L'Estany

conceyu de la provincia de Barcelona

L'Estany ye una población del norte de la comarca del Moyanés, provincia de Barcelona, na comunidá de Cataluña.

L'Estany
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Moianès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde d'Estany Salvador Tresserra i Purtí
Nome oficial Estany, L' (ca)[1]
l'Estany (ca)[2]
Códigu postal 08148
Xeografía
Coordenaes 41°52′06″N 2°06′42″E / 41.8683°N 2.1116°E / 41.8683; 2.1116
L'Estany alcuéntrase n'España
L'Estany
L'Estany
L'Estany (España)
Superficie 10.3 km²
Altitú 870 m[3]
Llenda con Santa Maria d'Oló, Muntanyola y Moià
Demografía
Población 405 hab. (2023)
- 205 homes (2019)

- 201 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Moianès
0.01% de provincia de Barcelona
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 39,32 hab/km²
Viviendes 10 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
estany.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Llocalización de L'Estany dientro de la contorna del Moyanés.

Xeografía editar

  • Altitú: 870 metros
  • Accesos: carretera C-59 (antigua BV-4313)

Entidaes editar

L'Estany tien dos entidaes o distritos:

Llista de población por entidaes:

Entidá de población Habitantes (2014)
L'Estany
387
Raval del Prat, El
20

Historia editar

El nucleu de L'Estany, acovecíu pel norte por un serrijón, ta asitiáu cerca d'un antiguu llagu, desecado en 1570 por iniciativa del abá Carles de Cardona pa sacupar les agües y evitar los focos d'epidemies que portaba. L'Estany inda s'enllena en dómina d'agües bien bayuroses y enllargaes. Les cases son de piedra y constitúin un bon exemplu de pueblu rural, práuticamente de monte. Los visitantes averar a la llocalidá atraíos pol so bon clima y pol estraordinariu monesteriu románicu de Santa María, cola so ilesia restaurada, un claustru magníficu con 72 capiteles de temes bíbliques, heráldicos y florísticos, y un pequeñu muséu anexu nel que se resume la hestoria del cenobiu.

La hestoria del conceyu ta acomuñada al monesteriu de Santa Maria de L'Estany. La primer referencia de la esistencia de L'Estany ta nun document del añu 927. Nel 990, el noble Sendred de Gurb donó la ilesia de L'Estany a la sede episcopal de Vich.

 
Ilesia y monesteriu de Santa María de L'Estany

Cuasi un sieglu más tarde, en 1080, fundóse una congregación de canónigos agustinos, orixe del monesteriu. El 3 de payares de 1133 l'arzobispu de Tarragona consagró la ilesia a San Olegario (Sant Oleguer ) acompañáu del obispu de Vich, Ramón Gaufred, y del de Girona, Berenguer de Dalmau. En 1264, el monesteriu foi alzáu abadía y el so primer abá foi Ferrer de Calaf. En 1375, la comunidá taba formada por dolce canónigos y otros dolce beneficiaos. Como en munchos llugares de Cataluña, L'Estany tamién foi solmenáu pol terremotu del 24 de mayu de 1448 que baltó les bóvedes de la ilesia y el campanariu. Les obres de la so restauración realizar en 1451.

En 1554, l'abá Carles de Cardona fixo construyir la Mina pa desecar el llagu qu'anubría parte de la redolada de la llocalidá y que la dio nome, porque yera bonu pa la caza y los inseutos qu'abondaben gracies él estendíen el paludismu. En 1595, por iniciativa de Felipe II, el papa Clemente VIII suprime les canóniques agustinianas de la so monarquía; y en 1603, la comunidá vuelve a L'Estany con calter de colexata. Nel postreru terciu del sieglu XVIII, en 1775, produzse la estinción de la comunidá y la ilesia pasa a ser parroquia, anque hasta hai relativamente pocu caltuvo un calter especial, col títulu d'arciprestalgu.

El pueblu nació cerca del monesteriu y, anque la so xente siguía de cerca los asuntos del monesteriu, faía vida estreme, usando la capiya de Santa Cecilia pa serviciu relixosu. La so dedicación foi l'agricultura y la ganadería, hasta qu'a principios del sieglu XX empezaron a llegar pequeñes industries testiles.

El 3 de xunu de 1931 el monesteriu foi declaráu Monumentu Nacional y en 1966 empezaron les obres de restauración, que s'inauguraron el 9 y el 12 d'abril de 1970.

Economía editar

Agricultura, ganadería, industria testil, construcción, hostelería, comerciu y servicios.

En L'Estany, les ceberes d'iviernu cultivar pa la producción de ensilaje o bien son pastiaos mientres l'iviernu.

Otros llugares destacables del municipi son el Puig Rodó y el Pic de la Caritat (Picu de la Caridá), y la diversidá de fontes naturales que tien.

Fiestes editar

Les fiestes y tradiciones más notables son la Fiesta Major (8 de setiembre), la Feria (8 d'avientu) y el Preselbe Vivente.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joan Font i Prat
1983-1987 Joan Font i Prat
1987-1991 Joan Font i Prat
1991-1995 Josep Tuneu i Magaz
1995-1999 Joan Font i Pra
1999-2003 Josep Sindreu i Portabella ERC
2003-2007 Josep Sindreu i Portabella ERC
2007-2011 Salvador Tresserra Purtí ERC
2011-2015 Salvador Tresserra Purtí ERC
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Llugares d'interés editar

El so términu municipal cuenta con munchos llugares d'interés, pero nel mesmu cascu urbanu'l visitante puede maraviase col monesteriu románicu y el bien pintorescu Carrer Fosc (la "Cai Escura").

Personalidaes editar

  • Josep Roig i Ginestós (1898-1993), notable ceramista
  • Josep Tresserras i Molera, historiador
  • Joan Codina Puigsaulens, historiador
  • Felip Graugés i Camprodon (1889-1973), insigne poeta y periodista. Collaborador d'Antoni Rovira i Virgili.[4]
  • Josep Sindreu i Portabella, exalcalde y autor de llibros de testu de lliteratura catalana.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Official nomenclature of major toponymy of Catalonia. Editorial: Institutu d'Estudios Catalanes. Llingua de la obra o nome: catalán. Data d'espublización: 2003.
  3. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  4. "Felip Graugés i Camprodon". L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografía editar

  • POU, Aureli; VIÑETA, Ramon. Estany, guia turística. Barcelona: Montbalnc-Martín, 1974

Enllaces esternos editar