Patricia Greene

artista testil mexicana

Patricia Greene Barros (23 de setiembre de 1952) ye una artista testil mexicana, qu'esperimentó a lo llargo de la so carrera con distintes téuniques y espresiones artístiques, como la escultura, cestería, mosaicu, bordáu y poesía. El so trabayu foi espuestu en distintes cortiles, nacionales ya internacionales, ente ellos, el Muséu Rufino Tamayo y el Muséu d'Arte Moderno de la Ciudá de Méxicu, el Muséu d'Arte Contemporáneo en Santiago de Chile, y el Mexican Museum Fort Mason en San Francisco, California.[1]

Patricia Greene
Vida
Nacimientu 23 de setiembre de 1952 (71 años)
Nacionalidá Bandera de Méxicu Méxicu
Oficiu artista testil
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

Foi na so adolescencia onde aprendió la primer téunica testil. Cuando entra a la escuela primaria católica, les sos maestres enséñenlu distintu clases de bordáu, y anque nesi momentu, les sos compañeres y ella nun diseñaben los sos bordaos, teníen qu'escoyer ente los distintos dibuxos que se-yos ufiertaben. Nun imaxinó que los testiles seríen el so oficiu de tola vida.

De 1977 a 1979, estudió la téunica d'altu llisu, usando distintos telares nel Centru Artesanal de la Unidá Independencia en San Jerónimo, col maestru Felipe Jiménez. Onde tamién aprendió teoría del color, dibuxu y tiñíu con anilinas, lo que-y abrió un mundu de creación y esperimentación con distintes testures y colores.

En 1981, empezó a estudiar cestería, na Escuela Téunica 25 de la SEP, na Condesa, Ciudá de Méxicu. Téunica que la animó a empezar a realizar pieces pa venta y asina apoderase de téuniques non yá pa espresión, si non como una forma de vida. Cuando remata los sos estudios na escuela Téunica 25, sigui texendo na so casa-taller, utilizando'l telar vertical, que-y dexa siguir xugando coles testures, los sos tapices empiecen a tener más volume y relieves.

Por motivos personales, camudar en 1986 a San Miguel de Allende, Guanajuato, onde por dos años estudia la téunica de baxu llisu n'El Nigromate, la Escuela de Belles Artes de San Miguel de Allende.

Mientres tol tiempu d'aprendizaxe nestes escueles, los sos maestros fueron namái homes, lo que ye interesáu, yá que na tradición testil mexicana, distintes cultures qu'executen esta téunica(anque non toes) asignen a les muyeres esta actividá, pudiendo abrir una tema de reflexón y alderique sobre quien guarden el conocencia y compartir n'instituciones d'educación formal.

El so referente pa la creación y esperimentación col texíu ye la polaca Madalena Abakanowicz, quien nos años sesenta, crea tapices tridimensionales enormes, murales testiles, con diseños astractos, que salen del diseñu tradicional, que siquier prevalecía en Méxicu. Y anque los sos profesores fueron homes, la mayoría de les sos compañeres texedores de la so xeneración, son muyeres, quien inspiraes por texedores como Abakanowicz y poles distintes téuniques artístiques contemporánees, dan un xiru a la creación testil, esperimentando con materiales nuevos, y faciendo los sos testiles dientro d'otros formatos como les instalaciones.

En 1989 camudar a Austin, Texas, momentu decisivu no que refier a una etapa d'esperimentación con materiales non tradicionales. En Méxicu acostumaba a trabayar con fibres naturales, algodón, llana, seda, corteces; tiñéndolos tamién con tintes naturales. Sicasí cuando llega a Austin, nun ye posible consiguir dalgunos d'estos materiales, polo tanto pa siguir trabayando tien qu'escurrir otres maneres de faelo. “Pruebo de too, cuando vini a Estaos Xuníos, nun pudi dexame mercar llana o algodón. Entós atopé alambre, soi una texedora y escultora d'alambre de cobre. Tengo'l mio propiu llinguaxe, la mio propia voz”.[2] Foi nesti periodu cuando realiza pieces de gran formatu, y escultures tridimensionales.

