Baxu alemán

(Redirixío dende Llingua baxo-alemana)

El nome Baxu alemán (en baxu alemán: Plattdütsch, Plattdütsk, Plautdietsch, Nedderdütsch, etc y n'altu alemán: Plattdeutsch o Niederdeutsch) designa les variedaes llingüístiques o llingües de la rama xermánica occidental desendolcaos dende'l antiguu saxón que se falen nel oeste de los Países Baxos y el norte d'Alemaña. Tamién les variedaes baxofránciques de Niederrhein, los Países Baxos y Flandes yeren consideraos orixinalmente baxu alemán. Ye importante nun lu confundir con baxu saxón, que son les variedaes occidentales del baxu alemán

Baxu alemán
Plattdütsch, Plattdütsk
Faláu en Alemaña
Rexón Norte d'Alemaña y zones baxes del Rin
Falantes

• Nativos:
• Otros:

~1.000.000

• 640.000[1]
• 1.000.000[2]

Familia Llingües indoeuropees

  Xermánicu
  Xermánicu occidental
   Baxu alemán

Alfabetu Llatín
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 nds
ISO 639-3
Baxu alemán
Estensión del baxu alemán

Historia editar

Los saxones espardiéronse coles invasiones bárbares pal sur, suroeste ya Inglaterra llevando con ellos la so llingua. Beda Venerabilis llamó a los saxones que quedaren nel continente Antiguos saxones, del cual vien el nome Antiguu saxón pa les etapes tempranes de la llingua baxu alemana. Esta llingua espardióse peles actuales rexones de Holstein, Stormarn, Baxa Saxonia, Börde, Harz, Westfalia y la parte oriental de los Países Baxos. Sicasí, en Wendland hubo per sieglos una zona onde s'amestaron eslavos y saxones.

Los dialeutos anglosaxones y el inglés antiguu tienen un gran númeru de coincidencies col baxu alemán ya que los pueblos xermánicos que invadieron Gran Bretaña teníen orixe nel norte d'Alemaña. Esta llingua anglosaxona xebró abondo del baxu alemán poles influyencies daneses y noruegues de los viquingos, la influyencia del francés normandu que s'impunxo y la erosión de la gramática inglesa na Edá Media.

Col entamu de la Ostsiedlung (Colonizaciones facia l'este) espardióse l'antiguu baxu alemán pal este tanto en rexones de l'Alemaña oriental y Polonia como en ciudaes báltiques y escandinaves. Amás sustituyó dialeutos daneses nel norte y frisones en Frisia oriental. Estes nueves variedaes amuesen carauterístiques especiales como la nueva desinencia del plural de los verbos que na zona occidental ye -(e)t (wi maakt, ji maakt, se maakt) y na oriental en -en (wi maken, ji maken, se maken).

El baxu alemán foi primero una llingua d'escritura importante utilizada xunto col llatín en documentos y testos llexislativos. Hubo importantes testos teolóxicos (biblies como la Kölner Bibel o la Lübecker Bibel.

L'Hansa dominada por Lübeck tuvo el baxu alemán como llingua de comunicación que sirvió como llingua franca de los mares del norte y este. Esta dómina de la llingua denomínase Baxu alemán mediu (Mittelniederdeutsch) aproximao ente los años 1200 y 1600.

Col pasu del tiempu l'altu alemán foi sustituyendo al baxu alemán como llingua d'escritura y rebaxóla a nivel dialeutal. Al rodiu de los sieglos XVI y XVII les cancilleríes foron pasándose al altu alemán na escritura pese a que la población siguiera utilizando nel so día a día'l baxu alemán. Más alantre l'altu alemán entraría poco a poco nes capes de la sociedá hasta que l'antigua llingua de la rexón pasara a convertise en llingua oral de les persones de clase baxa, especialmente de la xente de campu.

Los procesos sociales de los sieglos IXX y XX amenazaron la existencia de la llingua baxu alemana, lo cual aumentó cola industrialziación y urbanización hasta que finalmente la burocratización de la vida y la obligatoriedá d'asistir a les escueles (onde la llingua d'enseñu yera l'altu alemán) xunto colos medios de mases n'altu alemán fixeron que la sociedá pasase del baxu a l'altu alemán como llingua de comunidá.

