Idioma nabateo

idioma

.

Nabateo
Rexón Península del Sinaí y oeste de l'actual Xordania.
Falantes Llingua muerta
Familia Afroasiática

 Semítica
  Mesosemítica
   Noroccidental
    Araméu
     Nabateo

Alfabetu Nabateo
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
ISO 639-3 -
Fragmentu d'una dedicación al dios Qasiu en nabateo. Basaltu, sieglu I d. C. Atopáu en Sia, Hauran, sur de Siria.

L'idioma nabateo foi una llingua semítica falada polos nabateos del desiertu de Néguev, vera oriental del ríu Xordán y la península del Sinaí. Proveniente del araméu, a partir del sieglu IV viose afeutáu cada vez más pol dialeutu árabe de la población llocal, variando del idioma araméu al idioma árabe.

Oríxenes editar

Cola cayida del Imperiu aqueménida (330 e.C.), l'araméu empezó a perder importancia como llingua franca nel Cercanu Oriente. El prestíu y puxanza de la cultura y llingua griegues vinieron apareyaos a la conquista y posterior instauración de les nueves dinastíes orientales d'orixe helenu; lo cual significó pal araméu una situación desfavorable al tener que competir de secute por un mesmu espaciu con otra llingua hexemónica.

L'anterior sistema unificáu de comunicación descomponer en distintes escueles locales y los dialeutos de delles rexones fueron adquiriendo importancia al puntu de desenvolver una lliteratura propia. El nabateo foi una d'estes fales locales que tuvo una evolución propia por cuenta de estos fechos.

L'idioma de les inscripciones nabateas, de les qu'hai rexistru a partir del sieglu II e.C., amuesa un desenvolvimientu llocal del araméu.

Clasificación llingüística editar

L'idioma nabateo foi una ramificación del araméu imperial; sicasí, col aumentu considerable de la inmigración de tribus árabes nómades, esta llingua foi cada vez más influyida pol árabe. Pero foi a partir del sieglu IV d. C. que la influencia árabe fíxose tan intensa que podría dicise que'l nabateo camudó virtualmente del araméu al árabe.

Muertes editar

Abondoses inscripciones nabateas (principalmente votivas y funeraries) pueden atopara nes ciudaes de Petra, Bussra y Hegra; según nel sur de la península del Sinaí. Tamién s'atoparon testos nabateos nes cueves del mar Muertu.

La mayor parte de les inscripciones atopar en Petra (Xordania), Mada'in Salih, n'Arabia Saudita y nel sur de Siria. Tamién s'atoparon muertes en Roma, pos ellí los nabateos establecieren una colonia mercantil. Aun así, la mayoría de les inscripciones son mortuorias.

Tamién hai una pequeña manifestación del nabateo nunos manuscritos atopaos nel Mar Muertu nel sieglu XX.

Pero la manifestación más antigua (datada en redol sieglu II e.C.) atopar en Elusa (Desiertu de Neguev), que la so inscripción diz "Aretas, rei de los nabateos". Pero esti alfabetu tien carauterístiques aramees, non nabateas. Recuerda al hebréu cuadráu y al araméu.[1]

Escritura editar

Ye un sistema d'escritura consonánticu, desenvueltu a partir del araméu. La direición de la escritura ye de derecha a esquierda. El so orixe remontar al sieglu I e.C. y perduró hasta VI d.C. La escritura manuscrito nabatea carauterizar por un estilu sobromanera cursivo. L'alfabetu nabateo desenvolver a partir del alfabetu araméu y sería, de la mesma, precursor del alfabetu árabe al traviés de ciertes variantes cursives nel sieglu V.

Los dos variantes nes que podemos estremar l'alfabetu nabateo son escritura formal y escritura cursiva. La escritura formal utilizar n'inscripciones monumentales, como por casu nes tumbes de Petra y Arabia Saudita. La escritura cursiva, sicasí, al ser más siguida y fluyida, acabó utilizándose con mayor frecuencia. Esta variante cursiva ye precursora del alifato árabe. La diferencia ente dambes podría comparase col usu d'un molde o plantía pa escribir (escritura formal) y l'escritura a mano (escritura cursiva). .[2]


Referencies editar


Bibliografía editar

  • Hackl, Ursula; Jenni, Hanna; Schneider, Christoph (2003). Quellen zur Geschichte der Nabatäer: Textsammlung mit Übersetzung und Kommentar, 1ra (n'alemán), Friburgu: Vandenhoeck & Ruprecht. ISBN 3-7278-1410-1.
  • Muséu Arqueolóxicu Nacional: Exposición d'arte nabateo el primer reinu árabe de la hestoria : Muséu Arqueolóxicu Nacional.