Montserrat Minobis i Puntonet (24 d'ochobre de 1942Figueres – 11 de mayu de 2019Barcelona) foi una periodista feminista española. Comprometida na llucha antifranquista de los años 70 y activista en defensa de la cultura catalana militó en diverses formaciones polítiques. Na década de los 90 foi presidenta de la Rede Europea de Muyeres Periodistes y de l'Asociación de Muyeres Periodistes de Cataluña. De 2001 a 2004 foi decana del Colexu de Periodistes de Cataluña.

Montserrat Minobis
directora de Catalunya Radio (es) Traducir

2004 - 2005
Eugeni Cabanes - Oleguer Sarsanedas
4. decana del Colegio de Periodistas de Cataluña (es) Traducir

2001 - 2004
Salvador Alsius i Clavera - Joan Brunet i Mauri
Vida
Nacimientu Figueres24 d'ochobre de 1942
Nacionalidá España
Muerte Barcelona11 de mayu de 2019[1] (76 años)
Familia
Hermanos/es Gregori Minobis i Puntonet
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Oficiu periodista, profesora universitariaescritora
Emplegadores Universidá Pompeu Fabra
Radio España (es) Traducir
Catalunya Ràdio
Ràdio 4
Premios
Creencies
Partíu políticu Unión Democrática de Cataluña (de 1970 a 1977)
Nacionalistes d'Esquerra (es) Traducir
Iniciativa per Catalunya Verds
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Llicenciada en Filosofía y Lletres y Ciencies de la Información, en 1961 empezó a trabayar de llocutora, redactora y guionista en Radio Popular de Figueres (Cadena COPE). El 1971 treslladar a Barcelona y de 1974 a 1976 trabayó en Radio España de Barcelona. En 1976 trabayó en Ràdio 4, onde faía entevistes a políticos d'actualidá nel programa Un altre aire. Tamién trabayó como redactora nel programa Miramar de TVE y collaboró nes publicaciones Avui, Hoja del Lunes, Oriflama y Serra d'Or.

Dende 1971 comprometióse viviegamente na llucha antifranquista y militó nel movimientu feminista de Cataluña. En 1976 formó parte de la Comisión organizadora de les Primeres Xornaes Catalanes de la Muyer.[3]

Participó nel desenvolvimientu del Congresu de Cultura Catalana coordinando l'ámbitu de la radio.

De 1970 a 1977 militó en Unión Democrática de Cataluña, partíu que dexó dempués de les eleiciones de 1977. Darréu participaría na fundación de Nacionalistes de Esquerra y nes eleiciones municipales d'España de 1995 formó parte de la candidatura d'Iniciativa per Cataluña nel conceyu de Barcelona.[4]

Foi presidenta de la Rede Europea de Muyeres Periodistes y de l'Asociación de Muyeres Periodistes de Cataluña de 1994 a 2002. Foi decana del Colexu de Periodistes de Cataluña (2001-2004) y direutora de Catalunya Ràdio (2004-2005). Tamién exerció de profesora na Universitat Pompeu Fabra. El 1996 recibió la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña.

El setiembre de 2010 impulsó La Independent, axencia de noticies con visión de xéneru, centrada en noticies rellacionaes cola igualdá de xéneru.[5]

El so fondu personal atópase depositáu nel CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentación rellacionada principalmente con Unión Democrática de Cataluña.[6]

Premios y reconocencies editar

  • 1987 Premiu Ciutat de Barcelona pol programa Barcelona Oberta de Ràdio4 de RNE a Catalunya
  • 1990 Espais del Centre d'Art Contemporàni Espais de Girona
  • 1991 Atlàntida, la Nit de l'Edició. Gremi d'Editors de Catalunya
  • 1992 Ràdio d'Omnium Cultural. Nit de Santa Llúcia
  • 1993 Premi de l'entitat Ciemen.
  • 1996 Creu de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya, 1996

Llibros editar

  • Aureli M. Escarré: abat de Montserrat, 1946-1968. (1978) Col. Arnau de Vilanova. Ed. La Llar del Llibre
  • En L’Atles de la Diversitat redacta'l capítulu III Fórmeslos culturals, l'apartat La Ràdio, Enciclopèdia Catalana, BCN 2004
  • Rigoberta Menchú. La veu dels indígenes. Biografia. Pòrtic. BCN. Col•lecció dones del XX, 2003
  • Equí Ràdio… Crònica de les Ones a les comarques de Girona (1933-1982). Coautora amb Rosa Gil, 2004

Referencies editar

Enllaces esternos editar