Finalmente nel sieglu XX tres la Segunda Guerra Mundial entamó una serie de movimientos migratorios de xente d'otres árees llingüístiques, lo cual dificultó el caltenimientu de la llingua baxu alemana.

División dialeutal editar

Dialeutos n'Alemaña editar

  • Baxu alemán oriental

Nes mayores ciudaes del norte d'Alemaña coexisten dialeutos baxu alemanes y dialeutos altu alemanes como l'altu alemán d'Hamburgu o l'alemán del Ruhr que se desendolcaran nos sieglos IXX y XX y nun cuenten como baxu alemán. Sicasí, estos dialeutos amuesen un sustratu baxu alemán en dalgunes carauterístiques llingüístiques, léxicu, sintaxis o entonación.

Dialeutos nos Países Baxos editar

  • Westerkwartiers
  • Gronings
  • Stellingwerfs
  • Midden-Drents
  • Zuid-Drents
  • Twents
  • Twents-Graafschaps
  • Gelders-Overijssels
  • Veluws

Otros países editar

Mecedures de baxu alemán y altu alemán editar

Fonoloxía histórica editar

L'altu alemán surde na edá media a partir de la segunda mutación consonántica, que nun tuvo llugar en toles llingües xermániques, como ye'l casu del baxu alemán. Poro, el baxu alemán aseméyase de munchos xeitos al neerlandés, inglés, frisón, suecu, noruegu, islandés o danés, por exemplu:

Baxu alemán Neerlandés Inglés Frisón de Saterland Frisón del Norte Suecu Noruegu Islandés Altu alemán Asturianu
Water water water woater weeder (Fering/Öömrang) vatten vann vatn Wasser Agua
Vad(d)er vader father foar faader (Sölring) far far faðir Vater Padre
Pann(e) pan pan ponne poon (Fering/Öömrang) panna panne panna Pfanne Sartén
Solt zout salt soalt saalt (Fering/Öömrang) salt salt salt Salz Sal
Melk melk milk molk moolk (Fering/Öömrang) mjölk melk mjólk Milch Lleche
Kopp kop cup kop kop (Fering/Öömrang) kopp kopp bolli Tasse Taza

En dalgunos dialeutos occidentales la g pronúnciase como en neerlandés, esto ye, como [x] (mesmu soníu que la ch en noch o machen n'aleman estándar, la de l'asturianu en guaḥe o la j del castellán en cojo)

Comparación de consonantes baxoalemanes y altoalemanes editar

nd. = baxu alemán, nl. = neerlandés, hdt. = altu alemán, engl. = inglés k → ch:

nd. nl. ik ↔ hdt. ich (yo)

nd. kaken, koken, nl. koken ↔ hdt. kochen (cocinar)

nd. nl. maken, engl. make ↔ hdt. machen (facer)

d → t:

nd. nl. dag, engl. day ↔ hdt. Tag (día)

sicasí d → d: (cf. th inglesa)

nd. dat, Doorn, nl. dat, doorn (engl. that, thorn) ↔ hdt. das, Dorn (eso, espina)

t → s:

nd. nl. dat, wat, eten, engl. that, what, eat ↔ hdt. das, was, essen (eso, qué, comer)

t → z:

nd. Tied, Timmer, nl. tijd, mdartl. timmer, engl. tide, timber ↔ hdt. Zeit, Zimmer (tiempu, habitación)

t → tz:

nd. sitten, nl. zitten, engl. sit ↔ hdt. sitzen (tar sentáu)

p → f:

nd. slapen, slopen, nl. slapen, engl. sleep ↔ hdt. schlafen (dormir)

nd. Schipp, nl. schip, engl. ship ↔ hdt. Schiff (barcu)

p → pf:

nd. Peper, nl. peper, engl. pepper ↔ hdt. Pfeffer (pimienta)

v, w, f → b:

nd. Wief, Wiewer, nl. wijf, wijven, engl. wife, wives ↔ hdt. Weib, Weiber (muyer, esposa)

nd. leev, leewer, nl. antiguu inglés; lief ↔ hdt. lieb, lieber (caru, queríu)

Otres editar

westnd. = baxu alemán occidental

s → sch:

sl → schl:

westnd. slapen → hdt. schlafen (dormir)

sm → schm:

westnd. smeren, Smeer → hdt. schmieren, Schmiere (untar, untura)

sp → schp:

westnd. spitz, spiss → ostnd. hdt. spitz (pronunciao "xpits") (punta)

st → scht:

westnd. Steen → hdt. Stein (pronunciao "xtain") (piedra)

sw → schw:

westnd. Swien → hdt. Schwein (gochu)

Regla ortográfica editar

Nun existe nenguna ortografía unitaria pal baxoalemán, los llingüistes utilicen habitualmente una transcripción fonética, esto ye, una escritura que representa los soníos lo más fielmente posible. Poro, munchos testos son difíciles de lleer pa la xente.

La ortografía más emplegada ye la de Johannes Saß, ("Kleines plattdeutsches Wörterbuch. Nebst Regeln für die plattdeutsche Rechtschreibung", Hamburgu 1972). Sofítase na ortografía del altoalemán y remarca les anomalíes. Magar ello esta ortografía nun ye vinculante nin abarca tol territoriu y permite una gran variedá. Asina esta escritura utilízase sobre too pa los dialeutos del norte. Por exemplu pal westfalianu nun encaxa a causa de los sos diptongos.

Pal baxoalemán oriental nun hai regles d'escritura pero hai una convención del sieglu XIX qu'utilicen los lexicógrafos modernos de Mecklemburgu-Pomerania occidental. Estrémase de les regles de Saß sobre too pola falta de duplicación de vocales, del dígrafu <ie> pa la vocal /i:/ y otros símbolos especiales (Æ/æ bzw. Œ/œ, Å/å, Ę/ę), que nun s'afayen nes fales baxosaxones.

Gramática editar

Nun existe una gramática unitaria, tomamos como exemplu la gramática recoyida por Wolfgang Lindow probablemente propia del área del norte de la Baxa Saxonia.[4]:

Xéneros editar

Los sustantivos tienen tres xéneros como n'altoalemán:

  • de Mann (cf. hd. „der Mann“), Akkusativ: den Mann (l'home)
  • de Fru (cf. hd. „die Frau“), Akkusativ: de Fru (la muyer)
  • dat Kind (cf. hd. „das Kind“), Akkusativ: dat Kind (el nenu)

Nun siempres correspuéndense los xéneros del baxoalemán colos de l'altoalemán.

Dativu, acusativu o oxetivu editar

Fálase davezu d'una caída del casu de suxetu (nominativu) y del oxetivu (acusativu). El dativu paez fusionase col acusativu y el xenitivu descríbese con usos de preposiciones.

Xenitivu editar

El xenitivu constrúise cola partícula postclítica -(e)s y l'artículu "des". Cola cayida del baxoalemán tres el Renacimientu estinguióse esti casu. Namás pue atopase en delles construcciones, sobre too les de les partes del día.

  • Tüügs maken - lliteralmente "facer del cosu", pa describir tonteríes. cf. hd. Zeug
  • eens Dags - un día. cf. hd. eines Tages
  • 's Morrns - pela mañana. cf. hd. des Morgens
  • 's Nachts - pela nueche. cf. hd. des Nachts

La construcción de posesivu típica del xenitivu ye sustituida por una cosntrucción de dativu y un pronome posesivu. Por exemplu:

  • Den Fischer siene Fru (La muyer del pescador) cf. hd. Dem Fischer seine Frau (lliteral: Al pescador so muyer)
  • De Fru vun den Fischer cf. hd. Die Frau von dem Fischer (lliteral: La muyer del pescador)

Antiguamente usábase'l xenitivu en llugar del dativu pa la primera construcción. Des Fischer siene Fru[5]

Plural editar

El plural, igual que n'altoalemán, constrúise de diversos xeitos:

Desinencia Singular Plural Altoalemán Asturianu
Umlaut dat Huus de Hüüs das Haus, die Häuser la casa, les cases
Allargamientu

de vocal

de Dag de Daag(/e/n) der Tag, die Tage el día, los díes
Terminación en -(e)n de Disch de Dischen der Tisch, die Tische la mesa, les meses
Terminación en -er dat Kleed de Kleder das Kleid, die Kleider el vistíu, los vistíos
Terminación en -er con Umlaut dat Book de Böker das Buch, die Bücher el llibru, los llibros
Terminación -s de Arm de Arms der Arm, die Arme el brazu, los brazos
Sin cambeos de Fisch de Fisch der Fisch, die Fische el pexe, los pexes
irregulares de Mann de Mannslüd (tamién de Manns) der Mann, die Männer l'home, los homes (lliteral "xente d'home")

Pronomes editar

Pronomes personales editar

Númberu Persona Xéneru Nominativu Acusativu Acusativu (Frisia oriental) Acusativu (Ostfalia)
Singular 1.   ik mi mi mik
2.   du di di dik
3. Masculín he(i) em/sik hum ö(h)ne
Feminín se(i) ehr/sik höhr/höör se(i)
Neutru dat/et dat/sik et
Plural 1.   wi u(n)s uns üsch
2.   ji, (j)it (südwestf.)[6] ju, juch,[7][8] (verschriftlicht auch als jug),[9][10] ji, ink (südwestf.)[11] jo jehre
3.   se jem/jüm/ehr/se(i) höhr sik

Pronomes posesivos editar

Númberu Persona Xéneru Nominativu (Un poseyedor) Acusativu (Un poseyedor) Nominativu (Dellos poseyedores) Acusativu (Dellos poseyedores)
Singular 1.   mien mien(en) mien mien
2.   dien dien(en) dien dien
3. Masculín sien sien(en) sien sien
Femenín ehr ehr(en) ehr ehr
Plural 1.   u(n)s u(n)s(en) u(n)s u(n)s
2.   ju(un), jug(e/n)[9] ju(un), jug(e/n) juun juun
3.   (jem-)ehr (jem-)ehr(en) (jem-)ehr (jem-)ehr

Axetivos editar

Declínense igual que n'alemán estándar, cola pecularidá de que la raíz de nominativu/acusativu del neutru puede ser -es o -et

Conxugación verbal editar

Los verbos distinguen dos tiempos, presente y pretéritu, y dos modos, indicativu y suxuntivu. La desinencia de plural ye única pa toles persones. Ésta ye al oeste del ríu Elba -(e)t y al este d'ésti -(e)n

El baxoalemán namás conoz un participiu, el participiu perfeutu (Partizip II en alemán estándar), mientres que'l Partizip I de l'alemán estándar nun esiste nesta llingua, nel so llugar utilízase una forma de xerundiu que tamién ye mui usual nel alemán estándar coloquial, el xerundiu renanu:

  • Baxoalemán: Ik bün an't maken
  • Neerlandés: Ik ben aan het maken
  • Alemán coloquial: Ich bin am machen
  • Alemán estándar: Ich mache
  • Alemán con Partizip I (usu lliterariu): Ich bin machend
  • Inglés: I'm making
  • Asturianu: Toi faciendo

Pretéritu editar

Constrúise como n'alemán estándar utilizando'l verbu auxiliar hebben.

Futuru editar

Futuru col modal sölen/schölen/zullen/sallen/schaelen, "deber". cf. hd. sollen.

  • Ik schal na School gahn lliteral He dir a la escuela, puede significar tanto "he dir" como "diré". cf. hd. Ich soll zur Schule gehen

Futuru col verbu waarn, "llegar a ser". cf. hd. werden. Usu habitual nel alemán estándar

  • Ik waar morgen to School gahn cf. hd. Ich werde morgen zur Schule gehen

Simplemente con alverbios temporales que yá falen del futuru puede utilizase una forma verbal de presente, como n'alemán estándar.

