Peñaflor de Hornija

conceyu de la provincia de Valladolid (España)

Peñaflor de Hornija ye una llocalidá d'España na provincia de Valladolid, comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien una superficie de 66,21 km² con una población de 298 habitantes y una densidá de 4,5 hab/km².

Peñaflor de Hornija
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Valladolid
Partíu xudicial Valladolid
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Peñaflor de Hornija (es) Traducir Anastasio Vaquero Pajares
Nome oficial Peñaflor de Hornija (es)[1]
Códigu postal 47640
Xeografía
Coordenaes 41°42′41″N 4°59′02″W / 41.711388888889°N 4.9838888888889°O / 41.711388888889; -4.9838888888889
Peñaflor de Hornija alcuéntrase n'España
Peñaflor de Hornija
Peñaflor de Hornija
Peñaflor de Hornija (España)
Superficie 66.43 km²
Altitú 839 m
Llenda con Medina de Rioseco, Valladolid, Villanubla, Wamba, Torrelobatón, San Pelayo, Castromonte y La Mudarra
Demografía
Población 337 hab. (2023)
- 170 homes (2019)

- 127 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.06% de provincia de Valladolid
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 5,07 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Asitiada a 25 km de la ciudá de Valladolid, convirtióse por derechu propiu nel meyor mirador posible de tol Valle del Hornija por cuenta del so allugamientu n'unu de les llendes del pandorial de los Montes Torozos. Dende'l mesmu pueblo la vista ye inmeyorable, pudiéndose columbrar dende nucleos como'l de Torrelobatón col so impresionante castiellu, hasta un paisaxe onde'l ríu Hornija abrióse pasu ente los pandoriales que lu arredolen y quedó encaxáu, non con muncho desnivel, pero sí col suficiente pa poner una nota prestosa ente tanta llanura.

El conceyu ye un pueblu con solera, con más de catorce siglos d'esistencia y onde se diz, y asina lo atestigüen dellos restos, qu'hubo una muralla, allá pol sieglu XIV. Aparte tamién pueden almirase delles cases con escudos, como la del Conde de Peñaflor, del sieglu XVI y asitiada na Cai de San Juan, a la izquierda de la Plaza Mayor, que s'atopa a la fin de la cai que da entrada al mesmu.

A la derecha d'esta plaza, vamos poder atopanos col so edificiu anguaño más notable, como ye la Ilesia de Santa María, del sieglu XIII y realizada toa ella en piedra. Ye d'una sola nave, cubierta con bóveda de cañón con fajones, ente que la capiya mayor tien bóveda de crucería con terceletes. Nel interior tamién vamos poder almirar un maraviyosu retablu neoclásicu del sieglu XIX, según dos retablos barrocos del sieglu XVII, otru allugáu nel altar mayor, del sieglu XVIII, y una magnífica tabla pintada del XVI dientro de la sacristía. Coles mesmes esiste otra ilesia, nel centru del pueblu, del sieglu XIII, de la que namái los sos murios permanecen de pies.

Pela rodiada del pueblu atopa la Ermita del Cristu de les Eres, del sieglu XVI, na que lo más destacao ye un estraordinariu Cristu de 1.70 m. d'altor que s'alluga nel centru del retablu mayor que ye del sieglu XVIII. Amás ye a esti Cristu a quien los vecinos de Peñaflor de Hornija honren nes sos fiestes principales nel tercer domingu de setiembre, onde les cais enllenar de color y allegría gracies a les populares verbenes, los tradicionales encierres y la calorosa foguera de medianueche.

D'últimes hai que señalar, que Peñaflor atópase dientro del itinerariu que conforma'l Camín de Santiago de Madrid que dende San Pelayo dirixir escontra La Mudarra. Hai dos chigres,unu na cai mayor, y otru na plaza.

Demografía editar

Evolución demográfica de Peñaflor de Hornija
19911996200120042012201420162018
497506420415343323310298
(Fonte: www.ine.es)

Cultura editar

Monumentos editar

Ilesia de Santa María de la Espectación

Trátase d'una ilesia d'una nave, cubierta de cañón con fajones, bien xuntos unos a otros, lo que-y da una fisonomía bien estraña. La portada actual ye adintelada, de 1678. En 1677, Juan Fernández de Serdio faía les condiciones pa esta portada. Podemos datar la construcción a principios del sieglu XIII, con reformes nos sieglos XVII y XVIII en que se fadría l'actual bóveda. En 1680 pagar a Andrés Jento por poner la rexa actual, y en 1687 y 1688 asitiar de nuevu vigues y zapates, por Pedro Martín. En 1754 anótase'l pagu a Francisco Moneru poles columnes. Entá en 1795, el maestru Francisco Martínez reconstruyía una de les sos parés. En 1770 faíense reformes na torre y parte de les Bóvedes , por sufrir pequeños desperfectos causaos por un rayu. En 1790, Tomás Ricu, alarife, reparaba bóvedes y reteyaba tola fábrica de nuevu.

Ilesia de San Salvador

 
Portada de la Ilesia de Santa María en Peñaflor de Hornija

Trátase d'una ilesia románica y de transición, de los sieglos XII y XIII. La parte antigua ye la cabecera, de la segunda metá del sieglu XII, na primer metá del sieglu XIII constrúi'l restu de la ilesia, dientro de les fórmules gótiques, anque dotaes de rusticidad, y con una determinante influencia cisterciense. A los pies, álzase la torre, na actualidá de dos cuerpos, por habese esmocáu'l terceru.

Entá se caltién, dientro de la capiya mayor, l'ensamblaxe del retablu mayor, d'un cuerpu pequeñu, con decoración de fueyes carnoses, que pueden adscribirse nel tercer cuartu del sieglu XVII, dientro del estilu de Juan de Medina Argüelles.

En 1921 entá s'atopaba n'usu, pero a partir d'entós foi progresivamente abandonada hasta que s'arruinó.

Ermita del Santu Cristu de les Eres

Trátase d'un edificiu del sieglu XVI, d'una nave y capiya mayor cuadrada, cubiertes dambes con bóvedes d'aresta, del sieglu XVIII. Los estremos de la nave sofitar nel esterior en pilastres cilíndriques angulares. N'unu del llau de la epístola, atópase grabada la cruz de Calatrava. Dos portaes de mediu puntu, una nel llau del evanxeliu y otra, a los pies, protexida por pórticu de madera, sofitáu en seis columnes toscanes. Espadaña d'un cuerpu de piedra.

A la entrada hai una cruz moderna de piedra, sofitada nun basamento que se llee: "Púnxose esta peana, siendo mayordomu Señor de Gonzalo".

Nel centru , la imaxe titular: Escultura de Cristu , de principios del sieglu XVII, atribuyida al escultor Francisco de Rincón, Ye una bona escultura de tamañu natural (170 cm), de nidiu modeláu, cabeza sele, cola corona tallada direutamente y proporciones espodaes, dientro de la órbita manierista.

Muralla medieval

De construcción medieval, esisten entá restos de les muralles, en forma d'un cachu de paré de mampostería, d'unos cuatro metros de llargor. La llinia de les bodegues sigue anguaño la que debió de siguir la muralla, bordiando'l escarpe del pandorial...

"Los conxuraos qu'en 1465 proclamaron por Rei de Castiella al infante D. Alonso, n'Ávila, cargaron sobre Peñaflor que los aguantó obstinadamente y, tomada, fueron allanados los sos murios".
(Diccionariu de Pascual Madoz).

Fiestes editar

La fiesta más significativa ye la del Cristu n'honor al Santísimu Cristu de les Eres el tercer domingu de setiembre. Nella una de les tradiciones más carauterística ye la gran foguera na que se quemar cañes de encina, preparada pol mayordomu de la cofradería na plaza del Cristu'l sábadu de la fiesta, mientres repica la campana de la Ermita.

Sobre esti Cristu de les Eres hai una lleenda que cunta que la so imaxe taba destinada a un pueblu cercanu, pero los gües que lu tresportaben parar en Peñaflor y nun hubo manera de movelos, polo que la imaxe quedar en Peñaflor, construyéndose nel llugar de la parada l'actual ermita na que se guarda y venera la imaxe del crucificáu.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar