Mataró

conceyu de la provincia de Barcelona

Mataró ye una ciudá y conceyu español, asitiáu nel nordeste de la península ibérica, na mariña de la provincia de Barcelona, Cataluña, España, xunto al mar Mediterraneu. Ye la capital del Maresme. Atopar a unos 30 km al norte de la ciudá de Barcelona.

Mataró
Bandera de Mataró (es) Traducir Escudo de Mataró (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Mataró David Bote Paz
Nome oficial Mataró (ca)[1]
Códigu postal 08301–08304
Xeografía
Coordenaes 41°32′00″N 2°27′00″E / 41.5333°N 2.45°E / 41.5333; 2.45
Mataró alcuéntrase n'España
Mataró
Mataró
Mataró (España)
Superficie 22.5 km²
Altitú 28 m[2]
Llenda con Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Cabrera de Mar y Argentona
Demografía
Población 129 870 hab. (2023)
- 63 637 homes (2019)

- 64 628 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
2.28% de provincia de Barcelona
1.68% de Cataluña
0.27% de España
Densidá 5772 hab/km²
Viviendes 237 (1553)
Más información
Fundación sieglu I edC
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes
mataro.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Puertu de Mataró
Monumentu a l'Arquera Layetana, Mataró
Villa romana de Can Llauder en Mataró
La Benedicció del tren, (sieglu XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-1899).

Mataró cunta con 125 517 habitantes, según la revisión del padrón a 1 de xineru de 2016. Según estos datos del INE, Mataró ye la 52ª ciudá más poblada d'España y la de Cataluña.

Xeografía editar

Asitiar ente'l mar Mediterraneu (sableres arenosa) y la serranía prelitoral. Con una vexetación de pinares encinares, sufrerales y carbes. Asitiar a unos 30-35 km de Barcelona, arrodiada poles poblaciones d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius y San Andrés de Llavaneras.

Clima editar

Mataró tien un clima transicional ente'l clima mediterraneu, conocíu como clima mediterraneu de branos templaos (Csa) na Clasificación climática de Köppen y el clima subtropical húmedu (Köppen: Cfa).

   Parámetros climáticos permediu de Mataró (data from 1931-1969)  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 14.0 13.7 15.8 17.2 20.3 24.0 26.8 27.3 25.1 21.6 16.9 13.8 19.7
Temperatura media (°C) 10.3 10.2 12.3 14.0 16.9 20.7 23.5 23.9 21.7 18.0 13.6 10.6 16.3
Temperatura mínima media (°C) 6.7 6.7 8.9 10.7 13.5 17.3 20.2 20.4 18.2 14.5 10.4 7.4 12.9
Precipitación total (mm) 33 53 50 45 66 42 27 33 56 91 74 35 605
Fonte: Sistema de Clasificación Bioclimática Mundial[3]

Historia editar

 
Basílica de Sta. María

La ciudá de Mataró tien el so orixe na dómina romana, dando constancia d'ello la villa romana de Can Llauder de finales del sieglu I e. C., que quedaba pela rodiada de les muralles de l'antigua ciudá romana de Iluro, nome romanu de Mataró. Atopáronse apocayá por toles cais del nucleu antiguu restos de Iluro, quedando a la vista en dalguna céntrica plaza cimientos de cases ya inclusive zones d'alcantarelláu.

L'aspiración continua de desfacer de la xurisdicción feudal, nel sieglu XVI, fixo crear una defensa permanente de la villa pa la seguridá de los sos habitantes. En 1480 el rei Fernando'l Católicu otorgó'l privilexu d'incorporase definitivamente a la Corona, que representaba tamién la formación definitiva del conceyu de Mataró. Mientres el sieglu XVI quedó terminada la muralla.

Nel sieglu XVI, Mataró yera una pequeña villa medieval edificada alredor de la ilesia de Santa María y de la Plaça Gran (plaza Mayor). El so importante y progresiva crecedera económica y demográficu fixo necesariu y al empar posible la construcción d'una segunda muralla y la incorporación de nuevos espacios urbanos.

Les muralles de Mataró, construyíes ente 1569 y 1600 fueron proyeutu del inxenieru real Jorge de Setara. Pueden vese tramos de la muralla anguaño en callar Muralla dels Genovesos (apocayá restaurada), callar Muralla D'en Titus, callar Muralla de la Pressó y percima del Camí Ral.

El proyeutu de enmurallamiento de la villa enllargóse más de trenta años por causa de la escasez económica y les disputes sobre'l trazáu d'esta. Nel momentu de llevantar los murios, parte de la ciudá que correspondería al Camín Real (Camí Ral), quedó escluyida del perímetru, coles consecuentes quexes de vecinos y propietarios. La muralla, fecha de piedres de midíes non bien grandes y pegaes con morteru de dos partes de sable y una de cal, nun yera descomanadamente sólida, fechu que foi demostráu, cuando dalgún de los vecinos baltó parte con relativa facilidá.

La muralla disponía de siete portales y accesos, el más destacáu yera'l de Barcelona (actual Riera con plaza Santa Anna), del cual reprodúcense los escudos del Principáu, de Mataró y de Barcelona. Los escudos orixinales anguaño figuren sobre la celda dedicada a San Sebastián. Del portal de Valldeix inda puede percibise la figura de la fachada de la casa que fai esquina ente les cais de La Coma y de Sant Francesc d'Assís. Los otros portales yeren los d'Argentona, Cabrera de Mar, San José, Feliu, el Pou de la Sinia y la Penya d'en Roig o Portalet.

A principios del sieglu XVIII empezar a esplotar dende esta llocalidá la cala de la mariña Occidental d'Huelva, rematando cola fundación de La Higuerita (actual Isla Cristina) per parte fundamentalmente de mataroneses y otros catalanes.

Historia de les infraestructures de Mataró editar

Hai de solliñar que Mataró nel pasáu non solo tuvo la primer llinia de ferrocarril d'España na península ibérica (1848), sinón qu'en xunetu de 1969 inauguróse la segunda vía de peaxe y la primer autopista d'esti tipu del Reinu d'España, BarcelonaMontgat – Mataró.

Economía editar

El sector testil editar

La industrialización de la ciudá arrinca nel añu 1839, cuando s'instala'l primer motor a vapor pa remanar una fábrica de filaos. Dende esti momentu'l sector testil, d'antigua tradición artesanal, asitiar nel centru de l'actividá económica. Atrai inversiones de capitales foranos y mano d'obra de les zones agrícoles catalanes. La ciudá abandona la etapa agraria pa entrar de manera decidida escontra finales del sieglu XIX nel mundu industrial. El sector testil fuera hasta finales del sieglu XX la columna vertebral d'una ciudá que, por causa de la competencia de les producciones orientales, tuvo que refaer el so modelu económicu, convirtiéndose nun importante centru de servicios.

