Llingües austroasiátiques
Les llingües austroasiátiques son una amplia familia de llingües del sureste asiáticu y la India. El nome provién de la pallabra griega que significa 'Sur d'Asia'.
Llingües austroasiátiques | ||||
---|---|---|---|---|
Distribución xeográfica | Subcontinente Indiu y Sureste Asiáticu | |||
Países |
Birmania Camboya India Laos Malasia Tailandia Vietnam | |||
Falantes |
~100 millones (2000)[1] 104 millones (2009)[2] | |||
Filiación xenética | Áustricu (?) | |||
Subdivisiones |
Munda Mon-Khmer Khmúico-KhásicoLlingües munda y Llingües mon-jemer | |||
Códigu Glottolog | aust1305 | |||
| ||||
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||||
[editar datos en Wikidata] |
Estes llingües tán distribuyíes por rexones onde amás se falen llingües d'otres families. Ta bastante estendida la creencia de que les llingües austroasiátiques son les llingües autóctones del sureste asiáticu según del este de la India, y que les otres llingües de la rexón, inclusive les indoeuropees, les tai-kadái, y les llingües sino-tibetanes, llegaron ellí como resultáu de movimientos poblacionales posteriores. Dellos llingüistes, siguiendo los planteamientos de Schmidt (1906), suxeren que les llingües austroasiátiques pueden tar emparentaes coles austronesies, formando asina la supuesta superfamilia áustrica, sicasí, esti planteamientu nun gocia de consensu.
Los llingüistes estremen ente dos grandes divisiones de llingües austroasiátiques, les mon-khmer, tamién llamaes mon-camboyanes del sureste asiáticu y les llingües munda del centru y del este central de la India.
Clasificación
editarClasificación interna
editarEsisten severes discrepancies sobre la clasificación interna de la familia. Tradicionalmente consideróse que les llingües mon-khmer (mon-khmer) formaben una familia nun rellacionái coles llingües munda, la evidencia de que dambos grupos taben rellacionaos llevó a considerar la familia austroasiática puramente dicha como formada por dos subfamilies, les llingües munda y les llingua mon-khmer. Este ye l'esquema clasificatorio que sigue por casu Ethnologue qu'identifica 168 llingües austroasiátiques, de les cualos clasifica 147 como llingües mon-khmer y 21 son llingües munda.
Gérard Diffloth (2005) sobre una base reconstructiva amplia propón el siguiente árbol d'interrellaciones dientro de les llingües Mon-Khmer, basáu n'innovaciones comunes:
Austru- <br />Asiáticu |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
-
Llingües munda
-
Llingües khmúico-khásico
-
Llingües mon-khmer
Sidwell (2009), sobre la base d'una comparanza léxicoestadística de 36 llingües bien documentaes (lo cual dexa escluyir préstamos), atopa bien poca evidencia pa decidir la ramificación interna. Anque Sidwell detecta una área de contautu ente les llingües bahnáricas y katuicas, atopa más similaridades ente grupos xeográficamentemente alloñaes como'l munda y el nicobarés que la qu'esiste ente bahnárico y katuico, ente los qu eno paez esistir nenguna innovación compartida. Por esa razón llindar a una clasificación conservadora del austroasiático formáu por 13 cañes independientes y más o menos equidistantes ente sigo.
Llingües de la familia
editarLes principales subdivisiones de la familia austroasiática apaecen na siguiente llista:
- Llingües munda
- Munda septentrional (12 llingües)
- Munda meridional (9 llingües)
- Llingües mon-khmer, mon-khmer o mon-camboyanes
- Meridionales
- Áslicas (19 llingües) de Malasia peninsular y Tailandia.
- Mónicas (2 llingües) inclúi'l idioma mon de Birmania y la llingua ñakuri de Tailandia.
- Nicobaresas (6 llingües) de les Islles Nicobar, que pertenecen a la India.
- Orientales
- Septentrionales
- La llingua mangu de Vietnam.
- Anamita-muong (10 llingües) de Vietnam y Laos, inclúi'l idioma vietnamita, que ye, con muncha diferencia, la llingua austroasiática más falada.
