La Tala

conceyu de la provincia de Salamanca (España)
(Redirixío dende La Tala (Salamanca))

La Tala ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Salamanca, na comunidá autónoma de Castiella y Lleón. Intégrase dientro de la contorna de Guijuelo y la subcomarca del Alto Tormes. Pertenez al partíu xudicial de Béjar.[3]

La Tala
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Salamanca
Partíu xudicial Béjar
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de La Tala (es) Traducir Gabriel Garrudo Sánchez
Nome oficial Tala, La (es)[1]
Códigu postal 37752
Xeografía
Coordenaes 40°35′23″N 5°32′15″W / 40.589722222222°N 5.5375°O / 40.589722222222; -5.5375
La Tala alcuéntrase n'España
La Tala
La Tala
La Tala (España)
Superficie 12.32 km²
Altitú 921 m[2]
Llenda con Cespedosa de Tormes, Salvatierra de Tormes, Armenteros y Narrillos del Álamo
Demografía
Población 78 hab. (2023)
- 48 homes (2019)

- 36 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Salamanca
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 6,33 hab/km²
latala.es
Cambiar los datos en Wikidata

El so términu municipal ta formáu por un solu nucleu de población, ocupa una superficie total de 12,32 km² y según los datos demográficos recoyíos nel padrón municipal ellaboráu pol INE nel añu 2017, cuenta con una población de 94 habitantes.

Xeografía editar

El pueblu pertenecía d'antiguo a la contorna de Salvatierra.[4] Güei el banzáu de Santa Teresa dixebrar d'ésta.

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de La Tala ente 1900 y 2017
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia.

Historia editar

La fundación de La Tala remontar a la repoblación llevada a cabu pol rei de Lleón Alfonsu IX a principios del sieglu XIII, cuando quedó incluyíu nel Alfoz de Salvatierra, dientro del Reinu de Lleón.[5] Sicasí, parte del actual términu municipal de La Tala, en redol a Forcayu, actual despoblado, perteneció a la Comunidá de Villa y Tierra d'Ávila y al so obispáu, dientro del Arciprestalgu de Bonilla ó La Serrezuela. El restu del territoriu formó parte del Conceyu de Salvatierra y del obispáu de Salamanca, dientro del Reinu de Lleón.[6] Cola creación de les actuales provincies en 1833, quedó integráu na provincia de Salamanca, dientro de la Rexón Lleonesa.[7]

Alministración y política editar

Eleiciones municipales editar

Eleiciones municipales de 2015 en La Tala[8]

Partíu políticu Conceyales Votos ----- Partíu Popular (PP)
3
58
80,56%
Partíu Socialista Obreru Español (PSOE)
0
8
11,11%

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: https://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/municipios/tala-la-id37315.
  3. «Béjar, partíu xudicial nº4 de Salamanca» (castellanu). Conseyu Xeneral de Procuradores d'España.
  4. (1829) campu&hl=es&ei=zm6lTtmnCITxsgaM_MHtAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=salvatierra&f=false Censo de Poblacion de les Provincies y Partíos de la Corona de Castiella nel Sieglu XVI. Consultáu'l 29 de payares de 2011. «Vícaría de Salvatierra: Salvatierra, Balta, L'Aldea vieya, Montejo, Pizarral, Cabezuela, Monesteriu (nun tien vecinos), El Guijuelo, El Campillo, Palacios, Fonte'l Carbayu, Casafranca, Berrocal, El Villar de Salvatierra, L'Aldea nueva de campomojado, El llugar de Perosillo, Amatos, Castillejo, Navarredonda, El llugar de la Dueña y Ferreros»
  5. Mínguez, José María (Coord.) (1997). Historia de Salamanca. II Edá Media. Salamanca: Centru d'Estudios Salmantinos. Páx. 324
  6. Martínez Díez, Gonzalo (1983). Les comunidaes de villa y tierra de la Estremadura castellana: estudiu históricu-xeográficu. Madrid: Editora Nacional. ISBN 84-276-0646-X
  7. «Real Decretu de 30 de payares de 1833 sobre la división civil de territoriu español na Península ya islles axacentes en 49 provincies» (castellanu). Gaceta de Madrid.
  8. El País. «Eleiciones Municipales 2015». Consultáu'l 14 de xunetu de 2016.

Enllaces esternos editar