L'agricultura editar

Como la mayoría de les poblaciones de la contorna, la viña yera d'antiguo la base de l'agricultura local, pero la invasión de la filoxera a finales del sieglu XIX amenorgó considerablemente la superficie dedicada a la viticultura. Gracies a la repoblación de les cepes con fraes americanes, más resistentes a les enfermedaes, la viña inda tuvo bastante importancia hasta bien entráu'l sieglu XX. En 1945 la superficie yera entá daqué cimera a la del regadíu.

Paralelamente a la regresión de la viticultura foise amontando'l cultivu de regadíu, sobremanera a partir del momentu en qué utilizó la enerxía llétrica pa la estracción de les agües soterrañes. La plataforma cuaternaria que llenda col mar, formada pola acumuladura de sables y graves procedentes de la disgregación del granitu, resulta bien favorez pal cultivu de regadíu, tantu pola esistencia de capes freátiques, como pola bona permeabilidá de los suelos.

Pero non tou foi fácil: el llabrador tuvo que reconstruyir munches vegaes los caminos, explanarlos, nivelalos, buscar l'agua a muncha fondura, enriala debidamente y modificar la calidá de los terrenes.

Les zones de güerta más fértiles atópase na llamada Plana de Sant Simó y Cinc Sènies pel llau oriental, y el Pla d'en Boet, col Rengle y el Camí del Mig, hasta la riera d'Argentona, pel llau de poniente. Nesta última direición ye onde l'acción urbanizadora encloyó más parceles dedicaes a la horticultura. Hai tamién parceles de güerta sitas a mayor altor, pero nun tienen la importancia de los llugares llanos.

Hasta nun hai muncho, la collecha de la pataca temprana yera una de les principales na rexón. El so cultivu arrincaba del fin del sieglu pasáu y consolidárase escontra 1910 cola adopción de la grana inglesa Royal Kidney, que yera la que s'afaía meyor a esta clase de producción hortícola n'orde a la esportación, y que fizo qu'en 1932 declarárase obligatoria la denominación d'orixe Mataró Potatoes pa esta clase de tubérculu llográu na contorna y les zones estremeres. La llechuga Trocadero y el arbeyu tamién fueron oxetu d'esportación.

Escontra 1952 introducir en Mataró la producción de los claveles que poco dempués pasaría a ocupar bastante estensión de terrén, pero más bien como alternativa, xunto con otros cultivos. La producción floral, pos, ye exigua y combínase colos cultivos de güerta tradicionales (coles, coliflor, brócoli, escarolas, pimientos, xudíes, cebolles y pataques), pero ameyoráronse les téuniques de l'agricultura intensiva (ivernaderos, llugares de solombra, riego por asperxadura), colo cual la horticultura caltién el so pesu económicu dientro del conceyu.

En 1986 había cultivaes 144 ha de secanu y 913 hai de regadíu, colos siguientes cultivos: 27 hai de ceberes, 14 de llegumes, 203 de tubérculos, 90 de flores, 48 de forraxes, 50 de frutes, 545 d'hortolices, 3 de viña y 77 d'otros.[necesita referencies]

Na actualidá, hai más de 180 ha de secanu y 1023 de regadíu col mesmu tipu de cultivos qu'años tras. Sicasí, Mataró evolucionó tecnológicamente de forma drástica y tien unu de los meyores campos de cultivu d'España, siendo una ciudá agraria de les más destacaes dientro de la Península. Les máquines, provinentes de Francia, tuvieron diseñaes per primer vegada por Miquel Coll, famosu agrícola francés que diseñó un nuevu tipu de sistemes de caltenimientu del ambiente nos ivernaderos.

Talleres mecánicos editar

 
Sablera del Varador

Los talleres mecánicos especializaos na construcción de máquines pa xéneru de puntu fueron munchos nos años 1960, xunto con delles empreses especializaes nel trabayu con fierro. La industria metalúrxica yera un gran puntal de la economía de la ciudá, dempués del xéneru de puntu. Unes 3000 persones dedicar a desenvolver distintes actividaes: torneros, fresadores, rectificadoes, afinadores, delliniantes, soldadores, montadores o pintores.

La calidá de les máquines que se construyíen en Mataró taba reconocida mundialmente, les empreses esportaben a países como Estaos Xuníos, Gran Bretaña, Francia, Xapón ente otros.[necesita referencies]. Los talleres disponíen d'una oficina téunica que diseñaba nuevos modelos por que les máquines contemplaren les últimes teunoloxíes del momentu p'asegurar la continuidá y el futuru de la empresa.

A finales de los años 70, les nueves máquines incorporen controles por circuitos electrónicos, lo que provocó que les industries metalúrxiques y los sos productos quedaren obsoletos. Esi cambéu teunolóxicu provocó'l zarru de tolos talleres mecánicos, según aquelles industries auxiliares que trabayaben pa ellos. Anguaño Mataró non dipone de nengún taller de maquinaria testil.

El Museu Fundació Vila-seca caltién munches d'eses máquines, delles auténtiques obres d'arte, nuna de les coleiciones de maquinaria testil más importante d'Europa.

Empreses de fabricación de maquinaria testil de Mataró yeren: Albu, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Llinares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomes – Talleres Merín - Talleres Acerman y otres non tan conocíes.

El turismu editar

 
La sablera principal
 
Casa Coll i Regàs

A pesar de ser la capital de la Mariña del Maresme (unu de los puntales del turismu catalán), nun cunta con una escelente rede hotelera. Pero cabo destacar un ampliu puertu y distintes visites empuestes, como por casu la ruta del mar, la ruta modernista, la visita empuesta al conxuntu barrocu de los Dolores y la visita a la villa romana de Torre Llauder. Anque agora tase faciendo ver con nuevos hoteles y guíes. Lo que-y fai destacar na Mariña del Maresme, teniendo en cuenta que la ciudá ye bastante guapa. El so enllaz de turismu ye Mataró Ciutat Mediterrania. Consta con más de diez visites audioguiadas dende 2010, y distintos monumentos romanos esquisitos en valor históricu nacional: Banys Romans d'Iluro (baños romanos de Iluro), Llaín·la Romana de Can Cruzate (Villa romana), Llaina·el Can Palauet (torrexón romanu), Vidreries de Can Cruzate (cristales romanos), Llaín·la del Nord (villa romana), Muralla de Can Xammar/Muralla dels Genovesos/Muralla d'En Titus/Muralla de La Pressó (muralles romanes), Ferretería Romana (fornu d'una ferretería romana), Torre de Can Tria de Matu (tore romana), etc.

