Kurmanbek Bakíev

políticu kirguistanín

Kurmanbek Salíyevich Bakíyev (Курманбек Салиевич Бакиев nel alfabetu cirílicu)(1 d'agostu de 1949Masadan (en) Traducir), ye un inxenieru y políticu kirguís, que foi presidente de la República Kirguisa dende agostu de 2005 hasta abril de 2010. Bakíyev foi'l líder del Movimientu Popular de Kirguistán, una coalición de partíos, y llograba la mayoría de los sos votos na parte sur del país. Como políticu profesional entrenáu polos soviéticos, yera tamién popular ente la población d'etnia rusa, soporte fundamental de la industria del país, y ente los intelectuales del norte.

Kurmanbek Bakíev
Presidente de Kirguistán (es) Traducir

2 agostu 2009 - 7 abril 2010
Kurmanbek Bakíev - Roza Otunbayeva
Eleiciones: eleiciones presidenciales de Kirguistán de 2009
Presidente de Kirguistán (es) Traducir

15 ochobre 2007 - 2 agostu 2009
Kurmanbek Bakíev - Kurmanbek Bakíev
2. Presidente de Kirguistán (es) Traducir

14 agostu 2005 - 15 ochobre 2007
Kurmanbek Bakíev - Kurmanbek Bakíev
Eleiciones: eleiciones presidenciales de Kirguistán de 2005
Primer Ministru de Kirguistán

10 xunetu 2005 - 15 agostu 2005
Medetbek Kerimkulov - Felix Kulov (es) Traducir
Primer Ministru de Kirguistán

25 marzu 2005 - 28 marzu 2005
Nikolai Tanayev (es) Traducir - Kurmanbek Bakíev
Primer Ministru de Kirguistán

25 marzu 2005 - 20 xunu 2005
Kurmanbek Bakíev - Medetbek Kerimkulov
Presidente de Kirguistán (es) Traducir

25 marzu 2005 - 14 agostu 2005
Ishenbai Kadyrbeko - Kurmanbek Bakíev
7. Primer Ministru de Kirguistán

21 avientu 2000 - 22 mayu 2002
Amangeldy Muraliyev (es) Traducir - Nikolai Tanayev (es) Traducir
Vida
Nacimientu Masadan (en) Traducir1 d'agostu de 1949[1] (74 años)
Nacionalidá [[Archivu:|20x20px|border|link=|Bandera de Kirguistán]] Kirguistán
Residencia Minsk
Familia
Casáu con Tatyana Bakiyeva [2]
Fíos/es Maxim Bakiyev
Estudios
Estudios Samara State Technical University (en) Traducir 1978)
Oficiu políticu
Premios
Creencies
Relixón Sunismu
Partíu políticu Ak Jol (es) Traducir (dende 2 agostu 2009)
People's Movement of Kyrgyzstan (en) Traducir (de 14 agostu 2005 a 15 ochobre 2007)
políticu independiente (de 25 marzu 2005 a 14 agostu 2005)
Cambiar los datos en Wikidata

Bakíyev llegó al poder de resultes de la Revolución de los Tulipanes, una serie de disturbios civiles que remataron el 23 de marzu de 2005 col arrenunciu del presidente Askar Akayev y l'instalación de Bakíyev nel so llugar. Meses dempués, como candidatu del MPK, foi escoyíu presidente práuticamente ensin oposición, so la promesa d'amenorgar los poderes presidenciales, democratizar el sistema políticu y aumentar la tresparencia gubernamental.[3] Sicasí, el primer mandatu de Bakíyev carauterizar por un esmolecedor aumentu de la corrupción, la probeza, el desemplegu y la dependencia económica de Rusia.[4] De la mesma, la situación política del país siguió siendo inestable y autoritaria, llegando, según Freedom House, a estándares peores a los de la dómina de Akayev. Tres una revesosa reforma constitucional,[5] Bakíyev presentar a la reelección en 2009, trunfando por aplastante marxe depués de que Almazbek Atambayev, el principal candidatu de la oposición, retirárase denunciando fraude eleutoral.[6]

El segundu mandatu de Bakíyev viose marcáu por un dramáticu empeoramientu de la situación económico y enerxético, asocediendo dellos apagones a principios de 2010.[3] Paralelamente, la situación esterior empioró y el gobiernu rusu de Dmitri Medvédev retiró-y el so sofitu a finales de marzu de 2010. Nesi contestu, el 6 d'abril españó una revuelta social xeneralizada que forzó a Bakíyev a abandonar la capital, siendo declaráu a otru día un gobiernu provisional sol lideralgu de Rosa Otunbáeva, anque delles zones del país permanecieron sol control del réxime mientres tola selmana posterior.[7] Los disturbios, que dexaron al país en cantu de la guerra civil, remataron col arrenunciu de Bakíyev el 15 d'abril y la so fuxida del país a Bielorrusia, onde'l presidente Aleksandr Lukashenko concediólu asilu políticu.[8]

Biografía editar

Primeros años editar

En 1972 Bakíyev graduar nel Institutu Politéunicu de Kúibyshev como inxenieru llétricu; de 1974 a 1976 sirvió nel Exércitu Coloráu soviéticu. En 1979 yera sub-inxenieru xefe nuna fábrica de Jalalabad, y en 1990 aportara a direutor de la mesma, añu nel que la abandonó pa empezar la so carrera política.

Revolución de los Tulipanes editar

Primeramente ocupó'l cargu de primer secretariu del conceyu de Kok-Yangak para dempués convertise nel presidente del sóviet supremu de la ciudá. En 1995, mientres la presidencia d'Askar Akayev, Bakíyev foi llamáu a ocupar el cargu de gobernador provincial del óblast de Jalalabad, en siendo enantes el vicepresidente. Depués sirvió como gobernador del óblast de Chui ente abril de 1997 y avientu de 2000, y como Primer Ministru dende'l 21 d'avientu de 2000 al 22 de mayu de 2002, pero arrenunció a esti cargu tres l'asesinatu de cinco manifestantes pola policía tres unes protestes contra Akayev na ciudá d'Aksy.

Bakíyev foi unu de los destacaos líderes políticos que participaron na Revolución de los Tulipanes, una serie de protestes multitudinaries contra'l gobiernu autoritariu de Akayev, empecipiaes depués d'un posible fraude nes eleiciones parllamentaries de febreru de 2005.[9] Bakíyev y el Movimientu Popular de Kirguistán xuniéronse oficialmente a les protestes el 10 de marzu. Casi dos selmanes dempués, 23 de marzu, Akayev abandonó'l país cola so familia, y el Primer Ministru Nikolay Tanayev, dimitió esi mesmu día, lo que provocó un vacíu de poder, una y bones la constitución de Kirguistán ponía al Primer Ministru como socesor direutu del Presidente. Depués d'un gobiernu de dos díes del Presidente del Parllamentu Ishenbai Kadyrbeko, consideráu inconstitucional,[10] el Parllamentu nomó a Bakíyev Presidente interín.

El interinato de Bakíyev caracterizóse, según acusaciones internacionales, pola falta de tresparencia, l'aumentu de la violencia política y la discriminación contra les minoríes ruses.[11] Esto nun torgar, sicasí, que Bakíyev ganara les eleiciones presidenciales del 10 de xunetu de 2005 con un 89% de los votos emitíos (participación del 53%). Esta victoria puede ser atribuyida en parte a la so alianza política con Felix Kulov, que foi nomáu Primer Ministru darréu. Bakíyev foi investido el 14 d'agostu d'esi mesmu añu na capital Biskek.

Presidente de la República Kirguisa editar

Primer mandatu: 2005 - 2009 editar

 
Bakíyev xunto a Vladímir Putin, entós Primer ministru de Rusia.

