Idioma livoniu

(Redirixío dende Idioma livonio)

El livoniu (līvõ kēļ o rāndakēļ) yera un idioma perteneciente a la caña baltofínica de les llingües uráliques. El 2 de xunu de 2013 morrió Grizelda Kristiņa, considerada la postrera falante d'esti idioma.

Livonio
Līvõ kēļ
Faláu en Letonia
Rexón Livonia
Falantes Llingua muerta (Postrera falante, Grizelda Kristiņa, morrió en 2013)
Familia Urálica

 Ugrofinesa
  Fino-lapónica
   Balto-fínica
    Livonio

Alfabetu Llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 fiu (pa otres llingües ugrofineses)
ISO 639-3 liv

Estensión del livonio

El trubiecu del pueblu livoniu ye Livonia, anguaño alcontrada en Letonia, zona norte de la península de Curlandia. Delles persones racialmente livonies aprendieron l'idioma del so pueblu nun intentu por alicar; pero, como los livonios como grupu étnicu son una pequeña minoría, les posibilidaes d'empléu d'esta llingua son llindaes.

Historia editar

Nel sieglu XIX, aproximao 2.000 persones inda falaben livoniu: en 1852, el númberu de livonios yera de 2 394 (Ariste 1981: 78). Diversos acontecimientos históricos llevaríen a esta llingua a la so cuasi total desapaición:

  • Sieglu XIII: envalórase que yeren 30.000 el númberu de falantes de livoniu (Schätzung Vääri, 1966).
  • ~1200: Invasión Xermánica: los Hermanos Livonios de la Espada y los caballeros de la Orde Teutónica conquisten Livonia, lo que lleva a la llucha pol control de la zona ente estes órdenes y l'Arzobispáu de Riga.
  • 1522: Introducción de la Reforma. Curlandia ye amestada a Dinamarca.
  • 1557: Invasión rusa.
  • 1558-1583: Guerra Livona. Rusos, suecos, daneses, lituanos y polacos lluchen na rexón.
  • 1721: Tratáu de Nystad. Livonia y Curlandia convertir en provincies de la Rusia Zarista.
  • 1918: Independencia de Letonia, el livoniu esperimenta un reflorecimientu.
  • 1939-1991: Segunda Guerra Mundial y dominación soviética: Marxinación del livoniu.
  • 1991-2013: Fallecimientu de los postreros falantes d'esti idioma.

Alfabetu editar

L'alfabetu livoniu ye un amiestu ente'l letón y l'estoniu.

A/a, Ā/ā, Ä/ä, Ǟ/ǟ, B/b, D/d, Ḑ/ḑ, Y/y, Ē/ē, F/f, G/g, H/h, I/i, Ī/ī, J/j, K/k, L/l, Ļ/ļ, M/m, N/n, Ņ/ņ, O/o, Ō/ō, Ȯ/ȯ, Ȱ/ȱ, Õ/õ, Ȭ/ȭ, P/p, R/r, Ŗ/ŗ, S/s, Š/š, T/t, Ț/ț, O/o, Ū/ū, V/v, Z/z, Ž/ž

Fonoloxía editar

Consonantes editar

Llabial Dental Palatal Velar Glotal
Nasal m /m/ n /n/ ņ /ɲ/ [ŋ]1
Oclusiva sorda p /p/ t /t̪/ ț /c/ k /k/
sonora b /b/ d /d̪/ /ɟ/ g /ɡ/
Fricativa sorda f /f/ s /s/ š /ʃ/ h /h/
sonora v /v/ z /z/ ž /ʒ/
Vibrante r /r/ ŗ /rʲ/
Aproximante central j /j/
llateral l /l/ ļ /ʎ/

/n/ vuélvese [ŋ] antes /k/ o /ɡ/.

Vocales editar

Anterior Central Posterior
Zarrada i /i/ õ /ɨ/ o /o/
Casi zarrada ȯ /ʊ/
Media y /ɛ/ [ə]1 o /o/
Abierta ä /æ/ a /ɑ/
  1. /ɨ/ inacentuada realízase como [ə].

Toles vocales pueden ser llargues o curties. Les vocales llargues lleven un macrón.

Frases cotidianes editar

  • ¡Hola! – Tēriņtš!
  • ¡Bon provechu! - Jõvvõ sīemnaigõ!
  • ¡Bonos díes! - Jõvā ūomõg! / Jõvvõ ūomõgt!
  • ¡Bon día! - Jõvā pǟva! / Jõvvõ päuvõ!
  • ¡Gracies! - Tienū!
  • ¡Feliz añu nuevu! - Vȯndzist Ūdāigastõ!
  • morrer - kȭlmä
  • unu – ikš
  • dos – kakš
  • trés – kuolm
  • cuatro – nēļa *

cinco – vīž

  • seis – kūž
  • siete – seis
  • ocho – kōdõks
  • nueve – īdõks
  • diez – kim

Amuesa escrita editar

Mustā plagā valseõ

Kubbõ āt el toļ immõr satunnõd mingizt.
Mustā lupāt um vȯrd tutkām jūs.
Nǟlgalizt nīelõb min mȯistõmõt rõkūd
Sigžtūļ käds ikš dáižā ja ūgõb.
Mitikš äb tō ku sa kēratõkst pǟgiñ:
Um jõvīst, až sāina pǟl kēratõd "A".
Võid stalažod arrõ, až sainõ äb sȭita -
Ma vāgiž set kītõb, ku jõvīst tīed sa
Ja tikkiž ja tegīž um lagtõd ensin tōel mio
Sīest, los mios sinnõn tīemõst ja los mios ensinā võid.
Až suggõbõd suodād ja revolūtsijõd, :Siz

nustām sīye pāikal. Pǟdõ ka mēg.

Až nai ikškõrd vāldiž ka mäddõn tīeb sillõ.
Īezõ palābõd sīlmad, kus pīegiļtiz irm.
Siz grumā touvõd mäd' āndabõd villõ
Ja kõzzist pīkstõbõd pimdõd joud.
Nin īdskubs himnõ mēg lōlam īy pierrõ, :Sīest

i ta kāitsõb ja sīnda ka tōks.

Sīest lōlam mēg: "Julgizt nin, veļīd, tīy jūrõ!"
Täuds sidāms oppõrmīel põrāndõks.
Leb Valst āigastsadā võilõb se kāngaz, :Mustā

ku loptõmõt mōīlmarūim.

Kuñš īebõd pandõkst, kūoõd ja kuodād, :Täddõn

nagrõs muidlõb kūolõn pǟlū.

Bibliografía editar

  • Fanny de Sivers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. Paris: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8. (en francés)
  • Paul Ariste. 1981. Keelekontaktid. Tallinn: Valgus. [pt. 2.6. Kolme läänemere keele hääbumine lk. 76 - 82] (n'estoniu)
  • Lauri Kettunen. 1999. Livisches Wörterbuch : mit grammatischer Einleitung. Helsinki: Finno-Ugrian Society. (n'alemán)

Referencies editar

 
Wikimedia Incubator