Llingua filosófica

Una llingua filosófica ye un idioma artificial que foi diseñáu pa reflexar dalgún aspeutu de la filosofía, particularmente al respective de la naturaleza o potencial del llinguaxe.

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

Una de los aproximamientos a les llingües filosófiques son les asina llamaes llingües taxidérmiques. Estes son llingües nes cualos les pallabres constrúyense de tala forma que reflexen un árbol de la conocencia, onde les pallabres con raigaños comunes representen conceutos rellacionaos. Exemplos d'estes llingües son, por casu, "Real Character" de John Wilkins (1668), "Llingua Universal" de Sotos Ochando (1845) y "Ro" de Edward Powell Foster (1904).

L'idioma ithkuil de John Quijada (1978) foi diseñáu pa una máxima sucintez.

Otres llingües filosófiques reflexen l'idioma dende un puntu de vista filosóficu. Sofitaes o non na hipótesis de Sapir-Whorf, diséñase'l llinguaxe con una filosofía en mente. Asina la escritora Suzette Haden Elgin diseñó l'idioma láadan col fin d'asitiar en vocabulariu y gramática los conceutos y diferencies importantes pa les muyeres, basáu na teoría de grupu mutáu.

El Toki Pona de Sonja Elen Kisa (2001), ta basáu nel taoísmu.

Historia editar

Nel diseñu de llingües filosófiques fueron pioneros Francis Lodwick (A Common Writing, 1647; The Groundwork or Foundation laid (or So Intended) for the Framing of a New Perfect Language and a Universal Common Writing, 1652), Sir Thomas Urquhart (Logopandecteision, 1652), George Dalgarno (Ars signorum, 1661), y John Wilkins (Essay towards a Real Character, and a Philosophical Language, 1668). Toes estes propuestes yeren sistemes basaos en clasificaciones xerárquiques de categoríes descriptives.

Gottfried Leibniz creó la Lingua Generalis en 1678.

En 1855, l'escritor británicu George Edmonds modificó'l sistema de Wilkins, dexando la so taxonomía intacta, pero camudando la gramática, la ortografía y la pronunciación del llinguaxe nun esfuerciu por simplificar la so llectura y escritura.[1]

Referencies editar

  1. Edmonds, George. A Universal Alphabet, Grammar, and Language. Richard Griffin and Company, London and Glasgow, 1855.

Ver tamién editar