La llingua irlandesa o gaélicu irlandés, denomada polos sos falantes Gaeilge, Gaoluinn o Gaeilge na hÉireann, ye la llingua oficial de la República d'Irlanda o Éire. Pertenez al tueru celta goidélicu del greyu de llingües indoeuropees.

Gaélicu irlandés
Gaeilge na hÉireann
Faláu en Europa setentrional
Falantes

• Nativos:
• Otros:

2.755.283

• 355.000
• 

Puestu Non ente las 100 más falaes (Ethnologue 1996)
Familia Indoeuropéu
 Llingües céltiques
  Goidélicu
    gaélicu irlandés
Estatus oficial
Oficial en Irlanda

(cooficial con [[cooficial_con|Inglés]] en Irlanda)

Reguláu por Foras na Gaeilge
Códigos
ISO 639-1 ga
ISO 639-2 gle
ISO 639-3 gle

Estensión del gaélicu irlandés

Situación anguaño

editar

L'irlandés pue lleese en tol país, pues la señalización n'Irlanda ye billingüe por llei. Nes fasteres u inda vive un porcentax altu de falantes (Gaeltacht) namái hai dellos lletreros n'irlandés.

Magar la oficialidá y les midíes de proteición tomaes pol gobiernu irlandés, na cai ye perdifícil oyer irlandés. Nes grandes ciudaes como Baile Átha Cliath (Dublín) o Corcaigh namái se fala irlandés nos departamentos de llingües céltiques nes universidaes o nes escueles nacionales acotaes "Gaeltacht Schools".

Nes fasteres de fala irlandesa ("Gaeltacht"), asitiaes sobre manera na costa oeste ye común oyer irlandés. Pa estos falantes y pa tolos irlandeses que deprenden la llingua (ye obrigatoria pa tolos escolinos) hai una emisora de radio pública (Raidió na Gaeltachta) y otra privada (Raidió na Life), una canal de televisión (Teilifís na Gaeilge) y delles revistes selmanales.

Amás na llingua inglesa falada na cai entraron dellos nomes n'irlandés como:

  • Éire
  • An tOireachtas (el parllamentu)
  • An Taoiseach (el primer ministru)
  • An Post (el corréu)
  • Bus Éireann (empresa estatal de tresporte)
  • Iarnród Éireann (ferrocarriles estatales)

Gramática

editar

Abaxo namás dalgunos paradigmes de conxugación p'amosar la composición de la llingua:

Verbu de la clas 1, "bris" (romper)

  Presente Futuru Pretéritu Imperfeutu Condicional Subx. pres. Subx. pret.
1. Sg. brisim brisfidh mé bhris mé bhrisinn bhrisfinn brise mé brisinn
2. Sg. briseann tú brisfidh tú bhris tú bhristeá bhrisfeá brise tú bristeá
3.Sg. briseann sé/sí brisfidh sé/sí bhris sé/sí bhriseadh sé/sí bhrisfeadh sé/sí brise sé/sí briseadh sé/sí
1. Pl. brisimid brisfimid bhriseamar bhrisimis bhrisfimis brisimid brisimis
2. Pl. briseann sibh brisfidh sibh bhris sibh bhriseadh sibh bhrisfeadh sibh brise sibh briseadh sibh
3. Pl. briseann siad brisfidh siad bhris siad bhrisidís bhrisfidís brise siad brisidís
unpersönlich bristear brisfear briseadh bhristí bhrisfí bristear bristí

O'l verbu de la clas 2 ceannaigh (mercar)

  Presente Futuru Pretéritu Imperfeutu Condicional Subx. pres. Subx. pret.
1. Sg. ceannaím ceannóidh mé cheannaigh mé cheannaínn cheannóinn ceannaí mé ceannaínn
2. Sg. ceannaíonn tú ceannóidh tú cheannaigh tú cheannaíteá cheannófá ceannaí tú ceannaíteá
3.Sg. ceannaíonn sé/sí ceannóidh sé/sí cheannaigh sé/sí cheannaíodh sé/sí cheannódh sé/sí ceannaí sé/sí ceannaíodh sé/sí
1. Pl. ceannaímid ceannóimid cheannaíomar cheannaímis cheannóimis ceannaímid ceannaímis
2. Pl. ceannaíonn sibh ceannóidh sibh cheannaigh sibh cheannaíodh sibh cheannódh sibh ceannaí sibh ceannaíodh sibh
3. Pl. ceannaíonn siad ceannóidh siad cheannaigh siad cheannaídís cheannóidís ceannaí siad ceannaídís
unpersönlich ceannaítear ceannófar ceannaíodh cheannaítí cheannóifí ceannaítear ceannaítí
 
Semeya d'un lletreru n'irlandés ya inglés.


Referencies

editar

Enllaces esternos

editar