Llibra (constelación)

Llibra
Libra constellation map.png
Abreviatura Lib
Símbolu Libra.svg
Significáu la balancia
Xenitivu Librae
Ascensión reuta 15 h
Declinación 15°
Visible pa llatitúes Ente+65° y -90°
Meyor visible en/n' xunu
Númberu d'estrelles con
magnitú aparente < 3
2
Estrella más rellumante
 - Magnitú aparente
Zubeneschamali (β Librae)
2,6
Lluvia de meteoritos

Llíbridas de Mayu

Constelaciones que llenden

Llibra (Balancia) ye una constelación del zodiacu; ye de pequeñu tamañu, y nun contién estrelles de magnitú aparente. Allúgase ente Virgu al oeste y Escuripión. Esta constelación fou, nuna dómina, considerada parte d'Escuripión como facen referencia los sous nomes.

CarauterísticasEditar

Las siete estrelles más rellumantes de Llibra forman un rectángulu:

α y β Librae son el fiel de la Balancia mientres que γ e δ son los dous platos.

MitoloxíaEditar

Esta constelación que, n'orixe, facía parte de las pincias del Escuripión, ye la más nueva del Zodiacu, amás ye la única que nun representa a un ser vivu. Esta balancia yera la qu'emplegaba Astrea como divinidá de la xusticia.

 
Representación medieval de Llibra

AstroloxíaEditar

Constelación ta rellacionada col signu astrolóxicu de Llibra (23 de setiembre22 d'outubre. Ye un signu de d'Aire, por ser esti element u'l que-y rixe, xunta Xéminis y a Acuariu. El so opuestu ye Aries.


Astronomía | Constelaciones del Zodiacu | Astroloxía

Aries  | Tauru  | Xéminis  | Cáncer   | Lleo  | Virgu   | Llibra |  | Escorpión  | Ophiuchus   | Saxitariu   | Capricorniu   | Acuariu   | Piscis  


ReferenciesEditar

Enllaces esternosEditar