Comerciu editar

La mayoría de comercios arrexuntar n'asociaciones de comerciantes.

  • Comerç Mataró Centre, cuenta cola mayoría de los establecimientos que tán asitiaos nel barriu del centru de Mataró y representa el comerciu de proximidá.
  • Mataró cunta con 2 mercaos municipales: Plaça Gran y Plaça de Cuba, y 2 mercaos privaos: Mercat de Cerdanyola y Mercat del Palau.
  • El comerciu urbanu configurar n'exes comerciales, carauterizaos por ser un espaciu comercial delimitado, y cola posibilidá de paséu. En total hai siete eje comerciales: Comerç Mataró Centre, como exa de centralidad histórica, el Centru Comercial de la Plaça de Cuba i Rodalies, La Gran Botiga, Comerç Rocafonda i Cerdanyola Comercial como exes de centralidad de barriu y Bulevards de Mataró como nueva exa de centralidad.
  • Nel norte de la ciudá atopa'l Centru Comercial Mataró Parc, que cunta con más de 100 establecimientos, ente los cualos atópase un cine (CINESA) que cunta con 12 sales. El centru comercial cuenta con 140 000 m², de los cualos 18 000 m² pertenecen al hipermercáu Alcampo.
  • Centru Comercial Can Solaret, consta de delles tiendes, sobremanera de testil, un taller Auto Equip, una tienda de muebles Kibuc y 2 tiendes d'alimentación (Lidl y Casatió). Asitiáu na Ronda Països Catalans.

Conceyu editar

Resultaos Eleiciones Municipales de 2015 en Mataró.[4]
Partíu políticu 2015
% Conceyales
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 18,46 6
Convergència i Unió (CiU) 16,17 5
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 14,58 4
Volem Mataró 11,57 3
Ciutadans (C's) 9,67 3
Partit Popular de Catalunya (PPC) 8,47 2
Candidatura d'Unitat Popular (CUP) 8,43 2
Plataforma per Catalunya (PxC) 5,64 1
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) 5,62 1

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla solo les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[5]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 1159,04 €.[5]

Servicios editar

Sanidá editar

Datos 2004.

Consta de 577 cames hospitalaries, partíes en 3 centros (Aliança Mataronina, Hospital de Mataró y Hospital de St.Jaume y St. Madalena): 333 d'enfermedaes agudes y 244 de llarga estancia. Ta en construcción una ampliación nel Hospital de Mataró, qu'ampliara la so capacidá y va dexar l'usu de les nueves habitaciones de psiquiatría. La ciudá consta de 30 farmacies y de 7 centros d'atención primaria, amás d'ensame de clíniques.

Enseñanza editar

Dato 2006:

  • Escueles infantiles: 11 (6 públiques y 5 alcordaes).
  • Escueles infantiles y primaries: 18 (17 públiques y 1 alcordada).
  • Escueles infantiles, de primaria y de secundaria: 12 (toos alcordaos).
  • Escueles de secundaria: 7 (6 públiques y 1 alcordada).
  • Escueles especiales: 2 (una pública y otra privada).
  • Aula de Teatre de Mataró (pública)

Policía editar

Datos 2006.

  • Policía llocal, asitiada na plaza Granollers, 11, consta de 173 axentes.
  • Na ciudá tamién hai una comisaría de Mozos d'Escuadra asitiada en c/President Companys.
  • Tamién hai una comisaría de Policía Nacional, na avenida Gatassa.

Bomberos editar

El parque de Bomberos ta asitiáu en Vía Sergia, nel polígonu industrial el Rengle-Pla d'en Boet. Enantes taba en c/Ramón Berenguer, pero escontra'l 2007 mover p'ampliar el parque de bomberos.

Fiestes, feries y festivales editar

les Santes editar

La fiesta llocal de Mataró ye la fiesta de Les Santes, dedicada a les santes Xuliana y Semproniana, dos mártires del cristianismu; fíes de Mataró, que fueron nomaes pol papa Pío IX en 1852 patrones de Mataró.

El día más importante de les fiestes ye'l 27 de xunetu, día de los patrones, cuando col soníu de la música popular catalana ye espertada la ciudá p'anunciar la llegada de la fiesta tamién llamáu «Matinades», nes cualos repitir constantemente la mesma música. Primero celébrase una misa n'honor a les santes na basílica de Santa María. Una vegada llegada al so fin, los Xigantes desfilen y baillen aclamaos polos ciudadanos. Los Xigantes de Mataró son: «Robafaves» ye'l más popular y queríu, la so esposa «la Geganta», la fía «Toneta» y el xenru «Maneló». Amás cunten cola ayuda de los «Capgrossos» qu'animen a los presentes.

Otru símbolu bien importante mientres les fiestes ye la «Momerota» y la so compañera más pequeña «la Momeroteta», que son animales con cabeza de güe y el cuerpu de caballu. Les «Momerotes» lleven nos sos cuernos petardos colos qu'asusten y escuerren a toles persones presentes pellí onde pasen. Siempres van acompañaes de les «Diableses», que baillen ensin parar al son de la música armaes con petardos que rueden na so parte cimera y esprenden chispes de fueu, que xunto al «Drac», protagonicen «l'Escapada a Negra Nit», onde toos colos sos petardos faen que pequeños y grandes esfruten de les fiestes.

Aparte mientres los díes de fiesta mayor entámense numberosos actos tantu pa los más pequeños como pa los mayores, que faen de «Les Santes» una fiesta conocida y bien esperada por tolos ciudadanos de Mataró.

Selmana Santa editar

La selmana santa tamién ye un eventu cultural de gran importancia, onde los ciudadanos collaboren nes procesiones. Ente les distintes entidaes que participen cabo destacar a los «Armats de Mataró», una asociación que representa los soldaos romanos que defendieron a Jesús. Fueron reconocíos por Xuan Pablo II en 1986 como «Soldats de Pau» (Soldaos de Paz). Tiense constancia de la esistencia de los Armats dende principios del sieglu XVIII. Nos sos desfiles desenvuelven cruces, combates y formaciones, faciendo de les procesiones de Mataró una de les más prestixoses de la provincia, pero non solo pola so participación, sinón tamién por otres entidaes y hermandaes. A lo último, los «Armats de Mataró» fueron reconocíos apocayá como patrimoniu de la ciudá.

