Xeraco

(Redirixío dende Jaraco)

Xeraco (oficialmente en valencianu) ye un conceyu de la mariña de la Comunidá Valenciana, España. Asitiáu nel sureste de la provincia de Valencia, na comarca de Safor. Cuenta con 6 230 habitantes (INE 2012).

Xeraco
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Xeraco Francisco Ángel Serralta Zaragozá
Nome oficial Xeraco (ca)[1]
Códigu postal 46770
Xeografía
Coordenaes 39°01′55″N 0°12′53″W / 39.032°N 0.2147°O / 39.032; -0.2147
Xeraco alcuéntrase n'España
Xeraco
Xeraco
Xeraco (España)
Superficie 20.2 km²
Altitú 3 m
Llenda con
Demografía
Población 5923 hab. (2023)
- 2853 homes (2019)

- 2802 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.23% de provincia de Valencia
0.12% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 293,22 hab/km²
Más información
Fundación 1248
Estaya horaria UTC+01:00
xeraco.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

El conceyu de Xeraco asítiase na comarca de Safor, a 61 km de la capital Valencia.

Ente pueblu y sablera falten aproximao unos 3 km. Ye unu de los pocos conceyos de la mariña valenciana que nun sufrió una urbanización escomanada, sicasí, la sablera creció nun 400% nos últimos años y un 600% nos dos décades anteriores. La sablera ye una de los meyores de Valencia, consiguiendo tolos años la bandera azul que da la Fundación Europea d'Educación Ambiental.

Per carretera, aportar a esta llocalidá, dende Valencia, al traviés de la N-332.

Cuenta, amás, con una salida d'autopista AP-7 compartida con Jeresa y con una estación de ferrocarril na llinia de C-1 de Cercaníes Valencia. (RENFE).

Barrios y pedaníes editar

Nel términu municipal de Xeraco atópase tamién el nucleu de población de Sablera de Xeraco.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Xeraco llenda colos de Tavernes de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Simat de Valldigna, Jeresa y Gandia, toes ellos asitiaos tamién na provincia de Valencia.

Historia editar

Les primeres muertes humanes del términu de Xeraco pertenecen probablemente, al Paleolíticu Inferior, según consta nes memories d'unes escavaciones bien superficiales, feches por Gurrea y Penalva, na cueva del "Viejo", nel añu 1952. Estes escavaciones duraron pocu, dieron como resultáu restos de xiles, güesos, conches de cascoxu, cerámica estazada.

Supónse la esistencia d'un pobláu de la Edá del Bronce, nel monte de la Barcella, del que supuestamente queden murios d'habitaciones bien mal calteníos, fragmentos de cerámica llisa, dellos xiles y restos de molinos barquiformes de piedra.

El conceyu de Xeraco apaez documentáu per primer vegada nel "Llibre del Repartiment" del rei Xaime I d'Aragón, como donación a Arnau Bosquet el 3 de xunetu de 1248. Dichu añu, el rei Xaime I recuperó esta alquería que fuera apurrida al moru Avecendrell, quien collaboró na invasión de los moros a esta parte de la mariña. La alquería convertir en señoríu en 1479.

Nesta dómina, hubo una gran balta d'árboles, con gran protesta de los plebeyos y, intensificóse'l cultivu del arroz y hortolices, aprovechando les agües de les fontes y les restantes de Valldigna, fechu pol cual l'alquería de Xeraco y, les sos tierres fueron anexonaes al conventu de Santa María de la Valldigna, en tiempos de Xaime II el Xustu, nietu del Conquistador. Poco dempués volvería ser tributaria de Gandia.

Mientres la sulevación de les Germanías, el virréi, conde de Milito, fuxó de la ciudá, y darréu los nobles entamaron dos exércitos, unu nel sur, pela redolada de Cocentaina y dempués en Xàtiva. Vicente Peris, cabezaleru popular de los Agermanados, dempués d'acampar en Xeraco, batió en Gandía al virréi de Valencia. Na primera de les aiciones béliques, el señor de Xeraco tuvo una notable actuación al faer prisioneru a Miguel Estellés.

