Un avión interceutor o a cencielles interceutor ye un tipu d'avión de caza diseñáu específicamente pa interceptar y destruyir aviones enemigos, particularmente bombarderos y aviones de reconocencia, usualmente emplegando una elevada velocidá.[1] Estos aparatos fueron creaos nun periodu qu'empezó xustu antes de la Segunda Guerra Mundial, y duró hasta'l final de los años 1960, cuando perdieron el so oxetivu al otorgase'l papel de bombardéu estratéxicu a los misiles balísticos intercontinentales. Sicasí, siguiéronse utilizando per países que nun pueden construyir caces pelos sos propios medios hasta'l día de güei, como países de Suramérica y Oriente Mediu.

Interceutor
clase funcional de las aeronaves (es) Traducir
Avión de caza
Cambiar los datos en Wikidata
Dos F-104A Starfighter volando en formación, exemplu de interceptores de les décades de los 50 y 60.

Carauterístiques editar

El interceutor ideal tien de tener dos carauterístiques fundamentales:

  • Ser bien rápidu.
  • Tener un armamentu contundente.

Polo que se refier a l'autonomía, pue ser aumentada por aciu l'usu de tanques auxiliares de combustible.

La dotación d'aviónica ten de ser completa ya integrada:

  • Radar multifunción (navegación, ataque, vixilancia).
  • Contramedidas y conta-contramedidas electróniques.

Armamentu editar

L'armamentu d'un avión de caza interceutor nel pasáu (hasta mediaos del sieglu XX) constituyir ametralladores y cañones de pequeñu calibre. Anguaño, el combate aereu nun se desenvuelve a curtia distancia y ye necesariu, una vegada alcontráu nel radar d'a bordu, baltar l'avión enemigu por aciu misiles aire-aire. Los cañones y ametralladores fueron apostraos pa esta misión, pero siguen na dotación de los cazabombarderos.

Historia editar

Exemplos d'aviones interceptores según la dómina:

Dómina País Nome
Segunda Guerra Mundial   Messerschmitt Me 163
Años 50-60   Lockheed F-104 Starfighter
  Sujoi El so-15
Años 70   Mikoyan-Gurevich MiG-25
  Grumman F-14 Tomcat
 

Mirage III

Años 70-80  

McDonnell Douglas F-15 Eagle

Años 80   Panavia Tornado ADV
  Mikoyan MiG-31

Diseñu editar

Hai dos clases xenerales de interceutor: aviones relativamente llixeros construyíos p'altu rendimientu, y aviones más pesaos diseñaos pa volar pela nueche o en condiciones climátiques adverses y operar n'intervalos más llargos, según se enfaticen distintos aspeutos de rendimientu. Dambos tipos sacrifiquen capacidá de superioridá aérea en combate con caces puros. Los interceptores suelen paecer bien impresionantes, siendo capaces de superar en velocidá, engatada y armamentu a un caza convencional, pero non en combate zarráu. Nos años 1970 la so utilidá viose superpuesta a la de los caces pesaos de superioridá aérea.

Defensa puntual editar

Estos interceptores, de normal de diseñu européu, taben diseñaos pa defender oxetivos específicos. El so oxetivu yera engatar rápido, destruyir los bombarderos que s'averen, y aterrizar. Un exemplu estremu ye l'alemán Bachem Ba 349, propulsado por cohetes.

Exemplos de interceptores de defensa puntual:

Defensa de zona editar

 
El Lockheed YF-12 foi un prototipu de interceutor que constituyó la base pal avión de reconocencia SR-71 Blackbird.

Esti tipu de interceutor yera más avezáu de les fuercies aérees de los Estaos Xuníos y la Xunión Soviética. El so oxetivu yera defender una estensa área de territoriu frente a ataques. El so diseñu enfatizaba l'algame, carga bélica de misiles y calidá del radar, más qu'aceleración o engatada. Usualmente armar con misiles de curtiu y mediu algame, y nun solíen tener capacidá de carga de bombes.

Exemplos de interceptores de defensa de zona

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «INTERCEPTORES DE LA US NAVY». Per Tierra Mar y Aire. Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.