Joseph-Marie, conde de Maistre (1 d'abril de 1753Chambéry – 26 de febreru de 1821Turín), teóricu políticu y filósofu saboyanu, máximu representante del pensamientu contrarrevoluccionario, tradicionalista opuestu a les idees de la Ilustración tardida y la Revolución francesa. Escribió les sos obres en francés.

Joseph de Maistre
embaxador

Vida
Nacimientu Chambéry[1]1 d'abril de 1753[2]
Nacionalidá Reinu de Cerdeña-El Piamonte
Muerte Turín[1]26 de febreru de 1821[2] (67 años)
Familia
Padre François-Xavier Maistre
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu de Maistre (family) (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá de Turín
Llingües falaes francés[3]
Oficiu filósofu, políticu, escritor, historiador, diplomáticuabogáu
Miembru de Académie des sciences, belles-lettres et arts de Savoie (en) Traducir
Accademia delle Scienze di Torino[1]
Creencies
Relixón catolicismu
Cambiar los datos en Wikidata

Realizó estudios de derechu en Turín, antes de convertise en miembru del tribunal de xusticia (Senáu) de Saboya. En siendo ocupada esta provincia poles tropes franceses en 1793, buscó abellugu en Lausana, pero cuatro años más tarde el Direutoriu francés llogró que fuera espulsáu de territoriu suizu, onde llevara a cabu una intensa actividá contrarrevolucionaria. Coló de nuevu a Turín, y el rei de Cerdeña, Carlos Manuel IV, nomó-y ministru plenipotenciario en San Petersburgu, onde foi conseyeru na solombra del zar Alejandro I. Permaneció en dichu cargo dende 1802 hasta 1817, añu en que tornó a Turín, onde moró hasta la so muerte.

Editó'l Viaxe alredor de la mio habitación, obra del so hermanu Xavier de Maistre, considerada güei un clásicu de la lliteratura en llingua francesa.

Pensamientu de Joseph de Maistre editar

Fondamente influyíu pol pensamientu de Jakob Böhme, Louis-Claude de Saint-Martin y Emanuel Swedenborg, Joseph de Maistre alzar contra la que consideraba “teofobia del pensamientu modernu”, que s'había desprovistu de toa referencia a la Providencia divina como elementu esplicativu de los fenómenos de la naturaleza y la sociedá. Punxo a Dios nel centru de toles sos doctrines, afirmando que'l Creador manifestar de forma misteriosa, especialmente al traviés de los milagros, a los cualos l'home tien de responder cola oración (Velaes de San Petersburgu, 3 vols., 1821). Opuestu a les tesis de René Descartes y Nicolás de Malebranche, sostuvo que la razón humana nun tien d'intentar entender l'orde divín, y qu'anque pudiera discernir na so plenitú, yá que la perfeición de la especie humana sumió tres el pecáu orixinal. En Plan para un nuevu equilibriu d'Europa (1798) desenvolvió la idea según la cual l'home ye culpable de faer que la hestoria aportara nel mal universal.

La filosofía política de Joseph de Maistre parte del principiu de que la xusticia nun puede ser vencida, como prueba la muerte de Xesucristu, el xustu por excelencia. La so principal obra política, Considerancies sobro Francia (1797), presenta a la Revolución francesa (suxetu central de les sos reflexones) como un acontecimientu satánicu y “radicalmente malu”, tantu poles sos causes como polos sos efeutos. Enemigu declaráu, al igual que'l filósofu británicu Edmund Burke, de les idees defendíes pola Ilustración, condergó igualmente la democracia, por ser causa de desorde social, y amosóse firme partidariu de la monarquía hereditaria. Esti conservadorismu añade a la relixón y al poder espiritual infalible del Papa una función fundamental: liderar la llucha contra la decadencia histórica a que se dirixe la humanidá (Sobro'l Papa, 1819).

Publicó una obra en defensa de la Inquisición española, que foi traducida al español en 1819 col títulu Cartes a un caballeru rusu sobro la Inquisición española.[4][5]

Ye'l célebre creador de la frase "cada Nación tien el gobiernu que se merez".

Influencia en Guerra y Paz de Tolstói editar

Isaiah Berlin investigó la influencia de Joseph de Maistre nel pensamientu y la redaición de Guerra y Paz de Lev Tolstói. Esponer nel so ensayu El corcuspín y el foín.