A pesar de les esperances iniciales, el plazu de Bakíyev nel cargu viose avafáu pol asesinatu de dellos destacaos políticos, poles revueltes, y polos problemes económicos y les batalles pol control de los negocios codalosos.[4][12][13][14] Pa 2006, Bakiyev enfrentar a una crisis política, ente que miles de persones participaron nuna serie de protestes en Bishkek. Acusóse-y de nun siguir alantre coles sos promeses iniciales de llindar el poder presidencial, dar más autoridá al Parllamentu y al Primer Ministru, y erradicar la corrupción y el crime. Bakiyev afirmó delles vegaes que la oposición taba planiando un golpe d'estáu contra él, lo que causó dellos arrestos arbitrariu y numberosu violaciones a los derechos humanos.[15][16]

N'abril de 2007, la oposición entamó y llevó a cabu numberoses protestes pa esixir l'arrenunciu de Bakíyev,[17] siendo la primera d'estes el 11 d'abril, en Bishkek. El día anterior, Bakíyev roblara delles enmiendes constitucionales p'amenorgar el so poder como xefe d'estáu, pero les protestes siguieron, so la sida de que nun cesaríen hasta que'l Presidente arrenunciara.[18] Los enfrentamientos ente manifestantes y policías españaron el 19 d'abril, y siendo reprimíes les protestes con ésitu a partir d'esi día.[19]

Les enmiendes constitucionales roblaes por Bakíev fueron invalidaes pol Tribunal Constitucional Kirguís. En respuesta, Bakíev convocó a un referéndum nacional el 19 d'ochobre de 2007.[5][20] Les sos propuestes yeren aumentar los escaños del Conseyu Supremu de 75 a 90, pero tamién desaposialo de dellos poderes que yeren daos al Presidente, y na práutica torgar les candidatures independientes, riquir una victoria del 5% en cada unu de los Óblast del país.[21][22] Los cambeos constitucionales fueron aprobaos por casi un 95% de los votos caúna, metanes diverses acusaciones. Ente que la oposición denunciaba fraude, la OSCE criticó'l referéndum afirmando que'l pueblu taba políticamente desinformado y que la conciencia popular sobre lo que taba en xuegu nel referéndum yera baxa.[23] So la nueva constitución, Bakíev adelantró les eleiciones parllamentaries a avientu d'esi mesmu añu y fundó'l so propiu partíu, Ak Jol.[20] Atayáu poles denuncies de fraude y les poques probabilidaes de qu'estes eleiciones fueren llimpies y xustes, el Primer Ministru Almazbek Atambáyev, del Partíu Socialdemócrata, presentó la so dimisión.[24]

 
Bakiyev xunto a Yasuo Fukuda, Primer ministru de Xapón, a finales de 2007.

Tocantes a la política esterior, unu de los principales oxetivos de l'alministración de Bakíyev foi ameyorar les rellaciones cola República Popular China,[25] les cualos yeren tirantes dende la independencia kirguisa, una y bones el gobiernu Chinu tarrecía que l'apaición d'un estáu túrquico fronterizu exacerbaría los independentismos na rexón güigur de Sinkiang (vease Conflictu en Sinkiang).[26] Les rellaciones col país vecín ameyoraron notablemente, y el númberu d'estudiantes chinos en Kirguistán aumentó considerablemente mientres el mandatu de Bakíyev.[25]

 
"Bakíyev, de xacíu", afiche de campaña pola reelección de Bakíyev en xunetu de 2009.

En febreru de 2009, mientres s'atopaba en Moscú, Bakíyev anunció'l desallugu de la base aérea estauxunidense de Kirguistán, xusto dempués d'una xunta col presidente rusu, Dmitri Medvédev, mientres el cual el gobiernu de Rusia prometió un $2 billones d'inversión.[27]

A pesar d'un cambéu constitucional qu'estendía'l mandatu presidencial de cuatro a cinco años, el Tribunal Cimeru dictaminó que nun s'aplicaría sinón hasta la próxima eleición, polo que les eleiciones presidenciales celebráronse'l 23 de xunetu de 2009. Bakíyev anunció que se presentaría a la reelección, y el so principal oponente foi Atambáyev, que yera líder del únicu partíu opositor qu'había consiguíu escaños nel parllamentu,[28] Anque tamién fueron aprobaes les candidatures de Toktayym Ümötalieva, Jengishbek Nazaraliev, y Temir Sariev.[29] El día de la votación Nazaraliev, y darréu Atambáyev, retiraron les sos candidatures alegando que se taba cometiendo un fraude eleutoral xeneralizáu. Nazaraliev afirmó que'l gobiernu salíu de dichos comicios sería illexítimu, y Atambáyev declaró: "Por cuenta de violaciones masives, ensin precedentes, consideramos estes eleiciones illexítimes y esiximos qu'una nueva eleición tien de ser realizada."[30][31]

La participación nes eleiciones foi del 79,3%,[32] y Bakíyev ganó la reelección pa un mandatu de cinco años, destináu a rematar en 2014 con un altamente cuestionáu 76,12% de los votos.[6] Foi juramentado oficialmente'l 2 d'agostu de 2009.

Segundu mandatu: 2009 - 2010 editar

Tres la so reelección y juramentación, Bakíyev prometió reformes polítiques y económiques, anque dellos periódicos que s'amosaron escépticos comparar con otros líderes de la rexón, como Vladímir Putin de Rusia o Nursultán Nazarbáyev de Kazakstán.[3] A pesar de les promeses, Bakíyev empecipió'l so segundu mandatu en plena Gran Recesión de 2008, y la falta de recursos provocó nel pueblu kirguís una importante ansiedá pol riesgu de qu'hubiera una escasez d'enerxía, problema que yá afectaba de cutio a la nueva república.[3] Efeutivamente, nel iviernu de 2010, produciéronse diversos apagones en tol país, y el preciu de la enerxía aumentó considerablemente, lo cual produció un descontentu xeneral contra'l réxime de Bakíyev.[33]

 
Bakíyev en 2009, pocu dempués d'empecipiar el so segundu mandatu.

En xineru de 2010, Kirguistán unvió una delegación a China, p'aldericar la meyora de les rellaciones económiques.[34] La compañía llétrica nacional de Kirguistán Natsionalnaya syet electricheskaya y la compañía china Tebian Electric Apparatus roblaron un contratu por $342 millones pa construyir llinies de 500kv de tresmisión d'enerxía Datka-Kemin. Esto tenía como oxetivu amenorgar la considerable dependencia de Kirguistán nel sistema d'enerxía d'Asia Central y, consecuentemente, la so creciente dependencia económica y política de Rusia. La delegación tuvo encabezada pol fíu de Bakíyev.[34] Sicasí, pal mes de febreru, el gobiernu de Kirguistán viose obligáu a aumentar les tarifes d'enerxía. Según los informes, los costos de calefacción xubieron nun 400% y l'eletricidá nun 170%.[35] Esto xeneró una fuerte frustración social na población con al respective de la perceición de la corrupción y el clientelismu na alministración Bakíyev, según la mala situación económica del país y un recién aumentu de tarifes de servicios públicos.[36][37] Los medios de comunicación estranxeros compararon el descontentu de la población y la situación del país colos previos al derrocamientu d'Askar Akayev en 2005, suponiendo que llueu asocedería un españíu similar.[38]

Rusia sofitó'l gobiernu de Bakíyev hasta finales de marzu. El Eurasia Daily Monitor informó que'l 1 d'abril, mientres dos selmanes, el Kremlin utilizara los medios de comunicación rusos pa executar una campaña negativa contra Bakiyev, describiéndolos a él y a la so familia como un grupu d'empresarios corruptos comenenciudos namái nel so beneficiu económicu a mariña del empobrecimiento galopante del país.[39] Rusia controlaba entós la mayor parte de los medios de comunicación kirguisos.[39] La campaña coincidió con insuficiencia repentina de Bakiyev pa llevar a cabu diverses demandes de Rusia rellacionaes coles bases militares.[39] El gobiernu de Rusia tamién estableció derechos sobre les esportaciones d'enerxía a Kirguistán, influyó nos precios del combustible y de tresporte de momentu, y oyóse el rumor de que s'encargó d'entamar a la primer protesta masiva contra l'alministración de Bakíyev na ciudá de Baltes el 6 d'abril.[40]

Españíu social y derrocamientu editar

 
Carta d'arrenunciu de Bakíyev tres la so fuxida del país el 15 d'abril.