Probablemente mientres la segunda metá del sieglu XVI construyóse la torre de Guaita o de vixilancia que s'atopa a les veres del ríu Vaca, p'acolumbrar posibles ataques de pirates berberiscos.

En 1609, el beatu Juan de Ribera, por cuenta de la espulsión de los moriscos, ordenó la destrucción de l'antigua Mezquita, que fuera convertida n'ermita, pol Abá de Valldigna, pa construyir nel so llugar una Ilesia pa los nuevos cristianos conversos. Al llau d'esta Ilesia caltuvo l'antigua torre árabe, que foi convertida darréu en cárcel.

Alredor de 1847, la población tenía unos 490 habitantes. El presupuestu municipal yera de 3.000 reales y el pueblu taba formáu por 24 cases, incluyida la prisión y el Conceyu. Había dos colexos, unu de neñes con 30 alumnes, y otra de neños con 22. El 27 d'avientu de 1885 empiecen les obres de la Cisterna, fechu decisivu y de vital importancia.

El periodu entendíu ente 1940 y 1960, ye un periodu duru, nel que la hestoria coleutiva de la xente del pueblu ye lo más importante: la escasez, la falta de trabayu y la so durez.

A partir del 1960 danse munchos cambeos y tresformamientos sociales. Magar l'agricultura y los almacenes de naranxa son les pilastres fundamentales de la economía llocal, amás del turismu y de la construcción (especialmente na Sablera, apartamentos, camping y dalgún restorán), ye tamién la dómina de la emigración a Francia y la vendimia de la Seronda.

Demografía editar

Xeraco cuenta, según el censu INE 2012, con 6230 habitantes.

Evolución demográfica de Xeraco[2]
Añu 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2009 2010 2012
Población 742 1253 1481 1881 2117 2272 2623 3126 3282 3631 4271 4567 4982 5671 5871 6259 6186 6129 6230

Economía editar

L'agricultura foi y paez ser l'actividá económica más importante, anque los otros sectores esperimentaron un considerable aumentu. Hasta finales del sieglu XIX, el 80% de la superficie agrícola del términu taba dedicada a l'agricultura de secanu. Acabada la Segunda Guerra Mundial, el cultivu de naranxales esperimenta una puxanza notable, polo que sustitúin a otros cultivos mayoritariamente.

A partir de los años 1970, el sector de la construcción y la industria de la carpintería, tantu de madera como metálica, esperimenten un desenvolvimientu debíu a la puxanza de la edificación amestada al turismu. L'actividá de recoyida, almacenamientu y comercialización de cítricos, representa una ufierta de trabayu estable pal conceyu.

Quiciabes sía'l sector servicos el qu'haya esperimentando una mayor puxanza, debíu a la medría del turismu na llocalidá. Con éses tuviéronse que facilitar infraestructures y servicios turísticos pa satisfaer una demanda cada vez más esixente.

Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Batisti Sanchis Coscollà   PSPV-PSOE
1983-1987 Batisti Sanchis Coscollà   PSPV-PSOE
1987-1991 Juan Bautista Todolí   CDS
1991-1995 Juan Bautista Todolí   CDS
1995-1999 Batisti Sanchis Coscollà   PSPV-PSOE
1999-2003 Ferran Bofí Pardo   PSPV-PSOE
2003-2007 Ferran Bofí Pardo   PSPV-PSOE
2007-2011 Ferran Bofí Pardo   PSPV-PSOE
2011-2015 Avelino Mascarell Peiró (hasta'l 20/09/2013)
Francesc Serralta Zaragozá
  PP
  Compromís
2015-2019 Francesc Serralta Zaragozá(hasta'l 21/06/2017)
José Salvador Tejada
  Compromís
  PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Monumentos editar

