Les llingües beboides son un grupu de les llingües bantoides meridionales falaes nel suroeste de Camerún, anque dos de les llingües (bukwen y mashi) fálense sobre la frontera con Nixeria. Les llingües beboides orientales podríen de fechu tar más rellacionaes coles llingües tivoides y llingües momo, anque'l beboide occidental, si ye que ye un grupu filoxenéticu, podríen tar más rellacionaes coles llingües ekoides y les llingües bantús.

Llingües beboides
Distribución xeográfica África subsaḥariana
Países Bandera de Camerún Camerún
Bandera de Nixeria Nixeria
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide S.

            L. beboide
Subdivisiones Beboide oriental
Beboide occidental
?Furu
Códigu Glottolog bebo1243
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

Investigaciones editar

La investigación previa inclúi un estudiu de les clases nominales nes llingües beboides de Jean-Marie Hombert (1980), Larry Hyman (1980, 1981), una disertación de Richards (1991) sobre la fonoloxía de los trés llingües beboides orientales (Noni, Ncane y Nsari), Lux (2003) un léxicu del y Cox (2005) una fonoloxía del Kemezung.

Llingües del grupu editar

Los informes sobre encuestes del SIL International han prporcionado más detalles del beboide oriental y occidental (Brye & Brye 2002, 2004; Hamm et al. 2002). Hamm (2002) ye una curtiu compendiu del grupu completu. El beboide oriental ye una unidá filoxenética claramente válida, los sos falantes reconocen la rellación ente les sos llingües y la so distribución actual ye la resultancia de movimientos de población recién, reflexáu na cercanía llingüística. Per otra parte, el grupu beboide occidental como unidá filoxenética ye más dudosu, ye posible que tea más estrechamente emparentáu coles llingües de los pacionales que col beboide oriental, ya inclusive el grupu beboide occidental podría nun constituyir un grupu, anque dicha asunción caltiénse entá como hipótesis de trabayu (Good, 2009). Blench (2011) clasifica a les llingües beboides orientales y occidentales como cañes distintes dientro del bantoide meridional.

Oriental
Cung, BebiKemezung, Naki, SaariNoni (Ncane-Mungong-Noone)
Occidental ? (Yemne-Kimbi)
Abar
Fang
Koshin
Mundabli: Mundabli, Bu
Mbu' (the least similar)

Bikya (Furu) ye seique una llingua beboide, anque la so clasificación como beboide ye incierta.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes variedaes de llingües beboides orientales son:[1]

GLOSA Cung Bebi-Kemezung Naki Ncane-Mungong-Noone PROTO-
BEB. OR.
Bebe Kemezung Saari
(Nsari)
Ncane Noni
(Noone)
'1' ḿmū mʷɛ mò (miu) āmū ŋk͡paŋ³ m⁴ba³ka⁴ māŋ̀ *mbɑ-
'2' bifʷé ífə fɛː⁴ fĩ³ fɛ́ː *fai
'3' tálé bitɔ ítāt tɛː⁴ tə³lə² tɛː *tali
'4' n̄nā binwà īnāː nɛː⁴² nə³⁴ nɛ *nai
'5' ítī bitîŋ tɨ̀ŋ ítɪː tiŋ⁴² tĩ³⁴ tin *tiŋ
'6' buɬɔ búsí úsiː bu³sɔː³ so³⁴ sɔːtʃàn *buso
'7' ńnānítá fùmáɲàŋ fùmbá fùmádʒâŋ ɱfo²mɛ⁴ɲaːŋ² bu³so³fwɪ⁴ sɔːʃwî *
'8' ńɲáŋ ɲàŋ yàŋ dʒàŋ ɲaːŋ² ɲa³⁴ ɲàŋ *ɲaŋ
'9' bʷùkə̀ fùmájufi fùmbóò fùmádzófu ɱfo²mɛ⁴joː²⁴fi⁴² bvu³kə⁴ bvùːkɛ *
'10' dʒófí jufi yɔfu dzófú joː²⁴fi⁴² ju³fə⁴ joːfè *jofi

Pa les variedaes beboides occidentales o yemne-kimbi los numberales son:

GLOSA Abar Missong Ajumbu Mundabli PROTO-
BEB. OCC.
'1' -m̩̀ -mù mʷə̀ m¹.mö³² *-mo
'2' -fìn -fá fʲə̂ŋ m¹.fɪy³² *-fiaŋ
'3' -tì -tēè n¹.tɔ³² *-tai
'4' -ɲ̩̀ -nì ɲì n¹.de² *-ne
'5' kpáān kpōa kpɛ̂ kpɔn² *kpan
'6' lētɛ̀ -lētè kʲàtò tʃi²ta² *-de-tɑi
'7' -ɲ̩̀tɛ̄ -ɲītɛ nàtò nɔ¹³tɔ² *ɲɑ-tɑi
'8' -nə̀nè -nə̄nè nànà ne¹ne¹ *-añada
'9' kpánə̀ɲ̩̀ kpānāɲì kpɛ̂ɲì kpa²ne¹ *kpani
'10' dʒūhɛ́ dʒóhó kòɲ dzo²fɯ² *dʒofe

Referencies editar

Bibliografía editar