En Filoloxía, denominar hebraísmu una pallabra o espresión tomada de la llingua hebrea pa usala en cualquier idioma.

Hebraísmos n'español editar

Según l'hebraísta David Gonzalo Maeso, les pallabres hebraiques entraes nel idioma español pueden arrexuntase en cuatro árees principales:

  • 1) Pallabres direutes del hebréu incorporaes al llinguaxe común y especialmente a la vida relixosa (Yahveh (Jehovah), aleluya, amén, cábala, caraíta, jebuseo, ladín, marranu, moabita, Edén, fariséu, maná, mesíes, Pascues, rabí, sábadu, saducéu, sanedrín, taled, etc.)
  • 2) Los antroponímicos (nomes de persona) hebreos bíblicos son perabondosos. Amás de los personaxes bíblicos centrales por toos conocíos y los terminaos na partícula -el -que significa Dios- como Samuel, Ismael, Gabriel, Rafael, Daniel, por nomar dalgunos, vamos indicar otros menos espublizaos: Ana, Bartolomé, Benjamin, Bernabé, Manuel, María, Miguel, Susana, Tadeo, Tomás. A toos éstos hai qu'amesta-yos los sos respeutivos femeninos.
  • 3) Fórmules hebraiques incorporaes al español (al estilu por casu del superlativu “Rei de Reyes”, “Cantar de los Cantares”, etc. o'l consistente en repitir tres veces un home: "Santu, Santu, Santu ye'l señor del Universu"), onde l'artículu antepuestu al axetivu ye una forma hebrea de construyir la frase: por casu, dicimos “la pequeña” al referinos a delles hermanes. Tamién ye común falar d'un fallu salomónicu”, pa dar idea d'una sentencia xusta, o "el redrueyu", al falar del menor de los hermanos.
  • 4) Pallabres non hebraiques pero que les sos acepciones semántiques son tomaes del hebréu o de la Biblia. Ente elles, destacamos exemplos como pecáu, bendicir, santu, xusto, bonaventuráu, bautismu, impío, hermanu, terrenal, celestial, multiplicase, Señor. Señaláivos el pan” nel sentíu xenéricu d'alimentos, etc.[1]

Bibliografía editar

  • David Gonzalo Maeso, Legáu del xudaísmu español, Madrid, Editora Nacional, 1972.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Cf. David Gonzalo Maeso, Legáu del xudaísmu español, Madrid, Editora Nacional, 1972.