  • Ik gah morgen na School to cf. hd. Ich gehe morgen zur Schule. (Mañana voi a la escuela)

Prefixu ge- editar

Esti prefixu utilízase en dellos dialeutos pa formar los participios perfectos, como n'alemán estándar, mientres que n'otros dialeutos nun apaez. Les razones nun tan nidies entá. N'ostfalianu'l prefixu ge- pasa incluso a e-.

Dellos poetes y escritores en baxoalemán editar

Referencies editar

  1. http://www.germsem.uni-kiel.de/ndnl/materialien/Lehre%20Prof.%20Elmentaler%20Sommer%2010/pdf-Folien%20Vorlesung%20Standard%20und%20Substandard%20SoSe%202010/Kopie%20von%20pdf-Folien/8.pdf
  2. http://www.ethnologue.com/language/nds
  3. Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage. Weidler, Berlin 2000, ISBN 3-89693-326-4, S. 108.
  4. Wolfgang Lindow: Plattdeutsches Wörterbuch. Schuster, Leer 1984, ISBN 3-7963-0215-7, S. 253–257.
  5. Agathe Lasch: Mittelniederdeutsche Grammatik. Verlag Max Niemeyer, Halle an der Saale 1914, § 401
  6. Vgl. Kartenmaterial auf regionalsprache.de
  7. Bei Ulrich Jahn: Dei Fischer un syne Fruu. In: Volksmärchen aus Pommern und Rügen l, Norden/Leipzig 1891, auf Wikisource
  8. Bei Wolfgang Rieck: Stephan Jantzen, 17. Dezember 1873, „Jungs hollt juch fast“
  9. 9,0 9,1 Mecklenburgisches Wörterbuch, Bd. 3, Neumünster 1961, Sp. 1106, so bei Fritz Reuter, Beispiele auf Wikisource: Ut de Franzosentid, Eine alte Kinderfrau, Ik weit einen Eikbom
  10. Vergleiche auch Google-Suche ju, Google-Suche juch, Google-Suche jug
  11. Vgl. Kartenmaterial auf regionalsprache.de

