Las Ventas con Peña Aguilera

conceyu de la provincia de Cuenca (España)

Les Ventes con Peña Aguilera ye un conceyu y llocalidá d'España na provincia de Toledo, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Atiesta colos términos municipales de Retuerta del Bullaque na provincia de Ciudá Real y Menasalbas, Cuerva, Pulgar, Mazarambroz y San Pablo de los Montes na de Toledo.

Las Ventas con Peña Aguilera
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Toledo
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Las Ventas con Peña Aguilera (es) Traducir Luis Celestino de la Vega (Partido Popular)
Nome oficial Ventas con Peña Aguilera, Las (es)[1]
Códigu postal 45127
Xeografía
Coordenaes 39°36′46″N 4°13′43″W / 39.612777777778°N 4.2286111111111°O / 39.612777777778; -4.2286111111111
Las Ventas con Peña Aguilera alcuéntrase n'España
Las Ventas con Peña Aguilera
Las Ventas con Peña Aguilera
Las Ventas con Peña Aguilera (España)
Superficie 139 km²
Altitú 792 m
Llenda con Mazarambroz, Retuerta del Bullaque, San Pablo de los Montes, Menasalbas, Cuerva y Pulgar
Demografía
Población 1139 hab. (2023)
- 569 homes (2019)

- 540 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Toledo
0.05% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 8,19 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ventaspa.com
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El términu de "Les Ventes con Peña Aguilera" derivaría de caúna de les pallabres que la componen:

Ventes, pol de los agospiamientos nos que d'antiguo s'agospiaben los viaxeros, :Peñes, pela zona montascosa onde s'atopa,
Aguilera, pola virxe patrona del

conceyu

Historia editar

Atopáronse restos arqueolóxicos de distintes cultures que s'afincaron nel términu municipal.[ensin referencies]

Nel sieglu XV, la población de Las Ventillas xunir cola más antigua de Peña Aguilera, dando orixe a la población de Les Ventes con Peña Aguilera con carta puebla dada en 1423 por Xuan II.[ensin referencies]

Acordies coles rellaciones topográfiques de Felipe II, les piedres pa la Catedral y l'Alcázar de Toledo sacar en 1576 de les canteres d'esti pueblu.

Escudu editar

Escudu d'un solu cuartel: d'oru, una peña, con una águila exployada, de sable, sosteniendo dos tales ruedes, de sinople, coles sos garres. Al timbre, corona real zarrada.

L'escudu de Les Ventes con Peña Aguilera foi encargáu pol Conceyu a los heraldistas ya historiador José Luis Ruz Márquez y Bonaventura Leblic García, quien lo realizaron sofitándose na unión nel sieglu XV de les poblaciones de Peña Aguilera y Las Ventillas. Escudu ya informe llograron l'aprobación de la Real Academia de la Historia en xunta de 30 de xunu de 1989.

Alministración editar

 
Casa consistorial
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Mariano Utrilla Gómez UCD
1983-1987 Ángel Gutiérrez Serrano AP/PDP/UL
1987-1991 Javier Romero Cid PSOE
1991-1995 Visitación Parrilla Utrilla PSOE
1995-1999 Visitación Parrilla Utrilla PSOE
1999-2003 Jesús Medina Isabel PSOE
2003-2007 Francisco Izquierdo Gómez PSOE
2007-2011 Francisco Izquierdo Gómez PSOE
2011-2015 Luis Celestino de la Vega Partíu_9 = PP n/d
2015-2019 Luis Celestino de la Vega Partíu_10= PP n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1996 y 2006 según datos del INE.

Evolución demográfica de Las Ventas con Peña Aguilera
1996199819992000200120022003200420052006
1,4051,4111,3801,3671,4101,4201,4411,4101,4051,351
(Fonte: INE [Consultar])

NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.

Gráfica d'evolución demográfica de Las Ventas con Peña Aguilera ente 1900 y 2006
Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia

Economía ya industria editar

Les principales actividaes económiques son l'agricultura, l'artesanía y la industria del cueru, con numberoses tiendes qu'ufierten variaos productos de marroquinería y prendes de vistir. Son conocíes estes tiendes poles xentes del mundu del toru, numberosos espaes formen parte de la vecería habitual.

Monumentos editar

 
Ilesia de San Pedro Apóstol

A destacar les ermites de Nuesa Señora de l'Águila y Santa Lucía, la Torre de los moros y la ilesia parroquial de San Pedro Apóstol.

Etnomuseo de los pueblos de Siberia y Asia Central.[1]

Fiestes editar

Enllaces esternos editar


Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar