Los Argüeyos

Los Argüeyos[1] (en leonés Los Argüeḷḷos /los aɾɣwɛtʂos/[2])ye una de les comarques históriques más tradicionales de Lleón, y ye productu de la xunión de los valles au nacen los ríos Toríu, Bernesga y Curueñu.

Los Argüeyos
Piedrafita de la Mediana 04 by-dpc.jpg
Alministración
PaísFlag of Spain.svg España
AutonomíaFlag of Castile and León.svg Castiella y Llión
ProvinciaBandera de León.svg Provincia de Llión
Tipu d'entidá comarca d'España
Xeografía
Coordenaes 42°57′30″N 5°34′28″O / 42.958245°N 5.574328°O / 42.958245; -5.574328Coordenaes: 42°57′30″N 5°34′28″O / 42.958245°N 5.574328°O / 42.958245; -5.574328
León-loc-Los Argüellos.svg
Superficie 475 km²
Demografía
Población 1762 hab. (2021)
Densidá 3,71 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

El nome de la comarca paez remanecer del nome medieval, que ye cuando se crea, Arbolium y por derivación fonética del llionés central da'l nome d'anguaño. Fúndase na Alta Edá Media pa defender les poblaciones ástures y romanizaes de les invasiones árabe-musulmanes que llegaben a la Península. Foi tan bona la so aición que nel sieglu XV concéde-y el drechu de nomar xueces pa les sos tierres.

Anguaño ta nun claru procesu de despoblación por mor de la cayída xeneral de la economía rexonal que fai de la emigración la única salida d'una zona eminentemente ganadera, como amuesa que fuera'l puertu de Vegará, nel conceyu de Ḷḷugueros, ún de los puntos u nacía la principal cañada, la Real.

Amás, n'actualidá la comarca histórica ta dividida ente dos grandes comarques o mancomunidaes, la de los Cuatro Vaḷḷes y la del Curueñu.

LlinguaEditar

Llingüísticamente, entá pervive la variedá llionesa que nesta comarca de tres valles pertenez a la estaya central pero cola presencia de la ḷḷ (o che vaqueira), siendo la zona más oriental d'esti rasgu fonéticu. Presenta confusión de c/f y de güe/bue como en tola estaya de la variante llionesa central pero non metafonía de a/e como l'asturianu estandar. Les diferencies ente esta comarca y la de Ḷḷena yeren mínimes, sacante la mentada metafonía y el rasgu llionés de sofitar los infinitivos con una e final.

ReferenciesEditar

Enllaces esternosEditar