Idioma dene suliné

El dené (ᑌᓀᓱᒼᕄᓀ, dëne sųłiné, dene suliné, dene soun’liné o chipewyan) ye l'idioma faláu polos chipewyan, pueblu de la parte central de Canadá. Forma parte de la familia atabascana y polo tanto rellacionáu col idioma navajo. El chipewyan o dene suline tien unos 12.000 falantes en Canadá, mayoritariamente en Saskatchewan, Alberta y Territorios del Noroeste,[1] pero namái tien la condición d'idioma oficial nos Territorios del Noroeste xunto a otros ocho idiomes aboríxenes: cree, dogrib, gwich'in, inuktitut, inuinnaqtun, inuvialuktun, slave norte y slave sur.[2]

Chipewyan
ᑌᓀᓱᒼᕄᓀ / dëne Sųłiné
Faláu en  Canadá
Rexón Norte d'Alberta, Saskatchewan, Manitoba; sur de Territorios del Noroeste y Nunavut
Falantes 11.895[1]
Familia Llingües atabascanes
Estatus oficial
Oficial en Territorios del Noroeste
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 chp
ISO 639-3 chp

Soníos editar

Consonantes editar

Les 39 consonantes del chipewyan son:

  Billabial Interdental Dental Postalveolar Velar/Uvular Glotal
central llateral sorda llabial
Nasal m   n          
Oclusiva sorda p   t     k  
aspirada         kʷʰ  
eyectiva         kʼʷ ʔ
Africada sorda   ts      
aspirada   tθʰ tsʰ tɬʰ tʃʰ      
eyectiva   tθʼ tsʼ tɬʼ tʃʼ      
Fricativa sorda   θ s ɬ ʃ χ χʷ h
sonora   ð z ɮ ʒ ʁ ʁʷ  
Vibrante     r          

La velar fricativa ye anguaño uvular.

Vocales editar

El chipewyan tien vocales de 6 carauterístiques distintes:

  Anterior Central Posterior
Zarrada i   o
Semicerrada y   o
Semiabierta ɛ    
Abierta   a  

La mayor parte de les vocales pueden estremase en

  • oral o nasal
  • corta o llarga

De resultes, el chipewyan tien 18 fonemes vocales:

  Anterior Central Posterior
curtia llarga curtia llarga curtia llarga
Zarrada !oral i     o
nasal ĩ ĩː     ũ ũː
Semicerrada y       o  
Semiabierta oral ɛ ɛː        
nasal ɛ̃ ɛ̃ː        
Abierta !oral     a    
nasal     ã ãː    

El chipewyan tamién tien 9 diptongos orales y nasales de la forma vocal + /j/.

  Anterior Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal

 

      uj ũj

align="center" | ej

ẽj əj   oj õj

 

  aj ãj    

Tonu editar

El chipewyan tien dos tonos:

  • alto
  • baxu

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Statistics Canada: 2006 Census Archiváu el 16 d'ochobre de 2013 na Wayback Machine.
  2. Llei d'Idiomes Oficiales de los Territorios del Noroeste de 1988 Archiváu el 8 d'abril de 2005 na Wayback Machine. (con enmiendes en 1988, 1991-1992, 2003)

Bibliografía editar

  • Cook, Eung-Do. (2004). A grammar of Dëne Sųłiné (Chipewyan). Algonquian and Iroquoian Linguistics - Special Athabaskan Number, Memoir 17. Winnipeg: Algonquian and Iroquoian Linguistics. ISBN 0-921064-17-9.
  • Cook, Eung-Do. 2006. "The Patterns of Consonantal Acquisition and Change in Chipewyan (Dene Suline)". International Journal of American Linguistics. 72, non. 2: 236.
  • De Reuse, Willem. 2006. "A Grammar of Dene Suline (Chipewyan) (Cook)". International Journal of American Linguistics. 72, non. 4: 535.
  • Elford, Leon W. Dene sųłiné yati ditł'ísé = Dene sųłiné reader. Prince Albert, SK: Northern Canada Mission Distributors, 2001. ISBN 1-896968-28-7
  • Gessner, S. 2005. "Properties of Tone in Dene Suline". Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science. Series IV, Current Issues in Linguistic Theory. 269: 229-248.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Li, Fang-Kuei. (1946). Chipewyan. In C. Osgood & H. Hoijer (Eds.), Linguistic structures of native America (páxs. 398-423). Nueva York: The Viking Fund.
  • Osgood, Cornelius; & Hoijer, Harry (Eds.). (1946). Linguistic structures of native America. Viking fund publications in anthropology (Non. 6). Nueva York: The Viking Fund. (Reprinted 1963, 1965, 1967, & 1971, Nueva York: Johnson Reprint Corp.).

Enllaces esternos editar

(n'inglés)