María Mohor Zummers (2 de xineru de 1920Concepción – 25 de mayu de 2002Santiagu) foi una pintora y escultora chilena.[2][3] La so obra ye catalogada dientro del espresionismu[4][5] y «ye considerada una de les grandes cultoras de la pintura inocente chilena, anque la puxanza y la calidá de la so pintura amuesen traces propies de pintores espresionistes»;[2] tres esti enclín inocente tamién s'atoparíen José Santos Guerra, Alberto Jerez, Fioralba Riccomini, Carlos Aceituno, María Luisa Bermúdez, Patricia Rivas, María Paz Sarrat, Alicia Thayer y Berta Ayancán, ente otros.[6][5]

María Mohor
Vida
Nacimientu Concepción2 de xineru de 1920[1]
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Muerte Santiagu25 de mayu de 2002 (82 años)
Estudios
Estudios Universidá de Chile
Llingües falaes castellanu
Oficiu escultorapintora
Cambiar los datos en Wikidata

Per otru llau, Lucía Santa Cruz catalogar xunto a María Luisa Bermúdez ente les denominaes «pintores instintives»,[7] anque Gema Swinburn señala que tal clasificación tien un sesgu, yá que «Nunca se sometió a nengún movimientu o moda pictórica. La so obra tien un sellu d'identidá bien fondu. Cuesta acomuñar con dalgún movimientu y atopa-y compañeros de sienda o discípulos».[8]

Recibió delles distinciones pol so trabayu pictóricu y escultóricu, ente elles una mención honrosa na Tercera Biañal Americana de Grabáu de Santiago (1968) y el Premiu Pablo Neruda del Muséu d'Arte Contemporáneo de Santiago nel mesmu añu.[2] Amás, participó en delles esposiciones coleutives, ente elles na II Bienal Americana del Grabáu de Santiago de Chile (1966), III Bienal Americana de Grabáu del Muséu d'Arte Contemporáneo y el III Bienal Americana de Grabáu en California, dambes en 1968, na VI Bienal de Grabáu Llatinoamericanu de San Juan de Puertu Ricu (1983) y na muestra Visión Panorámica de la Pintura Chilena Actual unviada a la República Popular China en Beixín, ente otres.[2]

La pintora María Mohor ye d'ascendencia Árabe Palestina, hermana del que fuera médicu de la presidencia del Presidente de la República Jorge Alessandri Rodriguez, Doctor Emilio Mohor.

Obres selectes en coleiciones públiques editar

  • María (1988, oleu sobre tela, 80 x 60 cm). Muséu Nacional de Belles Artes, Santiago de Chile.
  • Ensin Títulu (1960, xilografía, 55 x 39 cm). Muséu Nacional de Belles Artes, Santiago de Chile.
  • Ensin Títulu (1970, xilografía, 40 x 25 cm). Muséu Nacional de Belles Artes, Santiago de Chile.
  • Ensin Títulu (1970, xilografía, 55 x 36 cm). Muséu Nacional de Belles Artes, Santiago de Chile.
  • Sombreru de Paya Mariello (1979, oleu sobre tela, 54 x 37 cm).
  • Semeya de Carlos Ortúzar (oleu, 1968).

Referencies editar

  1. Afirmao en: Artists of the World Online. Identificador AKL Online de artista: 40234384. Apaez como: María Mohor. DOI: 10.1515/AKL. Llingua de la obra o nome: alemán. Data d'espublización: 2009. Editorial: K. G. Saur Verlag. ISSN: 2750-6088.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Biblioteca del Muséu Nacional de Belles Artes (ed.): «María Mohor (1920-2002)». APCh, Artistes plásticos chilenos. Consultáu'l 14 de marzu de 2013.
  3. (1975) Exposición, pintura, escultura, dibuxu, grabáu: Muséu de Belles Artes, Santiago de Chile, setiembre 1975. La Secretaría, páx. 60.
  4. (1975) Muséu Nacional de Belles Artes: La muyer nel arte: homenaxe, Añu Internacional de la Muyer: esposición, pintura, escultura, dibuxu, grabáu: Secretaría Nacional de la Muyer: Muséu Nacional de Belles Artes, Santiago de Chile, setiembre 1975. Secretaría Nacional de la Muyer, páx. 22.
  5. 5,0 5,1 Sommer, Waldemar (16 de xunetu de 2000). El Mercurio (ed.): «La Mirada Inocente». Artes y lletres. Consultáu'l 14 de marzu de 2013.
  6. Lara B., Carolina (1 de marzu de 2003). El Mercurio (ed.): «Naif: El mundu vistu al traviés del arte inocente». Actividá cultural. Consultáu'l 14 de marzu de 2013.
  7. Santa Cruz, Lucía (1978). Trés ensayos sobre la muyer chilena: sieglos XVIII-XIX-XX. Editorial Universitaria, páx. 328.
  8. Swinburn, Gema (2 de xunu de 2002). El Mercurio (ed.): «El legáu de María Mohor». Opinión. Consultáu'l 14 de marzu de 2013.

Enllaces esternos editar