Falar de procesiones de Mataró tamién ye faelo de combinación d'elementos tradicionales típicos de les procesiones catalanes colos estilos barrocos y platerescos d'otres zones del sur de la Península. Na actualidá en Mataró esisten nueve cofradía, hermandaes y Armats, que trabayen de forma coordinada so la Comisión de Selmana Santa.

Más de 30 actos, actividaes y procesiones celebrar dende'l Vienres de Dolores al Domingu de Resurreición, entamaes poles distintes cofradería, siendo la más importante la Procesión Xeneral del Vienres Santu, onde participen direutamente na procesión cerca de 1500 persones.

La entidá qu'arrexunta a los once cofraderíes y hermandaes de la ciudá de Mataró ye la Comissio de Setmana Santa (Comisión de Selmana Santa), que foi creada en 1986.

Otros editar

Otres Fiestes, feries y festivales importantes son:

  • Fiesta de «Sant Jordi» (San Jorge).
  • Fiesta de los Trés tombs» (fiesta de los Trés Vueltes).
  • Feria d'artesanos na Plaza.
  • Feria Mercado de San Ponce.
  • Feria d'atraiciones y Feria de primavera.
  • Feria de la Rajola.
  • Feria Mercat de Tardor (Mercáu de Seronda).
  • Feria de Preselbes y adornos de Navidá.
  • Feria d'Artesanía y Regalos de Navidá.
  • Feria del árbol, la planta, la flor, el xardín y los animales.
  • Feria ferroviaria.
  • «Saló Boda».
  • Feria de dibuxu y pintura.
  • Feria d'ocasión.
  • Innovàtic, Feria de nueves teunoloxíes (sumíu).
  • Festival de Músiques del Mundu «Cruïlla de Cultures» (sumíu).
  • Festival de Músiques Seles.
  • Festival de Música Antigua.
  • Muestra de Cine de Mataró (sumíu).
  • Festival Internacional de Danza «Dies de Dança».
  • Festival Shakespeare (sumíu).
  • Mataró, a lo llargo del añu, celebra les fiestes de toos y cada unu de los sos barrios.

Museos, sales d'esposiciones y centros de creación editar

 
Muséu de Mataró.
  • Archivu de Santa María.
  • Muséu de Mataró.
  • Centru d'Arte Ca L'Arenas.
  • Sala d'esposiciones l'Atenéu de la «Fundació Iluro».
  • Espai F.
  • Can Palauet.
  • Centru d'arte y pensamientu Can Xalant (sumíu).
  • Museu del Gènere de Punt de Mataró.
  • Gal-Art Sala d'esposiciones.
  • «Col·lexió Bassat» (arte contemporanio na «Nau Gaudí»).

Teatros y sales de conciertu editar

  • Teatru Monumental.
  • Teatru Sala Cabanyes.
  • Teatru del Foment Mataroní.
  • Sala del Casal l'Aliança.
  • Sala Clap.
  • Sala Privat.
  • Arcàdia Cafè Cultural.
  • Comuña de l'Art.
  • Can Gassol.
  • El Públic / café / espai / escurras.

Medios de comunicación editar

  • m1tv «La tv llocal de Mataró y Maresme».
  • Mataró Ràdio.
  • RM Radio.
  • Clap FM.
  • Tot Mataró.
  • Capgros.
  • Tribuna Maresme.
  • El Punt (ed. Maresme).