Al llegar a Austin, empieza a dar serviciu social voluntariu nel Muséu Mexic-Arte, unu de los primeros museos llatinos nesa ciudá, de primeres faía de too, dende pintar parés, trabayar na tienda, ente otres xeres. A partir de les sos creaciones testiles participa n'esposiciones y na enseñanza de distintos proyeutos y talleres. Hasta'l 2016, ye miembra activa dientro de les actividaes de dichu muséu. Precisamente foi nesta cortil qu'en 1995 convidar a crear una obra pa la esposición “Repensando a la Malinche” ("Rethinking La Malinche”) , onde crea una pieza con distintes téuniques como metal forxáu, fueyes de maíz, y poesía. Gracies a la exhibición d'esta pieza, la estación de radio comuñal qu'en 1996, apenes empezaba 91.7 KOOP d'Austin, Texas, contautar y l'entrevista sobre la so pieza y el so trabayu, ye a partir d'esti sucesu qu'ella s'empezar a arreyar con un grupu de muyeres, , la “Women Collective”, quien faíen radiu nesa estación, y se enrola en delles actividaes, trabayando al par con distintes muyeres pintores, activistes, poetes y baillarines, dempués de dellos años siguió collaborando con muyeres al traviés de WATER House (Woman Acces to Electronic Resources) , agrupación que se dedicaba a la educación al traviés de medios electrónicos que dexaren a les muyeres espresase, onde había clases de radiu, video, edición y usu d'ordenadores. Hasta'l 2016 sigui participando cola poeta Tammy Gómez, en diversos proyeutos. Patricia trabaya venceyando l'activismu político col so trabayu artísticu.

Dende principios de los años 1990 Patricia Greene mora seis meses n'Austin y seis meses en Méxicu, a pesar de que la enseñanza, la creación y aplicación de proyeutos paez más activa n'Austin, na Ciudá de Méxicu tamién s'arreyó con distintos grupos de texedores, pa participar n'esposiciones, biañales y creación de pieces. Una d'estes coleutives ye'l AMAT (Agrupación de Muyeres del Arte Testil). Trabayó con otres muyeres artistes como Gerda Hansberg y Patricia Carbayos, y espuestu xunto a texedores como Patricia Carbayos y Marcela Gutiérrez.

El so trabayu nel arte ye ampliu, pos se dedicó a aprender téuniques y esperimentar con elles y con distintos materiales, reciclándolos, “Como texedora esquicé distintes téuniques que me llevaron a investigar y esperimentar con una gran diversidá de materiales dende fibres naturales, plásticu,alambres, mangones, papel y metal rompiendo los conceutos tradicionales del Arte Testil. Les mios instalaciones y escultures feches con materiales reciclaos, sían naturales o oxetos atopaos, son reflexones internes que como pallabres afilvanaes van narrando'l mio exerciciu diariu d'observación, metáfores de la condición humana”[3] Tamién compartió esta conocencia con grupos d'adolescentes en dellos proyeutos especiales n'Austin, fixo escenografía y vestuariu pa los proyeutos de la poeta Tammy Gómez, escribiendo poesía y faciendo instalaciones, recordando lo que delles vegada díxo-y Abakanowicz, nuna esposición en Texas onde tuvo oportunidá de conocela “Non te quedes namái nos testiles, tienes qu'esplorar n'otres disciplines

 
"De camín" Escultura en co-realización con Gerda Hansberg Instalación "Toma de les Vizcaines", Plaza de les Vizcaines, Ciudá de Méxicu.


Esposiciones (selección) editar

Individuales editar

  • 2013 Y-MER-GENT Barton Fine Art Gallery. Pulanski, Tennessee.
  • 1993 CATARSIS Centro Cultural Flores Magón, Oaxaca de Juárez,Oaxaca.
  • 1991 INNER WAVINGS Foru Directions Gallery, Austin, Texas.
  • 1990 EVOCACIONES Foru Cultural Coyoacanense, Ciudá de Méxicu.

Two Person Show editar

  • 2014 CAMINOS COMPARTÍOS/SHARED PATHS, Mexican American Center MACC, Austin, Texas.
    2002 UNCOFINED WEAVINGS, Julia Butride Gallery, Austin, Texas.
    1996 TWO WOMEN AT, Primary Object Gallery. Blue Star Complex, San Antonio, Texas.

