La Granja de la Costera

La Granja de la Costera ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de La Costera.

La Granja de la Costera
símbolos de la Granja de la Costera (es) Traducir símbolos de la Granja de la Costera (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Costera (es) Traducir
Partíu xudicial Xàtiva
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de La Granja de la Costera (es) Traducir Juan Carlos Garrido Calabuig
Nome oficial la Granja de la Costera (ca)[1]
Códigu postal 46814
Xeografía
Coordenaes 38°59′46″N 0°33′22″W / 38.9962°N 0.5561°O / 38.9962; -0.5561
La Granja de la Costera alcuéntrase n'España
La Granja de la Costera
La Granja de la Costera
La Granja de la Costera (España)
Superficie 1 km²
Altitú 98 m
Llenda con
Demografía
Población 288 hab. (2023)
- 142 homes (2019)

- 143 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Costera (es) Traducir
0.01% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 288 hab/km²
lagranjadelacostera.es…
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asitiáu na costera de Ranes. La superficie del términu ye llana, ensin accidentes d'importancia.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola CV-566.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de La Granja de la Costera parte coles siguientes llocalidaes: Canals, Cerdá, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novelé, Rotglá y Corbera, Torrella y Vallés, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

 
Ilesia de San Franciscu d'Asís.

El pobláu foi en principiu una casa de llabor y hacia'l sieglu XV cuntaba con delles edificaciones, siendo denomada col nome de "Granxa de Ferrer" por tener el so propietariu esti apellíu. Formaba parte de la contribución xeneral de Xàtiva, incluyida nel Cuarter de la Costera de Ranes. Cola espulsión de los moriscos quedó práuticamente despoblada, siéndo-y dada carta de repoblación en 1611.

Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Aznar Climent IV (Independiente)
1983-1987 José Aznar Climent PSPV-PSOE
1987-1991 Josep-Miquel Mollà i Ribes
Antonio Tomás Mas
UPV
PSPV-PSOE
1991-1995 Vicente Palop Climent UV
1995-1999 Vicente Palop Climent PP
1999-2003 Vicente Palop Climent PP
2003-2007 Vicente Palop Climent PP
2007-2011 Carlos Garrido Calabuig PSPV-PSOE
2011-2015 Carlos Garrido Calabuig PSPV-PSOE
2015-2019 Carlos Garrido Calabuig PSPV-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
385 363 364 363 357 360 355 342 351 339

Economía editar

Los cultivos más importantes son los de regadío, con un predominiu de la naranxa y otros tipos de frutes.

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial. Ta dedicada a San Franciscu d'Asís. El templu ye d'arquiteutura corintia y edificóse en 1841.

Fiestes llocales editar

  • San Franciscu d'Asís. Celebra la so fiesta'l 10 d'agostu con calter de promesa pola proteición que se llogró mientres el cólera qu'azotó la contorna en 1890.
  • Fiestes patronales. Celébrense'l día 4 d'ochobre n'honor a San Franciscu d'Asís, la Divina Aurora y el Santísimu Cristu de la Victoria.

Referencies editar

Enllaces esternos editar