El 6 d'abril na ciudá occidental de Baltes aproximao 1.000 manifestantes tomaron por asaltu la sede del gobiernu y prindaron de volao a los trabayadores del gobiernu, teniéndolos como rehenes. Les fuercies de seguridá volvieron ocupar l'edificiu pela tarde, namái pa ser espulsaes nuevamente polos manifestantes.[41][42] Na mañana del 7 d'abril, un pequeñu grupu de manifestantes fueron deteníos frente a la sede del Partíu Socialdemócrata en Bishkek. Cientos de manifestantes axuntáronse de siguío, y españó la violencia nes principales ciudaes del país. Los manifestantes de Bishkek arrodiaron la casa de gobiernu.[43][44] La policía empezó a usar gases lacrimógenos y granaes d'amoriadura pa esvalixar a los manifestantes.[45] Nun intentu d'entrar na casa de gobiernu, estos conducieron dos camiones contra los portones de la mesma, lo que desamarró una agua de bales de munición real, dando como resultáu unos cuarenta y un muertos.[46][47] Aproximao una hora dempués, Bakíyev declaró'l estáu d'emerxencia, ya impunxo un toque de queda.[46][48]

Esi mesmu día, los líderes de la oposición anunciaron la formación d'un gobiernu provisional encabezáu por Rosa Otunbáeva, que tenía programáu gobernar por seis meses antes de llamar a nueves eleiciones presidenciales. Magar esto, Bakiyev, depués de que'l Ministeriu de Defensa de Kirguistán confirmara que taba na so residencia en Osh,[49] reconoció qu'había perdíu control sobre la mayoría del territoriu kirguiso, pero de toes formes negóse a arrenunciar.[50] Sicasí, el 15 d'abril, tres una selmana de protestes multitudinaries, y depués de que'l gobiernu provisional de Otunbaeva anunciara que yá tenía sol so control a la policía y al exércitu, Bakíyev finalmente dimitió por aciu una carta y fuxó del país.[51]

Exiliu editar

Tres el so arrenunciu, Bakíyev fuxó a la ciudá de Taraz, en Kazakstán, anunciando que dende l'exiliu aldericaría col gobiernu de Otunbáeva una solución pacífica pa la crisis política. Sicasí, el gobiernu interín refugó esa idea, poniendo como prueba la carta d'arrenunciu de Bakíyev na qu'esti abandonaba de manera definitiva'l poder, lo cual legitimaba ante la comunidá internacional l'alministración de Otunbáeva, y respondió esixendo la estradición de Bakíyev pa empecipiar un xuiciu políticu contra él, solicitú que foi refugada. Tanto'l gobiernu rusu de Dmitri Medvédev como l'estauxunidense de Barack Obama sofitaron al gobiernu interín.[52] El 20 d'abril, Bakíyev abandonó Kazakstán pa finalmente treslladase a Bielorrusia, onde'l Presidente Aleksandr Lukashenko concediólu formalmente asilu políticu.[8]

El 21 d'abril, nun comunicáu dende Minsk, capital bielorrusa, Bakíyev dixo qu'entá considera a sigo mesmu'l presidente del país y comprometióse a faer tolo posible pa devolver a Kirguistán al so "ámbitu constitucional."[53] Tamién oxetó que nun reconocía'l so propiu arrenunciu, presentada una selmana tras, baxó la escusa de que la presentó so coacción, y esixó a la comunidá internacional que quitara la so reconocencia al gobiernu interín.[54] El gobiernu de Rusia refugó esta afirmación col argumentu de que yá presentara'l so arrenunciu diciendo "esti documentu nun puede ser refugáu por una declaración verbal."[55] La respuesta de Bakíyev foi que'l gobiernu rusu había orquestado un golpe contra él por negase a tolerar la so presencia militar en territoriu kirguiso, y por dexar que los estauxunidenses utilizaren les sos bases p'abastecese mientres la guerra d'Afganistán.[56]