Coleutives editar

  • 2015 PEOPLES GALLERY City Hall. Austin, Texas.
    THE PRINT PROJECT, Robert E. Cantú, Austin, Texas.
    EAST STUDIO TOUR, Austin, Texas.
    PROVOCATE, museodemujeres.com
  • 2014 Nude Self Portraits, museodemujeres.com
  • 2012 Zoompantli, Antiguu Palaciu del Arzobispáu, Ciudá de Méxicu.
    Llatitúes Estazaes, Casa de la Cultura Jesús Reyes Heroles, Ciudá de Méxicu.
  • 2011 L'AIRE NON TAN TRESPARENTE, VI Bienal d'Arte Testil, Galería La Fonte del Centru Cultural Ollín Yoliztli, Ciudá de Méxicu.
    XENERACIONES, VI Bienal d'Arte Testil Sala Ollin Yoliztli.
    SALON DE RECICLÁU VI Bienal d'Arte Testil, Centru de les Artes de San Agustín Etla, Oaxaca.
  • 2009 SCULPTURE 2009, Oaks Spring Library. Austin, Texas.
  • 2004 TOMA DE LES VIZCAINAS, Instalación, Plaza de les Vizcaines, Ciudá de Méxicu.
  • 2001 ALCUENTRU LLATINOAMERICANU Galería Les Américas. Austin,Texas.
  • 1999 SCULPTURE GARDEN, Cornell College, Mount Vernon,Iowa.
  • 1998 TRANSITIONS Artplex Gallery, Auxtin, Texas.
  • 1996 LA FRONTERA VERDE- THE GREEN BORDER Instalación. Mexic-Arte Museum, Austin, Texas.
  • 1995 “RETHINKING LA MALINCHE” Mexic-Arte Museum. Austin, Texas.
  • 1994 ALCUENTRU INTERNACIONAL DE MINIATURA TESTIL, Muséu Carrillo Gil, Ciudá de Méxicu.
  • 1990 TOMAR DEL BALMORI (instalación) Edificiu Balmori, Ciudá de Méxicu.
    RALLY D'ARTES PLÁSTIQUES, Parque Méxicu, Ciudá de Méxicu.
  • 1989 ARTE TESTIL MODERNU Galería Los Dragones, San Miguel Ayende, Guanajuato.
    TEXER YE NUESU FAER, Centru Cultural El Nigromante, San Miguel de Allende, Guanajuato.

Beques editar

  • 2000 NUESA VISIÓN, Mural de mosaicu 1,5 m x 6 m Alcontráu Rodriguez Elementary, Austin Museum of Art & Texas Art Comission.
  • 1999 ALAMO SCULPTS 10'x4'x4' escultura permanente alcontráu en Alamo Recreation Center. Cultural Contracts City of Austin.
    TEXAS HISTORY PATH alcontráu en Allison Elementary. Mexic-Arte Museum, Austin, Texas.
  • 1997 LIFE SCAPE, Escultura ecolóxica Metz Recreation Center. Cultural Contracts City of Austin.
  • 1992 LARGE DANCE WORKSHOP, Deborah Hai Dance Co. Austin Texas.

Premios editar

  • 2000 TIME CAPSULE, 1er Premiu Artplex Gallery, Austin, Texas.

Proyeutos Especiales editar

  • 2011 SHE: BIKE/SPOKE/LOVE By Tammy Gómez. Escenogría. MACC Mexican American Center. Auxtin, Texas.
  • 2007 SHE: BIKE/SPOKE/LOVE Asistente de direutora. Escenografa y diseñadora de vestuariu. Sanders Theatre, Fort Worth, Texas.
  • 2004 ESCULTURES DE GRAN FORMATU PA HOMENAXE A PABLO NERUDA. Rose Marine Theater, Fort Worth, Texas.
  • 2000 TITERE DE GRAN FORMATU, Mexic-Arte Museum, Austin, Texas.
  • 1998 WOMANATURE, Diseñu y execución d'escenografía pa Kinesis Dance Co. Austin, Texas.
  • 1995 Diseñu y realización de vestuariu pa MAYA MATHEMATICA PERFORMANCE por Tammy Gómez. Austin, Texas.

Referencies editar

  1. . Archiváu dende l'orixinal, el 20 de payares de 2007. Consultáu'l 5 de marzu de 2016.
  2. «Ensin Fronteres. In the Art of Austin´s Llatín Community, Borders, doesn´t exist.» (inglés). Consultáu'l 5 de marzu de 2016.
  3. . Consultáu'l 6 de marzu de 2016.