Llugares d'interés editar

Basílica de Santa María de Mataró
Del sieglu XV anque con oríxenes paleocristianos, foi tresformada n'edificiu barrocu nel sieglu XVII. Nel so interior caltién un importante retablu barrocu dedicáu a la Mare de Déu del Roser, asina la Capella dels Dolors, onde s'atopa'l conxuntu de pintura Barroca del sieglu XVIII más importante de Cataluña, obra d'Antonio Viladomat.
Les Muralles de Mataró
Obra construyida ente 1569 y 1600, según proyeutu del inxenieru real Jorge de Setara. Pueden vese tramos na Muralla de los Xenoveses –apocayá restaurada-, na Muralla d'en Titus y sobre el Camín Real, visible dende Can Xammar.
Cases Milá y Escolá
Edificios que caltienen la imaxe que probablemente teníen les cases mataronesas del sieglu XVI. Fachaes revocaes y enlucidas con colores naturales, portales enmarcaos con piedra picada y ventanes afataes d'estilu góticu tardíu.
Muséu Archivo de Santa María y casa Escolà
Con una notable coleición d'iconografía barroca. Caltienen na fachada elementos góticos tardíos del sieglu XVI. Xunto cola casa allegante, conformaren una masía de tres cuerpos, Can Siguí.
Casa Serra Arnau
Edificiu del sieglu XVI asitiáu nel Carreró, práuticamente ye l'únicu exemplu d'arquiteutura civil d'esta dómina que queda en Mataró. Ye una construcción típicamente renacentista. Alredor del añu 1920 el Conceyu de Mataró adquirió l'inmueble, que reformó y modificó fondamente. Anguaño alluga'l Muséu de Mataró.
Cruz de Términu
Alzada en 1562, ye una reconstrucción de la orixinal, realizada nel añu 1942. Los restos de l'antigua, destruyida parcialmente en 1936, atopar nel Muséu de Mataró. La Cruz de Términu atopábase extramuros.
Ermita de Sant Simó
Segunda metá del sieglu XVI. Consta d'una sola nave cubierta con teyáu.
Can Tria de Matu
Masía con torre del sieglu XVI.
Torre de Can Palauet
La torre y la masía de Can Palauet tán nel vecinderu de Cerdanyola, dende onde apoderen rir de Argentona. La parte principal de la masía componer de tres cuerpos irregulares, con planta baxa y pisu, primeramente dixebraos de la torre. El cuerpu principal tien un portal redondu adovelado y un ventanal del sieglu XVI.
Ermita de Sant Martí de Matu
Documentada nel sieglu XI, pero bien tresformada. Consta d'una sola nave ensin ábside, cubierta con bóveda cilíndrica circular. Antigua parroquia rural.
Ermita de Sant Miquel de Matu
Consagrada en 1448, ye d'estilu góticu tardíu, d'una sola nave con tres tramos, cubierta de bóvedes gótiques. La sacristía ta formada por pequeñu cuerpos adicionales.
Can Llorell
Güei ye Can Fradera. Conserva na fachada ventanes gótiques tardíes (s. XVI) y l'escudu d'armes de la familia Llorell, d'estilu renacentista. El sosuelu de la casa, igual que'l de la plaza, contién restos y mosaicos de dómina romana.
La plaça Gran
Ye'l corazón del Mataró vieyu. La planta actual de la plaza correspuende a l'ampliación realizada nel añu 1773 de la pequeña plaza medieval. Munches cases de la plaza inda tienen imaxe barroca, como Can Bosch o casa de la Font (s. XVII) coles armes de la ciudá esculpíes na fachada. Nes cais de la contorna cabo mentar:
Can Ricart
(s. XVIII) Na esquina de les cais de Beata María y de Santa María.
Can Puig i Cadafalch
Del sieglu XVIII, nel Carreró, núm. 39, con esgrafiado orixinal na fachada.
Plaza del Conceyu
Vamos Entrar pela cai d'en Palau pa ver Can Palauet, antigua casona de la familia Palau, anguaño sede de los archivos Municipal de Mataró y Comarcal del Maresme y que tamién acueye una sala d'esposiciones temporales. Anque contién un ventanal góticu del sieglu XV, la fachada ta totalmente anovada. Nel interior, la ordenación de la planta principal con decoración del sieglu XIX- y una parte de les bodegues son de dómina barroca.
Can Castany
Del sieglu XVIII, na cai de Barcelona, núm. 51, que caltién les carauterístiques celosías barroques nes ventanes de la fachada. L'edificiu de la Pescadería ye neoclásicu.
Cai de Barcelona
Cases y casones conformen una cai dafechu barroca, anque'l pasu del tiempu y l'actividá comercial tresformaron o sustituyeron munchos de los sos elementos. D'esta cai vamos mentar concretamente la casa Esquerra, núm. 46, (s. XVII), onde vivió y tenía el taller l'arquiteutu y escultor mataronés Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retablu del Roser de Santa María; la casa de la Xoyería Cabré, núm. 40, la casa Colomer, núm. 26, y la casa Pineda, núm. 16, los trés del sieglu XVIII.
Plaza de Santa Ana
De la plaza barroca formada nel sieglu XVIII solamente queda la ilesia del Colexu Escolapiu de Santa Ana. La portada (1789) foi obrada pol hermanu escolapiu Josep Guàrdia, probablemente según traza del escultor Carles Moretó. La ilesia de Santa Ana (s. XVIII) tien planta de cruz llatina, tres naves y cúpula sobre'l cruceru central. Les columnes d'orde compuestu distribúin l'espaciu interior. Ta bien tresformada.
Rir
Cai principal del Mataró barrocu, ser inda del Mataró actual. Rir foi edificada de nueva planta mientres los sieglos XVII y XVIII. De les cases y casones de la dómina queden namái les cases de Can Fité, na esquina de la cai d'en Pujol, y Can Palau, núm. 63, cola fachada reformada mientres el sieglu pasáu, que caltién na entrada, planta baxa, una capillita de la Virxe (1683).
Cai de Sant Josep
Nella atopa'l conxuntu de Sant Josep, antiguu conventu carmelitano, del cual cabo destacar la fachada, la ilesia y el claustru. Foi edificada a partir de 1588.
Cai d'en Moles
Na parte más alta vamos poder ver delles de casar de cós más antigües que se caltienen, de planta baxa y pisu, fachada con ventana y non con balcón, ya interesante bistechu.
Cai Bonaire
Ye quiciabes la más emblemática de les cais barroques mataronesas. Nella podemos reparar los edificios de Can Fins, núm. 25 de la cai, Can Gallifa, núm. 23, el conxuntu del Casal, núm. 27 y finalmente Can Palau Soler, núm. 35.
Cai de Sant Francesc d'Assís
Vamos Atopar Can Tunyí Falguera (s. XVII), que s'atopa na esquina cola cai de la Coma. Xunto a Santa María, los edificios de la Rectoría Vieya, núm. 25 (s. XVII).
Cai Nueva
Ye otra cai carauterística del Mataró barrocu. Vamos Destacar Cal Bisbe Mas, núm. 27. (s. XVII), Can Cabré, núm. 17, Can Gelenques, núm. 18, y l'edificiu del Fomentu, que caltién dos magnífiques gárgoles de la edificación primitiva.
Cai de Argentona
Na esquina cola muralla del Tigre, Can Torner ye una interesante casona barroca, con cupulita sobre la escalera ya interesantes esgrafiados.
Conventu de les Capuchines
Conxuntu arquiteutónicu inauguráu nel añu 1741 cola llegada de les monxes Capuchines. Ye un edificiu exemplar del espíritu barrocu de la Contrarreforma en Mataró: arquiteutura sólida como un castiellu y austera como un monesteriu.
L'Hospital de Sant Jaume y Santa Madalena
Foi construyíu nel sieglu XVIII. A destacar el claustru de la dómina.
Casa Vilallonga
Construyida en 1846, del maestru d'obres mataronés Jeroni Boada, por interés de Gaietà de Vilallonga.
La Pescadería
Unu de los edificios carauterísticos de la ciudá na dómina. Foi construyíu nel añu 1841, sobre la muralla, pol arquiteutu Miquel Garriga i Roca, p'allugar nél les paraes de venta de pexe.
Can Ximenes
Construyida pol maestru d'obres Gregori Arch, n'espacios qu'ocuparen enantes la muralla y el portal de Barcelona. Na esquina de la cai de Barcelona cola baxada de Santa Ana. L'edificiu, baltáu por causa del so estáu ruinosu, foi reconstruyíu pol arquiteutu Miquel Brullet i Monmany.
Can Rifà
En Rir, núm. 37-39, construyida en 1856 por interés de Joaquim Llovet.
Casa Consistorial
Carauterizáu pola austeridá y harmonía formal esterior, l'edificiu del Conceyu ye la resultancia de numberoses ampliaciones y reformes de dellos sieglos d'historia. La fachada neoclásica ye obra del arquiteutu Miquel Garriga i Roca.
Casa Torrellas
Na esquina de Rir col Carreró. Caltién nes plantes trío'l ritmu neoclásicu.
Casa Oliveras
En Rir, núm. 83, antigua casa Comes, construyida nel añu 1853 pol arquiteutu Josep Oriol Mestres i Esplugues. Cabo mentar les magnífiques escultures qu'hai sobre los portales.
Colexu de Valldemia
Edificiu d'inspiración neoclásica proyeutáu por Jeroni Boada.
Campusantu
El campusantu ye'l conxuntu neoclásicu más interesante de la ciudá. Construyíu na finca qu'ocupara l'antiguu conventu de los Capuchinos, contién obra de trés arquiteutos importantes. Miquel Garriga i Roca ye autor del planiamientu xeneral; la capiya (1851) ye, en principiu, del arquiteutu Martí Sureda, y paez que la portalada foi construyíu por Antoni Rovira i Trias. El pórticu d'entrada foi proyeutáu en dómina posterior, probablemente pol maestru d'obres mataronés Ignasi Caballol.
Fábrica Martorell, Batlle i Cia
En L'Habana, casa núm. 93 del Camín Real. La fachada, con fecha de 1851, caltién inda la manera neoclásica nes plantes trío, a pesar de que tán en mala traza de caltenimientu.
Fábrica de Can Colomer (Manufactures Colomer Hermanos S.A.)
Na cai del Prat
Fábrica Gordils i Dalmau
A la fin de la cai de Sant Agustí, núm. 66, atopamos esta antigua fábrica, la primera de les fábriques a vapor de la ciudá (1838). A partir de 1839 convertir en Filatures Viñes, SA. Na so cortil inda puede trate la chimenea.
El Vapor Nou
Edificios de la industria Fills d'Antoni Fàbregas SA, na cai de Lepanto núm. 2, casi tocando a la Rambla. Fueron construyíos nel añu 1856 pola Compañía Arenas y Rosal; caltienen la chimenea carauterística de la primitiva fábrica a vapor.
Cases de cós na cai de Montserrat
Na cai de Montserrat caltiénense, ensin tresformamientos, dalgunes de casar de cós de la dómina, núm. 32 a 40, y ;

Cases de cós na cai de Sant Josep Oriol: Na cai de Sant Josep Oriol dalgunes de les primeres cases de cós con escalera, núm. 15-17-21, que yá teníen dos viviendes, una en planta baxa y otra en planta trío, a diferencia de la casa de cós tradicional, de dos plantes pero tipu dúplex.

Chimenea de Ca l'Ymbern
Na cai de Biada, dientro de la cortil de l'antigua fábrica de Ca l'Ymbern, y caltenida metanes la nueva edificación. Ye de planta cuadrada, a diferencia de la mayor parte de chimenees de les fábriques a vapor mataronesas, que yeren de seición circular.
Salón de Sesiones o Salón de Plenos del Conceyu
Nél vamos atopar el magníficu artesonado decoráu por Puig i Cadafalch, qu'incorpora escudos coles armes del Principáu, de la ciudá, de les artes y de los oficios.
Casa Fonrodona
En Rir, 33-35. Esti inmueble, xunto col vecín, foi construyíu por Jeroni Boada, principal representante en Mataró del Historicismu, nel añu 1863.
Residencia de Sant Josep
Asitiada na cai de la Muralla de Sant Llorenç, la construcción empecipiar nel añu 1906 según el proyeutu d'Eduard Ferrés i Puig.
La Beneficencia
Na cai Sant Josep, 9. Edificiu proyeutáu por Puig i Cadafalch, anguaño sede del Patronatu de Cultura del Conceyu.
Ca l'Arenas
Na cai d'Argentona, 62 bis y 64. Edificiu de dos cuerpos, de planta baxa y pisu. Foi construyíu a mediaos del sieglu XIX. Anguaño alluga la coleición d'arte del muséu de Mataró, según gran parte de la obra de los hermanos Arenas.
Casa Coll i Regàs
La obra más representativa del Modernismu en Mataró atópase na cai de Argentona. L'arquiteutu mataronés Josep Puig i Cadafalch recibió l'encargu nel añu 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresariu mataronés y amigu so. La casa foi construyida nel añu 1897. Anguaño ye la sede de la Fundació Caixa Laietana.
La Prisión
Edificiu asitiáu nel centru de la ciudá, atópase na esquina de Rir cola cai de la Muralla de la Prisión. La construcción encargar en 1851 al arquiteutu Elías Rogent ya inauguróse en 1863. De planta baxa y pisu, tien un patiu semicircular inscritu nel segundu cuerpu qu'afecta a toa l'altor del edificiu. Ye un edificiu urbanu que presenta dos fachaes alliniaes a la cai ensin foso nin muralles.
Casa Parera
Reforma de la fachada, proyeutada con aspeutu góticu por Puig i Cadafalch en 1894. Ye una casa de cós con planta baxa y dos pisos con teyáu d'una aguada. Destaquen los elementos escultóricos realizaos por Eusebio Arnau qu'integren la fachada: ménsulas d'estilu neogóticu, relieves mitolóxicos y escudos heráldicos na cornisa.
Cases Marfà
Nel Carrer Nou, 44-46-48. Cases construyíes por Miquel Collet nel añu 1888. Collet representa la evolución reformadora. La so obra ye austera, pero coles mesmes toma los elementos más innovadores del Historicismu.
Capiya del Sacramentu (Basílica de Santa María)
Obra modernista proyeutada por Emili Cabanyes y terminada nel añu 1892, ye d'estilu neobizantino y contién pintures d'Enric Monserdà y de Rafael Estrany. Cabo citar tamién el magníficu mosaicu del pavimentu, construyíu pola Casa Guilani nel añu 1903, nel centru del cual destaca un gran escudu de la ciudá.
El Rengle
El proyeutu de construcción d'un mercáu cubiertu na plaza Mayor surdió de la mano de Emili Cabañes en 1891. Al añu siguiente, l'entós arquiteutu municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, reformó la cubierta del mesmu, incorporando un teyáu de forma semicilíndrica, con revestimientos cerámicos, lladriyu vistu y detalles ornamentales de fierro forxáu.
Tienda L'Enfotu
Asitiada na cai de Sant Cristòfor, 10. L'arquiteutu Puig i Cadafalch recibió nel añu 1894 l'encargu de proyeutala del fabricante de pasta Francesc Palomer. Inauguráu nel añu 1896, l'establecimientu ta asitiáu nos baxos d'una antigua casa de cós y presenta, tantu nel interior como nel esterior, decoración d'estilu modernista. Restaurada pola empresa municipal PUMSA los años 2001-2002, anguaño abierta al públicu (encamiéntase la visita a la web de la esposición de la restauración).
Casa Sisternes
Na cai Sant Simó atopamos una de les obres primerices de Puig i Cadafalch, construyida nel añu 1893 por encargu de Ernest de Sisternes. Ye una casa de cós con planta baxa, un primer pisu y un patiu posterior. Tocantes a la ornamentación del esterior del edificiu, ye una combinación de lladriyu vistu, baldoses y fierro forxáu.
Ca l'Artigas
Na cai Barcelona, 19. Tienda d'estilu modernista con elementos nel interior como les estanteríes o'l mostrador, y nel esterior vidreres emplomadas con motivos florales y elementos decorativos de madera. Desconocemos el so constructor, pero'l cerraxeru mataronés Antoni March, formáu nos estudios Ballarín de Barcelona, realizó encargos pa la citada tienda.
L'Aliança
L'edificiu principal de la clínica de L'Aliança, asitiada na cai de Lepanto, 13. Ye una obra novecentista d'Eduard Ferrés i Puig, arquiteutu de Vilassar.
Casa Borràs i Massó
Pequeña fábrica testil que los señores Borràs y Massó teníen na cai de Sant Antoni, y que s'estendía hasta la cai de Balmes. Foi oxetu de delles reformes a principios del sieglu XX, pero nenguna resultó tan espectacular como la que nel añu 1920 dio-y un aspeutu más propiu del neoclásicu que del novecentismo.