Bibliografía editar

Xeneral
  • Gerhard Cordes, Dieter Möhn (Hrsg.): Handbuch zur niederdeutschen Sprach- und Literaturwissenschaft. (NSL.) Erich Schmidt Verlag, Berlin 1983, ISBN 3-503-01645-7.
  • William Foerste: Geschichte der niederdeutschen Mundarten. In: Wolfgang Stammler (Hrsg.): Deutsche Philologie im Aufriss. 1. Band. 2. Auflage, Erich Schmidt Verlag, Berlin 1957, Sp. 1730–1898.
  • Jan Goossens (Hrsg.): Niederdeutsch. Band 1: Sprache. 2. Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 1983, ISBN 3-529-04510-1.
  • Klaas Heeroma: Niederländisch und Niederdeutsch. 3. Auflage, Bonn 1976 (Nachbarn 2).
  • Friedrich Ernst Peters: Formelhaftigkeit, ein Wesenszug des Plattdeutschen. Westphal, Wolfshagen-Scharbeutz 1939.[1]
  • Friedrich Ernst Peters: Anmerkungen zur Frage des Plattdeutschen. In: F. E. Peters: Heine Steenhagen wöll ju dat wiesen! Die Geschichte eines Ehrgeizigen. Husum-Verlag, Husum 2012; Online: Potsdam, Universitätsverlag Potsdam, 2012.[2]
  • Willy Sanders: Sachsensprache, Hansesprache, Plattdeutsch. Sprachgeschichtliche Grundzüge des Niederdeutschen. Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 1982, ISBN 3-525-01213-6 (Sammlung Vandenhoeck).
  • Dieter Stellmacher: Niederdeutsche Sprache. 2. Auflage, Weidler, Berlin 2000, ISBN 3-89693-326-4 (Germanistische Lehrbuchsammlung 26).
Vocabulariu
  • Johannes Sass: Der neue Sass – Plattdeutsches Wörterbuch – Plattdeutsch – Hochdeutsch, Hochdeutsch – Plattdeutsch. 6. Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 2011, ISBN 978-3-529-03000-0.
Gramática
  • Martin Durrell: Westphalian and Eastphalian. In: Charles V. J. Russ (Hrsg.): The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey. Routledge, London 1990, ISBN 0-415-00308-3, S. 59–90.
  • Reinhard H. Goltz, Alastair G. H. Walker: North Saxon. In: Charles V. J. Russ (Hrsg.): The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey. Routledge, London 1990, ISBN 0-415-00308-3, S. 31–58.
  • R[udolf] E. Keller: Westphalian: Mönsterlänsk Platt. In: German Dialects. Phonology & Morphology, with selected texts. Manchester University Press, Manchester 1961, S. 299–338.
  • R[udolf] E. Keller: North Saxon: Lower Elbe. In: German Dialects. Phonology & Morphology, with selected texts. Manchester University Press, Manchester 1961, S. 339–381.
  • Wolfgang Lindow u. a.: Niederdeutsche Grammatik. Verlag Schuster, Leer 1998, ISBN 3-7963-0332-3 (Schriften des Instituts für Niederdeutsche Sprache. Reihe Dokumentation 20).
  • Helmut Schönfeld: East Low German. In: Charles V. J. Russ (Hrsg.): The Dialects of Modern German. A Linguistic Survey. Routledge, London 1990, ISBN 0-415-00308-3, S. 91–135.
  • Heinrich Thies: Plattdeutsche Grammatik. Formen und Funktionen. A–Z. 2. Auflage, Wachholtz Verlag, Neumünster 2011, ISBN 978-3-529-03200-4 (Kiek mal rin – zum Nachschlagen).
Lliteratura
  • Claus Schuppenhauer: Plattdeutsche Klassiker 1850–1950. Wege zur niederdeutschen Literatur. Verlag Schuster, Leer 1982, ISBN 3-7963-0209-2 (Schriften des Instituts für Niederdeutsche Sprache. Reihe Dokumentation 7).
Situación llingüística
  • Hans Joachim Gernentz: Niederdeutsch – gestern und heute. Beiträge zur Sprachsituation in den Nordbezirken der Deutschen Demokratischen Republik in Geschichte und Gegenwart. 2. Auflage, Hinstorff, Rostock 1980 (Hinstorff-Bökerie. Niederdeutsche Literatur 11).
  • Ulf-Thomas Lesle: Plattdeutsch zwischen gestern und morgen: Geschichtsbeschleunigung und die Suche nach der identitas. In: Robert Peters, Horst P. Pütz, Ulrich Weber (Hrsg.): Vulpis Adolatio. Fs. für Hubertus Menke zum 60. Geburtstag. Heidelberg 2001, S. 429–449.
  • Ulf-Thomas Lesle: Das Eigene und das Fremde: ‚Der Fall des Niederdeutschen‘ - Beispiel eines Identitätsdiskurses. In: Zeitschrift für Religions- und Geistesgeschichte Jg. 66 (2014), H. 1, S. 32–55.
  • Hubertus Menke: Een’ Spraak is man bloots een Dialekt, de sik to Wehr setten kann. Nachlese zur Diskussion um die Europäische Sprachenschutzcharta. In: Ursula Föllner (Hrsg.): Niederdeutsch. Sprache und Literatur der Region. Lang, Frankfurt am Main u. a. 2001, ISBN 3-631-37194-2, S. 9–33 (Literatur – Sprache – Region 5).
  • Hubertus Menke: Niederdeutsch: Eigenständige Sprache oder Varietät einer Sprache? In: Nina Hartel, Barbara Meurer, Eva Schmitsdorf (Hrsg.): Llingua Germanica. Studien zur deutschen Philologie. Jochen Splett zum 60. Geburtstag. Waxmann, Münster u. a. 1998, ISBN 3-89325-632-6, S. 171–184.
  1. Volltext
  2. Volltext