La Medina de Tetuán ye l'antigua ciudá islámica de Tetuán, en Marruecos. Ye bien carauterística y tradicional. Les cases de la medina son casi toes blanques y baxes. A lo llargo de la medina hai artesanos como texedores, xoyeros, pelliteros, etc. Tamién pueden atopase munchos vendedores ambulantes que vienden alfombres a los turistes.

Medina de Tetuán (antigua Titawin)
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Palaciu Real en Tetuán.
Llugar  Marruecos
Criterios Cultural: ii, iv, v
Referencia 837
Inscripción 1997 (XXI Sesión)
Área Estaos árabes
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Tetuán foi de gran importancia na dómina islámica, yá que sirvió de puntu de contautu principal ente Marruecos y Andalucía. Dempués de la Reconquista, la ciudá foi reconstruyida polos refuxaos musulmanes andalusíes que fueren espulsaos pol decretu de Felipe III d'España. Esto puédese apreciar bien pol so arquiteutura, que revela la influencia andaluza. Anque ye una de les más pequeñes de les medines de Marruecos, Tetuán ye la más completa, y ta práuticamente intacta d'influencies esteriores.

Nos empiezos de la Guerra Civil Española viose afeutada pol conflictu. El 18 de xunetu, ante'l carís que diben tomando los acontecimientos, el presidente Casares Quiroga dio órdenes de bombardear Ceuta y Tetuán.[1] Al atapecer d'aquel mesmu día, l'aviación gubernamental bombardeó Tetuán. El barriu musulmán viose rápido afeutáu poles bombes, y ente los escombros de les cases y les mezquites estrayxéronse 15 muertos y más de 40 mancaos.[2]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Hugh Thomas (1976), La Guerra Civil Española, páx. 251
  2. Joaquín Arrarás: Hestoria de la Cruzada Española, volume III, páxines 49-50

Enllaces esternos editar