verde. ISBN 978-0674627338

Enllaces esternos editar