Llingües túrquiques noroccidentales

Les llingües kypchak o túrquiques noroccidentales (tamién llamaes qypchaq y kipchak) constitúin una de les principales cañes de la familia túrquica que cunta con unos 22 millones de falantes una área que s'estiende dende Lituania a China.

Llingües túrquiques noroccidentales
Distribución xeográfica Rusia occidental
Países  Ucraína
 Rusia
 Xeorxa
Bandera de Kazakstán Kazakstán
[[Imaxe:|20x20px|border|Bandera de Kirguistán]] Kirguistán
Bandera d'Uzbequistán Uzbequistán
 China
Filiación xenética

Altaica
  Túrquico

    L. kypchak
Subdivisiones Kypchak-bolgar
Kypchak-cumano
Kypchak-Nogay
Kirguís-KypchakLlingües kypchak-cumanu, Kyrgyz–Kipchak (en) Traducir, Llingües Kazakh-Nogai y Llingües Kypchak-Bolgar
Códigu Glottolog kipc1239
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

Les kypchak clasifíquense internamente en tres grupos, basaos en criterios xeográficos y carauterístiques compartíes:

La llingua usada polos mamelucos d'Exiptu paez ser una llingua kypchak, probablemente perteneciente al grupu cazacu-nogay.

Descripción llingüística editar

Les llingües kypchak comparten ciertes carauterístiques comunes dexen clasificales xuntes. Delles carauterístiques son compartíes por otres llingües túrquiques, anque otres son esclusives del grupu kypchak.

Carauterístiques compartíes con otros grupos editar

  • Camudo de la /*d/ del proto-túrquico a /j/ (e.g. *hadaq > ajaq 'pie').
  • Perda de la /*h/ inicial (caltenida namái en khalaj)

Carauterístiques esclusives del grupu editar

  • Uso estensivu de la sinarmonía vocálica acomuñada al redondeamiento vocálicu (e.g. golor vs. olar 'los (pron,)')
  • Reforzamientu de la */j/ inicial (e.g. *jetti > ʒetti 'siete')
  • Diptongación en sílaba final de */ɡ/ y */b/ (e.g. *taɡ > taw 'monte', *sub > suw 'agua')

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües túrquiques noroccidentales son:[1]

GLOSA Kypchak-Bolgar Kypchak-Cumano Kypchak-Nogai Kirguís-Kypchak PROTO-
KYPCHAK
Bashkir Siber tártaru Tártaru Karaim Kumyk Karachai-
Balkar
Kara-
kalpak
Cazacu Nogai Kirghiz Altai
'1' bĕr pir ber bir bɨr bir bɪr bɘr bir bir bir *bir
*bir
'2' ikĕ igi
ĭkĭ
ike æki ɛki eki ʲekɪ ʲɘkɘ eki eki eki *ẹki
*ẹki
'3' ɵ̆s ɵɕ ʏʃ ʉʃ *yʧ
*üč
'4' dyrt tørt dyrt dʲortʲ dərt tørt tørt tyʉ̯ɾt dørt tœɾt tœrt *dørt
*dört
'5' biʃ pes biʃ bʲæʃ bɛʃ beʃ bes bʲɘs bes beʃ beʃ *beʃ
*beš
'6' ɑltɯ̆ ɑltɯ altɤ ɑltɯ ɑltə ɑltɯ altɨ ɑltə ɑltɨ ɑltɯ altɯ *ɑltɯ
*altı
'7' jĕtĕ jedi
jættĭ
ʑide jædi jetti ʤeti ʒetɪ ʒʲɘtɘ jeti ʤeti jetj *ʤetti
*jetti
'8' higĕð segiz
sɛgĭz
siɡez sʲægiz sɛgiz segiz segɪz sʲɘɣɘz segiz seɣiz segiz *segiz
*segiz
'9' toɣɯ̆ð toʁuz el toɢɤz toɣuz tɔʁʊz toguz toɣɨz tʷʊʁəz toʁɨz toʁuz toʁiz *toʁuz
*toɣuz
'10' un on un on ɔn on ʷon ʷʊn on on on *on
*on

Ver tamién editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Johanson, Lars and Csató, Éva Ágnes (1998). The Turkic Languages. Routledge. ISBN 0-415-08200-5.
  • Menges, Karl H. (1995). The Turkic Languages and Peoples. Wiesbaden: Harrassowitz. ISBN 3-447-03533-1.