- Meridionales
- Llingües khmuico-khásicas
La estructura interna de les llingües mon-camboyanes nun ta definíu. Dellos estudiosos apiguren les jasíes, jamúicas, paláungicas, mangu y dacuando vietnamuón xunto coles mon-khmer septentrionales; esto ye, coles catuicas, banáricas, peáricas y el camboyanu pa formar la subfamilia mon-khmer oriental; y les mónicas, nicobaresas y aslianas xuntes como mon-khmer meridionales, pero nun hai consensu nesti asuntu. Amás, cuatro llingües mon-khmer del sur de China, bugán, businhuá, kemiehuá y kuanhuá, inda nun tán clasificaes.
Carauterístiques comunes
editarDalgunes de les carauterístiques d'estes llingües ye que son d'una gran riqueza vocálica, llegando a tener delles d'elles hasta 40 vocales. Tienen consonantes implosivas, escareciendo dalgunes d'elles d'oclusives sonores. Dalgunes son tonales, ente les que destaca'l idioma vietnamita, xunto coles otres llingües vietnamuón, como les úniques d'esta familia con un sistema tonal complexu. L'orde de les partes na oración ye Suxetu Verbu Oxeto. Dalgunes d'estes llingües son polisilábiques y otres monosilábiques, pero toos cunten con infixos y prefixos.
Fonoloxía
editarSidwell (2005) reconstruyó'l siguiente inventariu consonánticu del proto-Mon-Khmer:
Llabial Alveolar Palatal Velar Glotal oclusiva sorda *p *t *c *k *ʔ oclusiva sonora *b *d *ɟ *ɡ Implosiva *ɓ *ɗ *ʄ nasal *m *n *ɲ *ŋ aproximante *w *l, *r *j fricativa *s *h
Esti sistema ye idénticu a reconstrucciones anteriores, sacante pol fonema *ʄ, que foi calteníu razonablemente bien nes Katuico. Esisten mayores incertidumes sobre'l sistema del proto-austroasiático puramente dichu. Pa la posición inicial, los fonemes reconstruyíos pal proto-austroasiático presenten les siguientes evoluciones pa caúna de les cañes:[3]
PROTO-
AUSTRU-
ASIÁTICUMunda Khasi-Khmuico Mon-Khmer PROTO-
MUNDAPROTO-
KHMUICOPROTO-
PALAUNGPROTO-
KHÁSICOPROTO-
VIÉTICOPROTO-
KATUICOPROTO-
BAHNÁRICOPROTO-
PEÁRICOPRE-
KHMERPROTO-
MONPROTO-
ÁSLICOPROTO-
NICOBÁRICO*p *p *p p* *pʰ *p *p *p *pʰ / p *p *p *p *f *b *b *b *b *p *b *b *b *b *b *b *b *p *ɓ *b *b *ɓ *b *ɓ *ɓ *ɓ *b *b *ɓ *b *p / *ʔ *t *t *t *t *tʰ / *t *t *t *t *tʰ / t *t *t *t *t *d *ɖ *t *t *t / *d *d *d *d *d *d *d *d *t *ɗ *ɖ *d *ɗ *d *ɗ *ɗ *ɗ *d *d *ɗ *d *d *h *h / Ø *h / Ø *h *h *h *h *h *h *h *h *h *h *s *s *s *s *ʃ / *s *s *s *s *s *s *s *s *h *c *s *c *c *s *c *c *c *cʰ / c *c *c *c *s *ɟ *ɟ *ɟ *ɟ *ɟ / *j *ɟ *ɟ / *ʄ *ɟ *ɟ *ɟ *ɟ *ɟ *c *k *k / *q *k *k *kʰ *k *k *k *kʰ / k *k *k *k *k *g *g *g *g *k *g *g *g *g *g *g *g *k
Comparanza léxica
editarLos numberales reconstruyíos pa distintos grupos de llingües austroasiáticos son:
GLOSA Munda Khasi-Khmuico Mon-Khmer PROTO-
AUSTRU-
ASIÁTICU[4]PROTO-
MUNDAPROTO-
KHMUICOPROTO-
PALAUNGPROTO-
KHÁSICOPROTO-
VIÉTICOPROTO-
KATUICOPROTO-
BAHNÁRICOPROTO-
PEÁRICOPROTO-
KHMERPROTO-
MONPROTO-
ÁSLICOPROTO-
NICOBAR1 *mui- *moːi *moːi *mwei *moːc *muəi *muəi *muəy- *muːəi *muəi *mwei *mac-? *muəi~
*muːi2 *chigre- *biaːr *(la-)ʔar- *ʔaːr *haiːl *baːr *baːr /