 
Torre de Guaita
  • Ermita Stmu. Cristu de l'Agonía. Ye del sieglu XIX. Trátase d'un templete relixosu típicu devocionariu d'una sola nave.
  • Ilesia de Ntra. Sra. de la Encarnación. Data del sieglu XVIII, y ye d'estilu neoclásicu. Tien dos campanarios, unu d'ellos, el pequeñu adosáu a la ilesia créese que ye l'antiguu minarete de la mezquita árabe esistente nel conceyu. Ye una ilesia de planta basilical (una sola nave) con pequeñes capiyes llaterales.
  • Torre de Guaita, emplegada como talaya de vixilancia marítima sieglos tras y restaurada nos años 80 del pasáu sieglu. Ye una construcción cilíndrica, un pocu menos ancha na parte cimera que la inferior. El so altor ye de 7,40 m. La desaguada del ríu Vaca xunto a la Torre de Guaita (sieglu XVI) constitúi una maraviyosa paraxa natural onde la flora y la fauna autóctona apreciar nel so estáu natural.
  • La Cisterna. Data del sieglu XIX, inaugurada en 1888. Ye un barcal d'agua fresco sito so rasante con techo bóveda y planta rectangular, aportar por aciu escalera. El so usu actual ye de muséu local y sala d'esposiciones.

Fiestes llocales editar

  • Falles. Dende 1997 cola creación de la primera falla, consolidáronse, añu tres d'añu, estes fiestes de gran aceptación y participación de los vecinos. Anguaño hai dos falles en Xeraco, la falla "La Foguerà" y la falla "Segon Mil·leni".
  • Virxe del Carmen (Mare de Déu del Carme). La fecha oficial ye'l 16 de xunetu, pero celebrar en fin de selmana. Son unes fiestes centenaries que s'entamen y celebren na cai Virxe del Carmen, tamién llamada carrer la Gola pola so estrechura a la fin del percorríu.
  • Fiestes Mayores. Celebrar del 2 al 7 d'agostu, son les más importantes, conxúguense celebraciones relixoses dedicaes a los patrones San Cristóbal, San Isidro, La nuesa Señora de la Encarnación y al Santísimu Cristu de l'Agonía con actividaes de too tipu. Cada añu un grupu de mozos de Xeraco cueye les fiestes y escueyen a una reina y a les sos dames. Les moces de la quinta son les protagonistes de les fiestes mientres esa selmana.

Gastronomía editar

Ente los platos típicos destaquen: arroz al fornu, arroz con tiez, "coca" de pimientos, "coques" escaldiaes, arroz a banda, pimientos rellenos, berenxenes, "suquet" d'anguiles y la paella valenciana.

Los duces tamién son importantes: "Coca Cristina", turrón de neula, "turrón de gatu", "panou", "coca duce", "coca d'anís" y pases.

Rutes naturales por Xeraco editar

Xeraco tamién ufierta rutes naturales y de senderismo, que la so referencia ye'l Picu del Mondúver.[3]Trátase d'un monte de 841 m. dende'l cual acolúmbrase una vasta panorámica del conceyu. P'aportar a él, hai que siguir la ruta PR V153 qu'ufierta delles alternatives. Dende'l Conceyu de Xeraco destaquen les rutes que percuerren la contorna de les fontes del Ull, y del Chopu o la paraxa de Les Planes, el Rincón Ferragud, Barcella o'l Puntal de les Hoyas. Trátase de rutes algamadices, magar ye recomendable tar en forma y llevar comida y agua

La ufierta de paraxes del conceyu tamién ufierta una zona húmedo y pantanoso que compón el marjal y abondoses llagunes que conforma un ecosistema de gran diversidá biolóxica. Na redolada del ríu Vaca (tamién conocíu como ríu "Ullals"), atópase una rede de acequias na que se caltienen exemplares animales de gran importancia natural. Ente elles destaca la d'un Cañar (el Canyar), onde habita una rica flora y fauna que se nutre de les sos agües. Dende equí pueden acolumbrase les aves acuátiques migratories.

Ente otres actividaes[4] tamién destaquen la esguilada o la espeleoloxía. Dende'l Conceyu planiáronse delles rutes que dan a conocer toa esta riqueza ecolóxica de la zona.

Referencies editar

Bibliografía editar



Enllaces esternos editar