Un día dempués de les declaraciones finales de Bakíyev, el 22 d'abril, realizóse un referéndum constitucional en Kirguistán, qu'arrenunciaba al sistema presidencialista y convertía al país nuna república parllamentaria, coles mires de fortalecer la democracia.[57] En febreru de 2012 informar de qu'a Bakíyev concedióse-y finalmente la ciudadanía bielorrusa, onde mora hasta l'actualidá.[58]

Condenes penales editar

La inmunidá presidencial de Bakíyev foi llegalmente retirada pol gobiernu interín kirguís el 27 d'abril, tan solu dolce díes dempués de la so fuxida del país, depués de que'l parllamentu reconociera oficialmente'l fin del so mandatu.[59] El 12 de febreru de 2013, foi xulgáu In Absentia en Kirguistán sol delitu d'abusu d'autoridá, de tornar al país, enfrentar a una condena de venticuatro años de prisión.[60] El 5 d'abril de 2014, foi nuevamente condergáu por un tribunal de Biskek, sol cargu d'entamar un atentáu contra la vida d'un home de negocios británicu, Sean Daly, a venticinco años de prisión.[61]

Ver tamién editar

Referencies editar


Predecesor:
Amangeldy Muraliev
Primer Ministru de Kirguistán
2000 - 2002
Socesor:
Nikolai Tanayev
Predecesor:
Nikolai Tanayev
Primer Ministru de Kirguistán
2005
Socesor:
Medetbek Kerimkulov
Predecesor:
Medetbek Kerimkulov
Primer Ministru de Kirguistán
2005
Socesor:
Felix Kulov
Predecesor:
Askar Akayev
Presidente de Kirguistán
2005 - 2010
Socesor:
Rosa Otunbáeva

