El pochuteco o poxutecatl ye una llingua muerta de la familia uto-azteca del grupu nahua, que se faló alredor de la ciudá de Pochutla na mariña pacífica d'Oaxaca, Méxicu.

Pochuteco
?
Faláu en  Méxicu
Rexón Oaxaca
Falantes escastáu (†, 1954)
Familia Llingües uto-azteques

 Uto-azteques meridionales
  Corachol-Aztecoide
   Aztecoide
    Idioma pochuteco

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

En 1917 foi documentáu por aciu un curtiu artículu de Franz Boes, quien pola dómina yá la consideraba una llingua práuticamente estinguida. Nos setenta, Tim Knab atopó dos falantes cerca de Pochutla qu'entá recordaben unes poques pallabres documentaes por Boes (de casualidá una de los sos informantes yera nieta del informante principal de Boes). Knab consideró qu'entá podría haber falantes vivos nel momentu del so trabayu.

Clasificación editar

A xulgar polos datos recoyíos por Boes, el pochuteco consideróse una forma diverxente de nahua, o una llingua estrechamente emparentada col proto-náhuatl que dio llugar a les otres variedaes de náhuatl.

Bartholomew (1980) suxure que dalgunos de les traces más diverxentes, como l'acentu na postrera sílaba, deber a la influencia del Chatino, una llingua otomangue. Bartholomew argumenta l'asentamientu de Pochutla nunca aportó a parte del imperiu azteca sinón qu'hasta la conquista europea fuera parte del estáu mixteco de Tututepec. Asina pos les influencia llingüística del chatino tuvo basada nel comerciu y les rutes de comunicación que pasaben per territoriu del chatino.

Comparanza col náhuatl xeneral editar

Fonoloxía editar

El pochuteco estremar por una serie de traces del náhuatl xeneral:

  • Nun presenta lateralización típica del náhuatl central /ta /> /tla/.
  • Presenta delles alteraciones de timbre vocálicu:
PROTO-
UTOAZTECA
PROTO-
NÁHUATL
náhuatl
xeneral
pochuteco
**i / ** *i / * i / i / i
**a / ** *a,*ə /* a, y / o, y / a
**o / ** *o / * o / o / o
**o / ** *i / *iː i / ? ə > y, o / ?
**i / **iː *ə /* y / y, o / y

Léxicu editar

La siguiente llista compara les formes léxiques recoyíes por F. Boes 1917, cola llista compilada por T. Knab[1] a partir de dos falantes que recordaben delles pallabres de la llingua anque diba tiempu que nun la usaben con naide. La llista A correspuende de casualidá a una muyer que ye nieta de la principal informante de Boes, ente que la llista B correspuende a un falante de zapoteco que pasó la so mocedá con persones d'una de les families entrevistaes por Boes en 1917.

GLOSA Pochuteco Náhuatl
clásicu
A
(1980)
B
(1980)
Boes
(1917)
'unu ' ʦyʔ se ce se(m)
'dos' oméʔ ome oméo ōme
'cuatro' nayó nayóm nāwi
'cinco' makw mak-il macuil mākwīl-li
'sol' twnél tunél tōnal-li
'lluna' meʦ mez(s) mezt mēʦ-t͡ɬi
'home' tɛkw tekwét tequit t͡ɬāka-t͡ɬ
'muyer' laʦ g(ʔ)laʦ g'lazt
'el mio fíu' n(ʔ)bil nob'lu nopil
'maíz' teyúl teyúl t͡ɬāyōl-loh-
'tortiella' ʃaʔ ʃa xamt t͡ɬaʃkal-
'coneyu' tʊʧíʔ tōʧ-t͡ɬi
'agua' ath at āt͡ɬ
'ta viniendo' maʔwíʦʔ ma uitz (mā) wīʦ
'ven equí' ʃʔwiʔ ʃiwīʦ
'¿D'onde vienes?' kamʔ ʃwiʔ kān ti-wīʦ
'tener' n-kʔ-byá n-ke-bia n-co-bia nin-k-pia

Referencies editar

  1. Tim Knab, 1980, p. 231

Bibliografía editar

  • Bartholomew, Doris. 1980. Otomanguean influence on Pochutla Aztec. IJAL 46.2
  • Boes, Franz. 1917. El dialeutu mexicanu de Pochutla, Oaxaca. IJAL 1. 9-44.
  • Dakin, Karen. 1983. Proto-Aztecan Vowels and Pochutec: An Alternative Analysis, IJAL, Vol. 49, Non. 2 (Apr., 1983), páxs. 196-203
  • Knab, Tim. 1980. When Is a Language Really Dead: The Case of Pochutec IJAL Vol. 46, Non. 3 (Jul., 1980), páxs. 230-233