La Pobla de Lillet

conceyu de la provincia de Barcelona

La Pobla de Lillet ye un conceyu de la contorna del Berguedà, na provincia de Barcelona, Cataluña. Según datos de 2009 la so población yera de 1.312 habitantes (inscritos nel rexistru del pueblu, nun viviendo nél).

La Pobla de Lillet
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Cataluña Central
Contorna Berguedà
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de La Pobla de Lillet (es) Traducir Vicenç Linares Clota
Nome oficial Pobla de Lillet, La (ca)[1]
Códigu postal 08696
Xeografía
Coordenaes 42°14′40″N 1°58′28″E / 42.2444°N 1.97445°E / 42.2444; 1.97445
La Pobla de Lillet alcuéntrase n'España
La Pobla de Lillet
La Pobla de Lillet
La Pobla de Lillet (España)
Superficie 51.5 km²
Altitú 843 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 1089 hab. (2023)
- 528 homes (2019)

- 567 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Berguedà
? % de Cataluña Central
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 21,15 hab/km²
Viviendes 60 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
poblalillet.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

 
Llocalización de la Pobla de Lillet nel Bergadá.

Ta asitiáu al nordeste de la contorna del Bergadá y na llende cola del Ripollés, a veres del ríu Llobregat. Les sos poblaciones más cercanes son Castellar de Nuch (Norte), Gombrèn (Esti) y Guardiola de Bergadá (Oeste).

Distritos y barrios editar

La Pobla tien distintos barrios o urbanizaciones delimitadas. Estos son:

les Coromines editar

Unu de los barrios más grandes del pueblu, que consta de 8 cais, numberaes pol so ordinal (1º de Corominas, 2º de Corominas, etc.) y un camín pecuariu. Tien la ermita de San Antonio (Sant Antoni) i una plaza, la Plaza de les Corominas (Plaça de les Coromines). Antes había munchos establecimientos nel barriu, de los cualos anguaño solo queda unu, de mermelaes caseres, na cai núm. 2.

La Plana editar

Unu de los barrios d'accesu salida del pueblu pela vía ferrial del mesmu, que consta de poques cais con distintos desniveles. El barriu ye bastante conocíu y allegáu pola so situación en cuanto al tren turísticu que pasa por La Pobla, pos en La Plana atópase la vía ferrial (que, cuando'l tren nun fai serviciu, puede utilizase por distintos vehículos de motor pa salir o aportar al pueblu).

La Vila editar

El barriu más céntricu de La Pobla y el más allegáu por cuenta del so aglomeración de servicios, tales como chigres, tiendes o negocios varios. La carretera B-402 traviesa dichu barriu, una y bones ésti ta metanes dicha vía, que traviesa, de la mesma, el pueblu. Dalgunes de les sos cais y places son: Plaza del Fort, Cai de la Ilesia, cai Vieya, Cai Jossà o Plaza del Castillo (onde s'atopen la Ilesia y el Centru Cívicu del pueblu).

El Firal editar

Unu de los barrios más nuevos de La Pobla y nel que s'atopa una plaza y trés calles, una d'elles (Cai d'Antoni Gaudí) antes pocu edificada, con namái una fila de cases adosaes, pero que col tiempu evolucionó dando una guapa cai construyida, compuesta por distintos pisos y cases. Arrodiando dicha plaza atópense distintos edificios de pisos, toos iguales (cuadraos y de color anaranxáu). Nun hai servicio pero'l barriu ye próximu a una gasolinera, la única que tien el pueblu (Na B-402, Km. 9,9)

La Mola editar

El barriu que fronteriza con La Plana, y que consta de trés o cuatro de cais y una plaza. Ésta, denominar Plaza de la Mola (Plaça de la Mola) y tien dos calles que la arrodien, Cai Nueva y Cai Cerdaña (Carrer Nou i Carrer Cerdanya, respeutivamente). Callar Pasaxe del Padre Ramón (Pge. del Pare Ramón) tamién constaría nel barriu de La Mola. Pocos servicios y situación nél del asilu del pueblu, "Residència d'Avis Lillet".

El Carrilet editar

Consta de tolos edificios de llau a llau de la vía ferrial pola cual pasa'l tren turísticu (denomináu ésti "El Carrilet"), d'ende'l nome del barriu. Atópase un campu de Tenis y un parque infantil, según distintos xalés y bloques de pisos, debidamente delimitados unos y otros).

El Capdevall editar

Barriu que consta de cinco calles y una plaza nel so centru, la Plaza del Capdevall (Plaça del Capdevall). Les sos cais son: Cai de la Fuente (vía que conduz al barriu de les Corominas), cai del Mediu (antes Calle de Santa Vedruna), Cai de baxo y Furriolas Altes y Baxes.

Comafiguera editar

Unu de los barrios más actualizaos y nuevos, nel que s'atopen distintes zones deportives (hasta que nun s'alluguen nel polideportivu que se ta construyendo nel Barriu de la Mola, na cai Pontarró), tales como un campu de fútbol (de tierra), un campu de fútbol sala (asfaltáu) y la piscina municipal (con zones verdes y un par de piscines, incluyendo'l so chigre al llau), esta postrera allugada al llau d'una d'Imprenta (Impremta Boixader SCP). Hai xalés adosaos (cai Nazaret) y distintos edificios con pisos (cai Comafiguera). La so paecencia n'actualización y tipu de cases (xalés y pisos) fai paecese al barriu del Firal.