Referencies editar

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Kurmanbek-Bakiyev. Apaez como: Kurmanbek Bakiyev. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. URL de la referencia: https://www.kp.by/daily/26594.4/3609804/.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bakiyev Promises Reform and Persecutes Opposition. 6. The Heritage Foundation. 10 de setiembre de 2009. http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=35474. Consultáu'l 14 de xunu de 2010. 
  4. 4,0 4,1 Kyrgyz jail unrest claims lives BBC News
  5. 5,0 5,1 Kyrgyz leader calls referendu on Constitution change Oct. 21 RIA Novosti, 19 September 2007
  6. 6,0 6,1 «Выборы Президента Кыргызской Республики» (26 de xunetu de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 22 de xunetu de 2011. Consultáu'l 26 de xunetu de 2009.
  7. «Upheaval in Kyrgyzstan as Leader Flees» (inglés). New York Times (7 d'abril de 2010). Consultáu'l 7 d'abril de 2010.
  8. 8,0 8,1 El presidente depuestu de Kirguizistán abandona'l país www.elpais.com
  9. A tulip revolution The Economist issn 0013-0613 Accessed June 9, 2016.
  10. «Kyrgyz parliament names acting head». RTÉ News. 24 de marzu de 2005. http://www.rte.ie/news/2005/0324/kyrgyz.html. Consultáu'l 26 de febreru de 2011. 
  11. Marat Y. The Tulip Revolution: Kyrgyzstan one year after. The Jamestown Foundation, Washington DC.
  12. Kyrgyz rally against corruption BBC News
  13. Kyrgyz MP shot dead in Bishkek BBC News
  14. Clashes erupt in Kyrgyz capital BBC News
  15. Thousands rally against Kyrgyz leader Archiváu el 16 de mayu de 2006 na Wayback Machine. Al Jazeera
  16. Kyrgyzstan brings coup charges (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). Al Jazeera
  17. "Kyrgyzstan: Protests Gain Steam Ahead Of Major Antigovernment Rally", Radio Free Europe/Radio Liberty, April 9, 2007.
  18. "Kyrgyz opposition stages large rally against embattled president", Associated Press (International Herald Tribune), April 11, 2007.
  19. "Kyrgyzstan: Overnight Violence Halts Bishkek Rallies", Radio Free Europe/Radio Liberty, April 20, 2007.
  20. 20,0 20,1 Bruce Pannier, Kyrgyzstan: President Sets Referendu Date On New Constitution Radio Free Europe/Radio Liberty, 19 September 2007
  21. Kyrgyzstan, 21 October 2007: Constitution Direct Democracy (n'alemán)
  22. Kyrgyzstan, 21 October 2007: Eleutoral law Direct Democracy (n'alemán)
  23. "'Many violations' in Kyrgyz vote", BBC News, October 23, 2007.
  24. "Spokesman: Kyrgyz president accepts resignation of PM", Xinhua, 28 November 2007.
  25. 25,0 25,1 Kyrgyzstan: Chinese student population growing, despite local fears. EurasiaNet Eurasia Insight.
  26. Martha Brill Olcott. "Central Asian Neighbors". Kyrgyzstan: a country study (Glenn Y. Curtis, editor). Library of Congress Federal Research Division (March 1996). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  27. Kyrgyz Eviction Warnings Intensify Over U.S. Air BaseRFE/RL, 04 February 2009
  28. Panner, Bruce (April 20, 2009). Kyrgyz Opposition Unveils Presidential Hopeful. Radio Free Europe/Radio Liberty.
  29. Lone Woman Approved For Kyrgyz Presidential Bid. Radio Free Europe/Radio Liberty. June 17, 2009.
  30. Kyrgyz candidate in poll pullout, BBC News (July 23, 2009)
  31. Two candidates say “non” to Kyrgyz election (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).. Russia Today. July 24, 2009.
  32. «Withdrawals, Protests Mar Kyrgyz Election». Radio Free Europe, Radio Liberty (24 de xunetu de 2009). Consultáu'l 25 de xunetu de 2009.
  33. Kyrgyzstan: The Causes Behind the Crisis. Stratfor 2010-04-07
  34. 34,0 34,1 Kyrgyzstan Boosts Cooperation With China. 7. The Heritage Foundation. 15 de xineru de 2010. http://www.jamestown.org/single/?no_cache=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=35918&tx_ttnews%5BbackPid%5D=228&cHash=039c64f857. Consultáu'l 14 de xunu de 2010. 
  35. Kyrgyzstan: Utility price hike squeezes citizens. EurasiaNet Eurasia Insight. 2010-02-08
  36. «Violence flares in Kyrgyz capital», Al Jazeera, 7 d'abril de 2010, http://english.aljazeera.net//news/asia/2010/04/2010476722560744.html, consultáu'l 7 April 2010 
  37. Tynan, Deirdre (7 d'abril de 2010), «Violence Erupts at Kyrgyzstan Opposition Rallies», Wall Street Journal, http://online.wsj.com/article/SB10001424052702304505204575169273901877794.html?mod=WSJ_latestheadlines, consultáu'l 7 April 2010 