Obres editar

En Francés editar

  • Joseph de Maistre: Œuvres, Pierre Glaudes (dir.) (Paris: Robert Laffont, 2007).
  • Nobilis Ioseph Maistre Camberiensis ad i.o. lauream anno 1772. die 29. Aprilis hora 5. pomeridiana (Turin, 1772)
  • Éloge de Victor-Amédée III (Chambéry, 1775)
  • Lettres d'un royaliste savoisien à ses compatriotes (Lausanne, 1793)
  • Étude sur la souveraineté (1794, post.).
  • Lettre de Jean-Claude Têtu, maire de Montagnole, distict de Chambéry, à ses chers concitoyens, Les habitants du Mont Blanc. (Chambéry). Chez Gorin père et fils, imprimeurs du département. 1795 (15 p.).
  • De l'État de nature ou Exame d'un écrit de Jean-Jacques Rousseau sur l'inégalité des conditions (1795).
  • Considérations sur la France (Londres [ Bâle ], 1796).
  • Intorno allo stato del Piemonte rispetto alla carta moneta (Turin, Aoste, Venise, 1797-1799)
  • Essai sur le principe générateur des constitutions politiques (Saint-Pétersbourg, 1814).
  • Du Pape (Lyon, 1819, 2 volumes. Ecrit avec la collaboration importante de Guy-Marie de Place.)
  • De l'Église gallicane dans son rapport avec le Souverain Pontife pour sirvir de suite à l'ouvrage intitulé Du Pape (Paris-Lyon, 1821, post.).
  • -yos Soirées de Saint-Pétersbourg ou Entretiens sur le gouvernement temporel de la Providence, suivies d'un Traité sur les Sacrifices, édit. Rodolphe de Maistre, J.B.Pélagaud et Cie, imprimeurs-libraires. (Lyon etParis), 1821, 2 vol. post.).
  • Lettres a un gentilhomme russe sur l'inquisition espagnole, édit. Rodolphe de Maistre (Paris, 1822, post.).
  • Exame de la philosophie de Bacon, édit. Rodolphe de Maistre (Paris, 1836, 2 vol. post.).
  • Catéchisme de controverse, Seguin Aîné, 1838.
  • Lettres et opuscules inédits du comte Joseph de Maistre, édit. Rodolphe de Maistre (Paris, 1853, 2 voll. post.).
  • Mémoires politiques et correspondance diplomatique, édit. Albert Blanc (Paris, 1858).
  • Œuvres inédites, édit. Charles de Maistre (Paris, 1870, post.)
  • Œuvres complètes de Joseph de Maistre (Lyon, 1884-1886, 14 voll.)

Traducciones editar

Bibliografía sobro Joseph de Maistre editar

  • Armenteros, Carolina, The French Idea of History: Joseph de Maistre and his Heirs, 1794-1854 (Ithaca, NY y Londres: Cornell University Press, 2011).
  • Armenteros, Carolina y Richard Lebrun, Joseph de Maistre and his European Readers: From Friedrich von Gentz to Isaiah Berlin (Leiden y Boston: Brill, 2011).
  • Armenteros, Carolina y Richard Lebrun, Joseph de Maistre and the Legacy of Enlightenment, SVEC (Oxford: The Voltaire Foundation, 2011).
  • Armenteros, Carolina y Richard Lebrun, The New enfant du siècle: Joseph de Maistre as a Writer, en St Andrews Studies in French History and Culture 1 (2010).
  • Armenteros, Carolina, "From Human Nature to Normal Humanity: Joseph de Maistre, Rousseau, and the Origins of Moral Statistics," Journal of the History of Ideas, 68, 1 (2007): 107–30.
  • Armenteros, Carolina, "Parabolas and the Fate of Nations: Early Conservative Historicism in Joseph de Maistre's De la souveraineté du peuple," History of Political Thought, 28, 2 (2007): 230–52.
  • Barthelet, Philippe, Joseph de Maistre: Les Dossiers H (Xinebra: L'Age d'homme, 2005).
  • Dijon de Monteton, Charles Philippe: Die Entzauberung des Gesellschaftsvertrags. Ein Vergleich der Anti-Sozial-Kontrakts-Theorien von Carl Ludwig von Haller und Joseph Graf de Maistre im Kontext der politischen Ideengeschichte, Frankfurt am Main et. al., 2007, 164 S., 2 Abb., ISBN 978-3-631-55538-5
  • Pranchère, Jean-Yves. L'Autorité contre -yos Lumières. La philosophie de Joseph de Maistre. Xinebra: Librairie Droz, 2004. ISBN 978-2-600-00804-4

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: www.accademiadellescienze.it. Data de consulta: 1r avientu 2020. Accademia delle Scienze di Torino ID: joseph-marie-de-maistre. Llingua de la obra o nome: italianu.
  2. 2,0 2,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. La Inquisición.
  5. Cartes a un caballeru rusu sobro la Inquisición española pol conde José de Maistre.

Enllaces esternos editar