Fábrica Cabot i Barba
Fábrica de xéneru de puntu asitiada a la fin de la cai Churruca. El proyeutu inicial de los dos naves de planta baxa separaes por un patiu ta fecháu en 1889 y ye obra del inxenieru Eduard Culla. La industria quedó pequeña y fueron necesaries ampliaciones. L'arquiteutu Puig i Cadafalch, emparentáu cola familia Cabot, proyeutó la construcción de los dos pisos de la nave de poniente, construyíos ente 1897 y 1907.
Cooperativa Obrera Mataronesa
Asitiada na cai Cooperativa. El mozu Antonio Gaudí recibió l'encargu d'executar en Mataró un proyeutu de cooperativa testil obrera. Na fábrica construyó, alredor de 1883, la nave de blanquéu soportada por arcos parabólicos construyíos con pieces modelaes de madera. La nave foi tullida por unu de los sos llaos. Del arquiteutu de Reus tamién se caltienen nel mesmu llugar unos urinarios de planta octogonal decoraos con baldoses.
Can Boada
Casa del arquiteutu y maestru d'obres Jeroni Boada, construyida nel tercer cuartu del sieglu XIX, anguaño na vía Europa. La obra ye de planta cuadrada con torrecillas de vixilancia de planta redonda en cada esquina, y ta cubierta por un teyáu con cúpules, rematada la central por un mirador d'inspiración medieval. Elementos arábicos y falambaldres decoren les fachaes. Apocayá foi restaurada.
Llar Cabanelles
Asitiada nel paséu de Cabanelles, 2. Edificiu historicista de Jeroni Boada, fecháu nel añu 1871. El llar fuera destináu a dependencia hospitalaria pa persones mayores. La cortil tien una ilesia d'estilu góticu, con portalaes interiores y unos magníficos xardinos gradiaos qu'aprovechen la rimada del terrén onde s'atopa allugáu.
El Mataderu
Conxuntu proyeutáu por Melcior de Palau i Simon nel añu 1909 ya inauguráu en 1915, añu de la so muerte. Asitiáu na cai Prat de la Riba, nel momentu de la construcción formaba parte del área del Enanche en procesu de construcción. Trátase d'una obra arquitectónica abierta y bien permediada con elementos historicistes. Componer de tres naves de planta baxa xuníes por unos tendeyones metálicos, corrolades, portería y depósitu d'agua; exemplu d'arquiteutura industrial modernista. Les construcciones componer d'obra vista con lladriyos de folla, que de cutiu formen cenefes, combinaos con baldoses esmaltaes. El Mataderu incorporó les novedaes téuniques y sanitaries del momentu. Funcionó como mataderu hasta los años ochenta y anguaño destinóse a dependencies municipales.
Villa romana de Torre Llauder
Atópase enmarcada nuna interesada construcción moderna. La villa cunta con coloríos mosaicos en bon estáu de caltenimientu, según los cimientos de la mayoría d'estancies. Ye la segunda villa romana más grande de Cataluña.
Villa romana de les caputxinas
Pequeña villa asitiada nes contornes de l'antigua Iluro.
Baños públicos de Iluro
Los cimientos de les antigües termes pueden trate na anovada plaza de Can Xammar. Dalgunos de los mosaicos qu'afataben l'antiguu edificiu atopar nel Muséu Arqueolóxicu de Cataluña.
La Venus de Iluro
Pervalible estatua romana inspirada nun orixinal griegu, de la que solo se caltién la cabeza y delles partes del cuerpu. Trátase de la diosa Afrodita (la Venus romana). Puede trate nel Muséu de Mataró.
El paséu marítimu
Empieza na sablera del Callao y remata nel puertu. A lo llargo de tol so percorríu hai un ampliu terrén onde s'atopen restoranes, terraces y el club náuticu de Mataró.
Puertu marítimu
Asitiáu a la fin del paséu marítimu, el puertu cunta con una amplia ufierta de restoranes, terraces y locales d'ociu. Ye tamién un puertu deportivu y dispón d'un gran númberu d'amarres.

Deportes editar

La ciudá de Mataró ye importante pola práutica d'una amplia gama de deportes, con clubes que militen en distintes categoríes, delles importantes, como'l casu del ḥoquei patinos, rugbi o water-polo.

Esta ciudá ufierta bones instalaciones pa la práutica del baloncestu, tenis, fútbol, pádel, balonmano, ḥoquei sobre verde,[6] hoquei sobre patinos, rugbi, natación, water-polo, hípica y munchos otros deportes.

Ye importante remarcar el Club Esportiu Mataró que compite en 3ᵉʳ división Nacional de fútbol y el club de baloncestu Unió Esportiva de Mataró, qu'apurre grandes xugadores y que'l primer equipu ta xugando en EBA. El cadete femenín ye unu de los meyores equipos que tien yá que tienen a trés de los xugadores de la seleición española de cadete femenín; forxaes dende pequeñes nesti club.A nivel masculín tendríase que destacar la so xeneración del 97, subcampeón de Cataluña nesti últimu añu.

Tamién cabo destacar que Mataró acuna un floreciente equipu de Rugbi[7] pal cual yá afacer les instalaciones del campu de fútbol del C.Y. Cerdañola[8] namás que el Rugby Club Mataró compita esta temporada na lliga.

Comunicaciones editar

Carreteres editar

Autovíes y Autopistes

  • C-60, tamién llamada «autopista de la Roca», naz na ciudá y termina en Granollers coneutando tamién cola AP-7.
  • C-32, tamién llamada «autopista del Maresme», comunica la ciudá con el Vendrell (Tarragona) xunto a l'AP-7 escontra'l sur y con Palafolls al norte xunto a la N-II.
  • A-2, n'estudiu.
  • C-31D Ramal d'Accesu sur a Mataró.