Na mayoría de los barrios, pel branu, celébrase la so correspondiente fiesta. De normal, cada sábadu dende xunetu hasta agostu, celébrase la fiesta de cada unu d'ellos. Suélense celebrar nes places del barriu que perteneza (con éses la fiesta del barriu de Corominas va realizar na Plaza de les Corominas; la fiesta del Capdevall va realizar na Plaza del Capdevall, etc.). Nel barriu de Corominas y, últimamente en dalgunos más, ye tradición celebrar una cena sobre les 9 de la nueche pa tou aquél que quiera, antes de realizar bailles pa mayores y nuevos, y onde la tarde anterior realícense xuegos pa tou aquel que quiera esfrutar, tou ello acompañáu con bona música y distintos dulces pa merendar.

Historia editar

El topónimu Lillet, que significa "campu de llirios", apaez citáu per primer vegada nun documentu de 833. En 921 pertenecía al condáu de Cerdaña y parte de les sos tierres formaben parte de les posesiones del Monesteriu de San Juan de les Abadeses.

La ilesia del castiellu taba ocupada nel sieglu XI por una comunidá procedente d'Aquisgrán y nel sieglu XII los señores del castiellu yeren la familia Ponç. El castiellu pasó por diversu señores hasta que nel sieglu XIII quedó en manes de la familia Mataplana.

En 1389 el castiellu foi fortificáu yá que esistía'l peligru d'ataque per parte de les tropes del conde d'Armañac. La villa foi amburada mientres la guerra contra'l rei Xuan II de Castiella.

Economía editar

La principal actividá económica ye la industria. La villa foi mientres munchos años una de les principales llocalidaes catalanes de la industria testil lanera. L'agricultura ye escasa. Esisten delles granxes de ganáu, especialmente bovín y ovín.

Gobiernu y alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joan Casanova Guitart Partíu Independiente
1983-1987 Joan Casanova Guitart Partíu Independiente
1987-1991 Josep Bober Camprubi   CiU
1991-1995 Josep Bober Camprubi   CiU
1995-1999 Josep Bober Camprubi   CiU
1999-2003 Joan Casanova Guitart   PSC-PSOE
2003-2007 Joan Casanova Guitart
Mari Carme Rosell i Espelt
  PSC-PSOE
2007-2011 Mari Carme Rosell i Espelt   PSC-PSOE
2011-2015 Vicenç Llinares i Clota   CiU
2015-2019 Vicenç Llinares i Clota   CiU
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

A 1 de xineru de 2010 la población del conceyu xubía a 1303 habitantes, 648 homes y 655 muyeres.[3]

Gráfica d'evolución demográfica de La Pobla de Lillet (conceyu) ente 1900 y 2010

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2010 del INE.

Fiestes editar

La Pobla de Lillet celebra la so fiesta mayor el primer domingu d'ochobre. Sicasí pel branu celébrase la segunda fiesta mayor, que se la llapada como la "fiesta mayor pequeña" (festa major petita).

Llugares d'interés editar

 
Tren del Ciment
  • Los Tren del Ciment, que xune La Pobla de Lillet col Muséu del Cementu Asland, y la exposition de ferrocarrils secundaris, turístics i industrials a la Vall del Llobregat.[4]
  • Ilesia parroquial de Santa María. Ye d'estilu barrocu, del sieglu XVIII, y nel so interior atopa un cristu en maxestá procedente del monesteriu de Santa María de Lillet. Trátase d'una talla de madera policromada del sieglu XII de 1,45 metros d'altor.
  • Ilesia de Sant Miquel de Lillet, del sieglu XII. La so construcción ye peculiar yá que tien planta circular y tien adosáu un ábside tamién en semicírculu. La cubierta de la nave ye con cúpula semiesférica ente que la del ábside ye de cuartu d'esfera. Na puerta d'entrada atopa un arcu de mediu puntu con doveles.
  • Les pontes. Esisten cuatro puente que lo traviesen. El más destacáu ye'l conocíu como Pont Vell' d'estilu románicu, formáu por un arcu de mediu puntu, construyíu ente los sieglos XII y XIII. El pont de la Petita ye del sieglu XVII y tien un namái arcu rebaxáu.
  • Castiellu de la Pobla de Lillet. Declaráu bien d'interés cultural en 1988. Del antiguu castiellu de la villa tan solo caltiénse parte d'una paré y una ventana.
  • Los Xardinos de Can Artigas, obra del arquiteutu Antoni Gaudí. Gaudí construyir por encargu direutu de Joan Artigas quien tenía un terrén de cuatro hectárees nel cursu altu del ríu Llobregat. Los xardinos fueron restauraos en 1991.
  • El xalé de Catllaràs, obra igualmente de Gaudí de 1905.
  • Santuariu de Santa María de Falgars. D'orixe románicu. Anque foi reconstruyida por completu nel sieglu XVII caltién la portalada orixinal. N'el so interior venérase una imaxe de la Virxe de la Lleche realizada en alabastru. Ye d'estilu góticu, datada nel sieglu XIV. Otru templu románicu ye'l de Santa Cecília de Riutort. Construyida nel sieglu XI sobre'l visu d'una llomba, ye de nave única con cubierta de bóveda de cañón. Tien una pequeña cripta na que se cree venerábense dalgunes reliquies. L'ábside sumió por completu.
  • Monesteriu de Santa María de Lillet. Declaráu bien d'interés cultural en 1999.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. INE: Población por conceyos y sexu.
  4. www.trendelciment.cat

Bibliografía editar

  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Prensa Catalana, Barcelona, 1994
  • Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos editar