Llinia de ferrocarril Ceuta-Benzú

El ferrocarril Ceuta-Benzú surdió de la necesidá de llevantar el Puertu de Ceuta, y caltúvose activa hasta la finalización del Puertu de Ceuta.

Llinia de ferrocarril Ceuta-Benzú
línea férrea (es) Traducir
Llocalización
Historia y usu
Dueñu Ministeriu de Fomentu
Llargor 6,8 km
Vía de tren
Anchu de vía anchu métricu
Electrificación ensin valor
Cambiar los datos en Wikidata

Carauterístiques editar

La llinia Ceuta-Benzú tenía un trazáu total de 6 km dende'l so entamu nel Puertu de Ceuta hasta Benzú. El trazáu tenía un anchu de vía métricu (1000 mm). Les carauterístiques téuniques yeren les mesmes que les de la Llinia de ferrocarril Ceuta-Tetuán yá que foi precursora d'esta llinia, y tuvo coneutada con ella.

Historia editar

Instalaciones ferroviaries de la Cantera de Benzú
1911, Revista L'Actualidá
Escontra 1911
Xineru de 1922, Revista Hispanu Africana

Construcción editar

Esti ferrocarril surdió de la necesidá de construyir el Puertu de Ceuta, que les sos obres empezaríen nel añu 1909. Foi la Xunta d'Obres del Puertu de Ceuta, con autorización del Ministeriu de Guerra, la que s'encargo d'executar el trazáu y construcción d'esta llinia dende'l futuru allugamientu del puertu hasta la cantera de Benzú, d'onde se sacaría la piedra pa llevantar muelles y escolleres.[1] La execución se la llinia foi llevada a cabu por 400 obreros nun plazu de 8 meses.[2]

El ferrocarril foi inauguráu pol direutor d'Obres públiques Luis Armiñán Pérez el 1 de xunetu de 1910,[3] con idea d'una futura ampliación de la llinia hasta Tánger.[4]

Rematáu'l puertu, optar pola habilitación d'una carretera de circunvalación de Ceuta hasta Benzú usando'l trazáu del ferrocarril, lo que ye güei la N-354.[5]

Carauterístiques editar

La llinia Ceuta-Tetuán tenía un trazáu total de 6,8 km dende'l so entamu nel Puertu de Ceuta hasta la cantera de Benzú. El trazáu tenía un anchu de vía métricu (1000 mm).


Llinia Ceuta a Benzú
línea férrea (es)  
 
Llocalización
Historia y usu
Dueñu Ministeriu de Fomentu
Llargor 6,8 km
Vía de tren
Anchu de vía anchu métricu
Electrificación ensin valor
 

Parque Móvil editar

 
Inauguración del ferrocarril a Benzú, Revista Nuevu mundu 1910
 
Tren escontra Benzú sobre l'añu 1911
 
Túnel nel ferrocarril de Benzú
 
Llocomotora na escollera del Puertu de Ceuta, Revista hispanu Africana Xineru de 1922
 
Construcción del puertu de Ceuta, al fondu una llocomotora, 1922

Utilizáronse distintes llocomotores de vapor, anque casi toes yeren del mesmu fabricante y modelu, los alemanes Orenstein & Koppel 0-2-0-T

Parque de Llocomotores y Automotores
Núm Nome Rodaxe Fabricante Añu de Fab. Nº de Fab.
1 Ceuta 1 0-2-0-T Orenstein & Koppel 1912 5809
2 Ceuta 2 0-2-0-T Orenstein & Koppel 1913 5963
3 Ceuta 3 0-2-0-T Orenstein & Koppel 1925 11036
4 Ceuta 4 0-2-0-T Orenstein & Koppel 1925 12028
5 Ceuta 5 0-2-0-T Orenstein & Koppel 1929 12029
8 Ceuta 8 0-2-0-ST Manning Wardle * *
* * 0-3-0-T Orenstein & Koppel * *

Paraes editar

Les paraes del percorríu fueron les siguientes:

Parada Ceuta-Benzú
Parada P.K.
Muelle 0,0
Calamocarro (Barracón de caltenimientu) 4,7
Cantera de Benzú 6,8

Cancelación editar

Una vegada acabáu'l Puertu, nun tuvo sentíu siguir calteniendo la llinia y foi desmantelada.

El tramu dempués del zarru editar

 
N-354 al so pasu pol antiguu barracón d'arreglos de Calamocarro

Lo único que quedó dempués del zarru foi'l so antiguu trazáu, sobre'l qu'agora escurre la N-354, y l'antiguu barracón d'arreglos na Sablera de Calamocarro, güei abandonáu.

Percorríu editar

Plantía:Entamu BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:Final BS

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Historia del Puertu de Ceuta».
  2. «Ferrocarriles españoles n'África». Gaceta de los caminos de Fierro Núm. 2.761 (8 de payares de 1909). «páx. 6»
  3. ABC, Hemeroteca (1 de xunetu de 1910). «ferrocarril-ceuta-40773.html Foto del día de la inauguración».
  4. «Inauguración del Ferrocarril a Benzú». La ilustración financiera, núm. 43, añu III (10 d'agostu de 1910). «páx. 13»
  5. «Conclusiones en cuanto al réxime de comunicaciones y rellaciones económiques ente les Places de Soberanía y la Zona Española de Protectoráu en Marruecos». Revista África (Julio de 1935). «páx.10»

Bibliografía editar

  • Vidal Pérez, José Manuel. Los ferrocarriles nos Protectoraos y Colonies españoles en Africa. Marruecos, Guinea Ecuatorial y Ifni. L'encruz del Estrechu de Xibraltar (en castellanu). Lluis Prieto Editor. ISBN 8493093092, 9788493093099.

Enllaces esternos editar

  • []