Otres carreteres

Grandes víes de la ciudá

  • Vía Europa: 2/3 Carriles direición.
  • Av. Maresme: 2 Carriles direición.
  • Camí del Mig: 2 Carriles direición (Tramu unidireccional 3).
  • President Companys: 2 Carriles direición.
  • Francesc Macia: 2 Carriles direición.
  • Ronda Cross: 2 Carriles direición.
  • Ronda Rocablanca: 2 Carriles direición.
  • Camí de la Geganta: 2 Carriles direición.
  • R.Barceló: 2 Carriles direición.
  • St. Oleguer: 2 Carriles direición.
  • Paisos Catalans: 2 Carriles direición.
  • Creu de pedre: 2 Carriles direición.
  • Ronda O'donnell: 2 Carriles direición

Vehículos na ciudá Datos 2007:

70 187 vehículos (69,3 % turismos, 12,5 % motos, 15,6 % camiones y furgonetes, 0,2 % tractores, 2,5 % Autobuses)

Autobuses urbanos editar

Mataró tien 8 llinies d'autobús xestionaes por Mataró Bus y los númberos van del 1 al 8. L'horariu de los autobuses ye de 6 de la mañana a 10 de la nueche (en díes llaborables).

Autobuses suburbanos editar

Ufiertaos pola empresa Sagales y Cases (Grupu Sarbus, con una frecuencia d'unos 30 minutos - 1h colos conceyos d'Argentona, Cabrera de Mar y San Andrés de Llavaneras.

Autocares interurbanos editar

Dispón d'autocares operaos poles compañíes Sagales, Cases (Grup Sarbus) y Barcelona Bus, con destinaciones como Granollers, Sabadell, Aeropuertu de Girona, poblaciones de la contorna (San Vicente de Montalt, Vilasar de Mar, Vilasar de Dalt, Caldetas, ...) y con Barcelona. La ciudá, magar el so tamañu nun dispón d'estación d'Autobuses, y úsense como tal la estación de ferrocarriles, el parque Central y la plaza de les Teresas, ente otros llugares. Ta plantegándose la construcción d'una.

Taxis editar

Tien 90 taxis, partíos mayoritariamente en 10 paraes distribuyíes por tola ciudá.

Ferrocarril editar

 
Estación de Mataró.

El primer ferrocarril Español na península ibérica foi la trayactoria Mataró- Barcelona. Mataró tien na actualidá 1 estación de la llinia 1 de Cercaníes Renfe Molins de Rei/ L'Hospitalet - Blanes/Maçanet-Massanes. Mataró va formar parte de la nueva llinia orbital ferroviaria Mataró - Vilanova ensin pasar per Barcelona, pasando peles ciudaes de la segunda corona de Barcelona (Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell y Vilafranca). La llinia va tener un llargor de 120 km, 68 d'ellos de nueva construcción. Mataró va acoyer 4 nueves estaciones, de les cualos la ciudá yá pidió'l cambéu por que non pase por «Les cinc senies». Les estaciones van asitiase:

  • Parque Central (Camín de la giganta).
  • Parque de Cerdañola (Avenida Puig i Cadafalch).
  • Carretera de Matu (Poligon)/Alfonsu X el Sabiu.
  • Polígonu Pla d'en Boet, frente al edificiu de Cristal.
  • Cola actual nun se sabe bien lo que se va faer, lo más seguro ye que se sustituya por una nel mesmu allugamientu pero soterraña.

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 22,30 km²,[9] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 126 127 habitantes y una densidá de 5655,92 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Mataró ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[10]      Población según el padrón municipal de 2017.[11]

Distritos editar

I. Centre

11 251 habitantes.

II. El Palau, Les Santes, l'Escorxador, Eixample Nord y Can Quirze.
18 180 habitantes.
III. Vista Allegre, Rocafonda, Camí de Serrar, els Molins y l'Hospital de Mataró.
23 497 habitantes.
IV. La Llàntia, Vía Europa y Cirera.
14 841 habitantes.
V. Cerdanyola Nord y Cerdanyola Sud.
29 562 habitantes.
VI. Peramàs, Pla d'en Boet, Polígonu Espartero y Eixample Sud.
22 449 habitantes.

Distancies editar

Ciudá !Distancia
(km)
Ciudá !Distancia
(km)
Ciudá !Distancia
(km)
Autonómiques Nacionales Internacionales
Granollers 19 Zaragoza 333 Andorra la Vieya 213
Barcelona 31 Valencia 387 Mónacu 661
Blanes 41 Bilbao 633 París 1018
Sabadell 41 Madrid 646 Lisboa 1275
Terrassa 49 Murcia 655 Bruxeles 1340
Girona 83 Sevilla 1036 Roma 1349
Tarragona 136 Málaga 1046 Berlín 1846
Lleida 201 La Coruña 1127

Llistáu de Mataronenses Pernomaos editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «ESP BARCELONA - MATARO».
  4. «Resultáu de les eleiciones municipales en Mataró». El País. Consultáu'l 26 de mayu de 2015.
  5. 5,0 5,1 «Deuda viva de les entidaes llocales». Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (31 d'avientu de 2012). Consultáu'l 14 de marzu de 2016.
  6. «Iluro Hockey Club» (catalán). Consultáu'l 14 de marzu de 2016.
  7. «Rugby Club Mataró» (catalán). Consultáu'l 14 de marzu de 2016.
  8. «Ubicación del estadiu del C.Y. Cerdañola». Google Maps. Consultáu'l 14 de marzu de 2016.
  9. «Población, superficie y densidá por conceyos». Institutu Nacional d'Estadística. Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  10. «Cifres de población y Censos demográficos». Institutu Nacional d'Estadística. Consultáu'l 10 de setiembre de 2015.
  11. «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional». Institutu Nacional d'Estadística. Consultáu'l 10 de setiembre de 2015.
  12. Cortès i Mir, Francesc (1997). «"Arnaldo de Erill", de Nicolás Guanyabens». Revista de musicología (Sociedá Española de Musicoloxía) 20 (1º):  páxs. 505-522. ISSN 0210-1459. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=262809. Consultáu'l 14 de marzu de 2016. 
  13. ABC Tecnología (5 d'avientu de 2013). «Neil Harbisson, la primer persona nel mundu reconocida como «cyborg»» (inglés). ABC. Consultáu'l 14 de marzu de 2016.

Enllaces esternos editar