  38. Alisher Khamidov. «Eurasian Home Expert Forum – Alisher Khamidov: Another Tulip revolution in Kyrgyzstan?». Eurasianhome.org. Archiváu dende l'orixinal, el 21 de xunetu de 2011. Consultáu'l 9 d'abril de 2010.
  39. 39,0 39,1 39,2 Russian Mass Media Attack Bakiyev. 7. The Heritage Foundation. 1 d'abril de 2010. http://www.jamestown.org/programs/edm/single/?tx_ttnews%5Btt_news%5D=36226&tx_ttnews%5BbackPid%5D=27&cHash=5f81ad077b. Consultáu'l 14 de xunu de 2010. 
  40. Kyrgyzstan: Is Putin punishing Bakiyev?. EurasiaNet Eurasia Insight. 2010-04-06.
  41. «Four Confirmed Dead, State of Emergency Declared», EurasiaNet, 7 d'abril de 2010, http://eurasianet.org/departments/insight/articles/eav040710b.shtml, consultáu'l 7 April 2010 
  42. Siegel, Matt (7 d'abril de 2010), «Interior minister killed in Kyrgyzstan uprising», Sydney Morning Herald, http://news.smh.com.au/breaking-news-world/interior-minister-killed-in-kyrgyzstan-uprising-20100407-rscu.html, consultáu'l 7 April 2010 
  43. Protesters clash with police in Kyrgyzstan. 7 d'abril de 2010. https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5iY7jSEWaqNHm0CVfJW_mPe1KLydQD9ETNE501. Consultáu'l 7 April 2010. Usu incorreutu de la plantía enllaz rotu (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  44. Violence erupts at Kyrgyzstan opposition rallies. 7 d'abril de 2010. Archivado del original el 11 d'abril de 2010. https://web.archive.org/web/20100411085237/https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5iY7jSEWaqNHm0CVfJW_mPe1KLydQD9EU42SG1. Consultáu'l 7 April 2010. 
  45. «Kyrgyzstan protests spread to capital, Bishkek», BBC, 7 d'abril de 2010, http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/8606504.stm, consultáu'l 7 April 2010 
  46. 46,0 46,1 «Mobs roam Bishkek, gunfire continues», EurasiaNet, 7 d'abril de 2010, http://eurasianet.org/departments/insight/articles/eav040710c.shtml, consultáu'l 7 April 2010 
  47. Upheaval in Kyrgyzstan as Leader Flees. 7 d'abril de 2010. Archivado del original el 8 d'abril de 2010. https://web.archive.org/web/20100408030852/http://www.nytimes.com//2010//04//08//world//asia//08bishkek.html. Consultáu'l 7 April 2010. 
  48. «State of emergency declared in Kyrgyzstan», RTÉ News, 7 d'abril de 2010, http://www.rte.ie/news/2010/0407/kyrgyzstan.html, consultáu'l 7 April 2010 
  49. (en rusu) Copia archivada. 8 d'abril de 2010. Archivado del original el 11 April 2010. https://web.archive.org/web/20100411201800/http://www.prime-tass.ru/news/0/%7BDEF5FCE6-D448-4F98-8147-1EB196186DEF%7D.uif. Consultáu'l 8 d'abril de 2010. 
  50. Kyrgyz President Won't Back Down, As Opposition Claims Power. 8 d'abril de 2010. Archivado del original el 11 April 2010. https://web.archive.org/web/20100411194015/http://www.rferl.org/content/Kyrgyz_Opposition_Claims_Power_Vows_To_Investigate_Bakievs_Rule/2006140.html. Consultáu'l 19 d'abril de 2010. 
  51. «Kyrgyz president 'formally resigns' – Central & South Asia». Al Jazeera English. Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  52. «Ousted leader leaves Kyrgyzstan – Central & South Asia». Al Jazeera English. Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  53. «Ousted Kyrgyz president says he is country's leader». CNN (21 d'abril de 2010). Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  54. «Kyrgyz ex-president remains defiant – Central & South Asia». Al Jazeera English. Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  55. «Russia rejects ex-Kyrgyz head claim – Central & South Asia». Al Jazeera English. Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  56. «Bakiyev blames Russia for overthrow – Central & South Asia». Al Jazeera English. Consultáu'l 17 de xineru de 2012.
  57. Kyrgyzstan, 27 June 2010: Constitution Direct Democracy (n'alemán)
  58. «Бакіеў атрымаў беларускае грамадзянства і купіў дом за $2 млн у Мінску?». Consultáu'l 23 de payares de 2016.
  59. Курманбека Бакиева лишили неприкосновенности и грозят ему смертной казнью Archiváu el 1 de mayu de 2010 na Wayback Machine.
  60. Экс-глава Киргизии заочно приговорён на родине к 24 годам колонии // РИА Новости
  61. Экс-президент Киргизии Бакиев заочно приговорён к 25 годам тюрьмы

Enllaces esternos editar