Llutxent

(Redirixío dende Luchente)

Llutxent ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Llutxent
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Valle de Albaida (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Llutxent (es) Traducir Xaro Boscà Aranda (en) Traducir
Nome oficial Llutxent (ca)[1]
Códigu postal 46838
Xeografía
Coordenaes 38°56′33″N 0°21′23″W / 38.9425°N 0.3564°O / 38.9425; -0.3564
Llutxent alcuéntrase n'España
Llutxent
Llutxent
Llutxent (España)
Superficie 40 km²
Altitú 280 m
Llenda con Gandia, Ador, Ayelo de Rugat, Almiserà y Rótova
Demografía
Población 2324 hab. (2023)
- 1200 homes (2019)

- 1145 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Valle de Albaida (es) Traducir
0.09% de provincia de Valencia
0.05% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 58,1 hab/km²
llutxent.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Ocupa la mayor parte del nordés del valle de Albaida, nuna zona de transición escontra la cuenca de la Safor, a onde diríxense la mayor parte de les sos agües.

El relieve constituyir una cuenca de materiales eocénicos y miocénicos, en forma d'arcu abiertu escontra'l suroeste. Pel norte y esti asoceden una serie de plegues montascoses ibéricos, empobinaos de noroeste a sureste, nos que predominen los materiales caliares del cretáceo. Na parte septentrional enfusen les últimes estribaciones de la Sierra del Buscarró, d'onde baxa'l ríu de Pinet, con altores como Escollán (494 m.), Llomba Llarga (463 m.) y Moyal Bon (451 m.). Na parte oriental llevántase la Sierra Marchuquera, que la so máximu altor nesti términu ye'l Puig-Agut', de 593 m.

La cascayosa cuenca d'unos 300 m. d'altitú ta travesada de norte a sur pel ríu de Pinet, que primitivamente tuvo d'unviar les sos agües al ríu Albaida, pero foi prindáu en dómines más recién pol ríu Vernisa. Los ribayos de la parte occidental arramen inda escontra'l Albaida (Angolecha, Ambelló y Miñana).

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y rematar na CV-610.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Llutxent llenda colos siguientes conceyos: Ador, Almiserà, Aielo de Rugat, Benicolet, Castelló de Rugat, Quatretonda, Gandia, Pinet, La Pobla del Duc y Ròtova, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

L'orixe de Llutxent ye anterior a la conquista de Xaime I, quien la repobló con 24 cristianos vieyos del so propiu exércitu en 1255 i dexo a los habitantes nativos vivir alli, exerciendo'l señoríu sobre ella Pedro Fernández de Híjar, fíu natural del rei.

Dempués de la última sulevación d'Al-Azraq, y muertu yá esti caudiellu musulmán, los moros siguieron revueltos y pidieron ayuda a los reinos del sur, d'onde llegaron fuercies qu'escalaron la población. Los cristianos unviaron tropes, pero sufrieron una fuerte derrota. Na batalla morrió García Ortiz de Azagra, fíu de Bernardo Guillermo de Entenza, y fueron fechos prisioneros el Maestre del Temple y dellos relixosos.

En 1278, Pedru III el Grande constituyó la baronía de Llutxent, perteneciente a una familia siciliana. En 1349, Pedro'l Ceremoniosu, por 2000 sueldos valencianos, empeñó esti pueblu, xunto col de Almenara, a Olfo de Próxita. Darréu perteneció a los siguientes señores: en 1478 a Pedro Maza de Lizana, más tarde a Ramón Lladró, señor de Castalla, y en 1574 fíxose cargu ella Pedro Maza Lladró, marqués de Terranova, primer duque de Mandes, títulos que depués s'incorporaron al marquesáu de Dos Aguas.

En 1520, Llutxent foi atacáu por tropes de los agermanados, aguantando los vecinos hasta que les tropes del virréi obligar a replegase escontra Xàtiva.

Darréu, mientres la Guerra de la Independencia Española, los flaires dominicos entamaron compañíes de tiradores voluntarios con mozos d'otros pueblos vecinos. Al entrar los franceses en Llutxent fixeron desallugar el conventu, y ocupar apoderándose de cuanto nél toparon, dexándolo bien estrozáu al sacupalo.

Tamién mientres les guerres carlistes del sieglu XIX sufrió les consecuencies de la guerra, yá que na postrera, los carlistes quemaron el rexistru civil, rompieron la llábana de la constitución, tundieron a los lliberales y lleváronse armes y dineru.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Honorio Estornell Canet PCE
1983-1987 Honorio Estornell Canet IX
1987-1991 Honorio Estornell Canet IX
1991-1995 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE
1995-1999 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE
1999-2003 Jeanette Segarra Sales PSPV-PSOE
2003-2007 José Miguel Aranda Orts PP
2007-2011 José Miguel Aranda Orts PP
2011-2015 José Miguel Aranda Orts PP
2015-2019 Pep Estornell Català Unitat per Llutxent
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica de Llutxent
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
2.435 2.358 2.392 2.377 2.378 2.412 2.456 2.512 2.526 2.571

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial. Ta dedicada a l'Asunción de La nuesa Señora y foi edificada sobre les ruines d'otra anterior, asocediendo lo mesmo col campanariu, al que se-y dio mayor altor na so reconstrucción.
  • Monesteriu del Corpus Christi. Nel Monte Santu llevantóse una ermita en 1355 en conmemoración al llamáu milagru de los Corporales. Esta ermita foi sustituyida más tarde por un espaciosu templu que Olfo de Proxita, señor del pueblu, donó nel sieglu XV a la Orde de Predicadores por que fundaren xunto a él un monesteriu. Los padres dominicos moraron nél hasta'l so exclaustración y tuvieron al so cargu dicha ilesia.

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Última selmana d'abril.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar