Noemí Manzano

actriz de cine arxentina

Noemí Pumar (década de de 1940Buenos Aires – década de de 1990España) foi una actriz arxentina de cine, teatru y televisión.[1][2]

Noemí Manzano
Vida
Nacimientu Buenos Airesdécada de de 1940
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Muerte Españadécada de de 1990 (40/59 años)
Oficiu actriz de cine
IMDb nm1172688
Cambiar los datos en Wikidata

Noemí Pumar, fía de Ramona Orensanz y sobrina de José María y Antonio Orensanz foi un habitante de Santa Clara del Mar. Nun vivió en forma permanente, pero dende la so infancia foi una presencia asidua. La so mocedá trescurrió ente Mar del Plata, Buenos Aires y Santa Clara del Mar y, darréu, otros aires lleváronlo a España.

Trabayos editar

Cine editar

 
El direutor de fotografía Gustavo Moris, el cineasta Octavio Getino y l'actriz Noemí Pumar mientres la filmación de la película El familiar (1975).

Teatru editar

 
Noemí Pumar (con vistíu elegante) y Emilio Vidal (con piyama), na película La guita (1970).

Televisión editar

Referencies editar

  1. Ficha de Noemí Pumar nel sitiu web Alternativa Teatral (Buenos Aires).
  2. «Willy Wullich, l'home que caltién vivu al teatru Colón», artículu del 23 d'agostu de 2010 nel diariu La Capital (Mar del Plata).
    [...] y Noemí Pumar, una enorme actriz que tamién finó.
  3. Ficha de la película La guita nel sitiu web Cine Nacional (Buenos Aires).
  4. Ficha de Noemí Pumar nel sitiu web IMDb (Internet Movies DataBase).
  5. La guita, video de 1 h 23 min nel sitiu web YouTube.
  6. Ficha de la película Los Velázquez nel sitiu web Cine Nacional (Buenos Aires).
  7. Ficha de Noemí Pumar nel sitiu web Cine.ar (Buenos Aires).
  8. * «El Familiar (parte 1)», video publicáu nel sitiu web YouTube.
  9. Tcherkaski, José (2009): Rebeldes esquisitos. Conversaciones con Alberto Ure, Griselda Gambaro, Cristina Banegas. Buenos Aires: Institutu Nacional del Teatru (Estudios Teatrales), 2009. ISBN 978-987-9433-73-7. Alrodiu de Palos y piedres:
    José Tcherkaski: ¿Cuándo conocisti a Ure?
    Griselda Gambaro: Cuando estrenó Palos y piedres. Fui a ver la representación porque conocía a Noemí Pumar, que trabayaba na obra. Quedé dempués de la función pa saludar a Noemí, y recordar bien claramente: yo taba nel pasiellu ente les files de butaques y él diba escontra l'escenariu. Ende parar y saludar. Falamos bien pocu; él, bien secu, bien a la defensiva por arguyu.
    Páx. 101

    Alrodiu de Atendiendo al señor Sloane:

    José Tcherkasky: ¿Conocíense Jorge Mayor y Pavlovsky?

    Alberto Ure: Non, presentar ende. Dempués tenía una actriz escepcional que se llamaba Noemí Pumar. Nella ye onde más se notaba la influencia del teatru del ridículu, porque yo faía-y faer coses bien risibles.
    José Tcherkasky: ¿Qué coses? ¿Te acordás?
    Alberto Ure: Facer cantar Delicáu y baillar sola. Dempués tenía un moñecu y falaba tol tiempu col moñecu, pegába-y.
    José Tcherkasky: ¿Y qué buscabes cuando faíes eso con el Pumar?

    Alberto Ure: Mirá, creo que lo que buscaba yera'l grotescu. Yera la mio obsesión nesi momentu.
    Páx. 39
  10. 10,0 10,1 Schoo, Ernesto (2007): «Atendiendo al señor Sloane: con una comicidad siniestra», artículu del 29 de xunu de 2007 nel diariu La Nación (Buenos Aires).
  11. Noy, Fernando (2013): «Sentimientos atopaos», artículu del 15 de febreru de 2013 nel suplementu Soi, del diariu Páxina/12 (Buenos Aires).
    Lo mesmo pasárame a los 13 años [1965], cuando la mio güela llevábame les fines de selmana escontra'l teatru Avenida, dexándome solo pa ver de nuevu y en primer fila a la Compañía de Carmen Amaya, ente otres obsesiones que me dexaba repitir tantes vegaes como pudiera. Tuvi De revisar la mio condición [d'homosexual] ―o tou lo contrario― al ver tantes vegaes Los Cenci (con Marilú Marini, Carlos Trafic y Robertino Granados), Quién-y tarrez al Sr. Sloane (con esa otra intérprete fora de serie que foi Noemí Pumar), El campu con Inda Ledesma, o El desatín (la obra iniciática de Griselda Gambaro, cola estremecedora Lilian Riera). Vi munches vegaes toles puestes cola gran Tina Serrano y alcordanza siempres Nina de Roussin, que marcaba la fugaz torna al teatru de la magnífica Malissa Zinny.
    Fernando Noy
  12. Schóó, Ernesto (2007): «Sloane y l'estraña familia», artículu del 17 de setiembre de 1968 na revista Primer Plana (Buenos Aires).
    [Alberto] Ure [...] lleó la pieza a los sos actores, que s'entusiasmaron, daqué de lo que nun quepe dulda frente a la verdadera creación que Noemí Pumar fai de Kathy, la comprensión de Jorge Mayor nun Sloane alternativamente repulsivo y engañador, el irreprochable realismu con que'l veteranu Fernando Iglesias Tacholas compón al mezquino Kemp.
    Ernesto Schoo
  13. «Señes particulares d'un innovador perpetuu», artículu alrodiu d'Alberto Ure, del 20 de febreru de 2011 nel diariu Tiempu Arxentín (Buenos Aires).
    Ure yera l'alumnu predilectu de Carlos Gandolfo. Pa Atendiendo al Sr. Sloane buscó actores nesi momentu bastante marxinaos: Tacholas, Jorge Mayor, Noemí Pumar y yo. La esperiencia foi allucinante. Creo que nes poses que marcaba Ure al mio personaxe Eddie afayé les grandes poses que depués utilicé na mio producción autoral posterior. El ser un actor bien empobináu enseñóme a escribir teatru. Alcordanza que los ensayos yeren perduros. Dende abril a ochobre de 1968. Nunca mientres los ensayos dimos cuenta de que tábamos fabricando un ésitu. L'espectáculu convertir nel acontecimientu teatral de la temporada y la consagración d'Alberto Ure como direutor. El clima de la obra de Joe Orton fuera recreáu nel escenariu polos actores gracies a una puesta perrigorosa, de gran coraxe. Alcordanza que Primer Plana sacónos na tapa, lo que marcó pa nós una gran reconocencia. Yera como ser deportista y salir na tapa de El Gráficu.
    Eduardo Pavlovsky en La ética del cuerpu
  14. Ficha de la obra Romance de llobos nel sitiu web Alternativa Teatral (Buenos Aires).
  15. Ficha de la obra Nada que ver nel sitiu web Alternativa Teatral (Buenos Aires).
  16. Ficha de la obra Trescientos millones nel sitiu web Alternativa Teatral (Buenos Aires).
  17. Ficha de la serie televisiva Les grandes noveles nel sitiu web Los nuesos Actores (Buenos Aires).
  18. Ficha de la serie televisiva Los grandes rellatos nel sitiu web Los nuesos Actores (Buenos Aires).
  19. Ficha del programa televisivu Hestories de Nosedonde nel sitiu web Los nuesos Actores (Buenos Aires).