*biar(?)*paːr *piːr *ɓaːr *m̥aːr *nɛːt *ɓaːr 3 *(a)pai- *piaʔ *(la-)wai *lai *paː *pai *pai *pʰai *ɓai *pɒiʔ *m̥-pɛʔ *luːi *pai 4 *(a-)pun- *puon *poːn *poːn *puan *puən *pʰoːn *ɓʊːn *pon *m̥-pon *fuan *puːn~
*puən5 *monloy *sɔːŋ *pʰ-θôn *san *ɗam *soːŋ *caːŋ /
*pᵊ-dapm*pʰram *pram *-čoːn *mə-sɔŋ *tan- *cɔːŋ /
*pɗam6 *el toɖru- *toːl *toːl- *pʰrawʔ *ta-pa̤t *tᵊ-draw /
*pᵊ-raw*ka-doːŋ *pram-muːəi *təraw *pruʔ *ta-fuːl *tᵊ-drawʔ
*pᵊ-rawʔ7 *gul *poːl *pai- *ta-poːl *(tᵊ-)pah *kʰənuːl *pram-piːr *-pɔh *t-puːl~
*t-puəl8 *tam- *ti- *taiʔ *pʰraː *tʰaːm *ta-koal *tᵊ-haiːm /
*pᵊ-haiːm*kratiː *pram-ɓai *-caːm *hɛwhəɾɛ *t-haiːm 9 *tin- *tiːm *ciːnʔ *ta-kiaih *-cin *kənsaːr *pram-ɓʊːn *-ciːt *10-1? *ctiːm
/*d-ciːt10 *ɡəl *goːl *goːl *mɨəl *(muəi) cit *-ɟɨt *raːy *ɗɒp *cos *sɨm *jət
/*ɡəl
Referencies
editar- ↑ David Chrystal, The Cambdridge Encyclopaedia of Language, p. 297
- ↑ Ethnologue:Statistical summaries
- ↑ Sidwell, 2009a, p. 128
- ↑ Shorto, "proto-Mon-Khmer", 2006.
Bibliografía
editar- Adams, K. L. (1989). Systems of numberal classification in the Mon–Khmer, Nicobarese and Aslian subfamilies of Austroasiatic. Canberra, A.C.T., Australia: Dept. of Linguistics, Research School of Pacific Studies, Australian National University. ISBN 0-85883-373-5
- Byomkes Chakrabarti, A Comparative Study of Santali and Bengalí, 1994
- Diffloth, Gérard (2005). "The contribution of linguistic palaeontology and Austroasiatic". in Laurent Sagart, Roger Blench and Alicia Sanchez-Maces, eds. The Peopling of East Asia: Putting Together Archaeology, Linguistics and Genetics. 77–80. London: Routledge Curzon.
- Filbeck, D. (1978). T'in: a historical study. Pacific linguistics, non. 49. Canberra: Dept. of Linguistics, Research School of Pacific Studies, Australian National University. ISBN 0-85883-172-4
- Hemeling, K. (1907). Die Nanking Kuanhua. (German language)
- Peck, B. M., Comp. (1988). An Enumerative Bibliography of South Asian Language Dictionaries.
- Peiros, Ilia. 1998. Comparative Linguistics in Southeast Asia. Pacific Linguistics Series C, Non. 142. Canberra: Australian National University.
- Shorto, Harry L. edited by Sidwell, Paul, Cooper, Doug and Bauer, Christian (2006). A Mon–Khmer comparative dictionary. Canberra: Australian National University. Pacific Linguistics. ISBN 0-85883-570-3
- Shorto, H. L. Bibliographies of Mon–Khmer and Tai Linguistics. London oriental bibliographies, v. 2. London: Oxford University Press, 1963.
- Sidwell, Paul (2005). "Proto-Katuic Phonology and the Sub-grouping of Mon–Khmer Languages". In Sidwell, ed., SEALSXV: papers from the 15th meeting of the Southeast Asian Linguistic Society.
- Sidwell, Paul (2009a). The Austroasiatic Central Riverine Hypothesis. Keynote address, SEALS, XIX.
- Sidwell, Paul (2009b). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. LINCOM studies in Asian linguistics, 76. Munich: Lincom Europa.
- Zide, Norman H., and Milton Y. Barker. (1966) Studies in Comparative Austroasiatic Linguistics, The Hague: Mouton (Indo-Iranian monographs, v. 5.).