Sablera de Barayu

(Redirixío dende Playa de Barayu)

La Sablera de Barayu ye ún de los espacios protexíos meyor calteníos, non sólo de la rexón Cantábrica sinón de tola Península Ibérica costera[ensin referencies]. Ta clasificada como "Reserva Natural Parcial".

Sablera de Barayu
Situación
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Valdés
Tipu sablera
Coordenaes 43°33′42″N 6°36′55″W / 43.561548°N 6.615143°O / 43.561548; -6.615143
Sablera de Barayu alcuéntrase n'Asturies
Sablera de Barayu
Sablera de Barayu
Sablera de Barayu (Asturies)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Allugamientu editar

La reserva alcuéntrase a caballu ente los conceyos de Navia y Valdés. La direición de Barayu dixebró l'espaciu en fasteres de diferente proteición:

  • Fastera d'usu xeneral. Abarca los pueblos de Vigu y Xabugu, colos sos eros próximos. Equí permítese les actividaes tradicionales.
  • Fastera d'usu moderáu. Abarca'l vaḷḷe, la rasa costera y los cantiles, dende la ensenada de Caneiru hasta la punta de Los Aguiones. Equí permítese la esplotación de la natura, pero con delles normes a emplegar pal bon caltenimientu del mediu.
  • Fastera de reserva ecolóxica Abarca les marismes y la parte más retrasada de los tombos (fastera de pinal).

Carauterístiques del mediu

El ríu Barayu (nomáu más enriba ríu Bidular) enantes de desembocar nel mar, forma una foz dientro de la cuál s'alluguen los principales ecosistemes:

  • Viesques ribereñes. Acupen el fondu del valle, onde'l ríu caltién les agües duces. Formaes por salgueros y umeros nel cortexu arboreu y llirios, espadañes (nomaes en Tox ḷḷantainas) y xuncos nel cortexu vexetal.
  • Viesques llamargues. O pantanoses, tan onde la cantidá de llente nun dexa crecer a les ribereñes. A diferencia d'éstes, na fisonomía vexetal, camuda que'l salgueru nun apaez o llimítase a dellos exemplares.
  • Otres viesques. Nos rellayos d'umbría medren viesques de fayes y castañales, y dalgún qu'otru sapiegu.
  • Marismes. Fasteres d'agua salao llamargues. Nelles fórmase un ecosistema de carrizales, xuncares y cañaverales d'altu valor. El llugar nómase polos vecinos como "Los Xungales".
  • Tombos. El complexu de tombos de Barayu ye comparable colos d'otres rexones cantábriques, non sólo pol bon caltenimientu d'ésti, sinón polos sos valores vexetales. La fastera qu'enantes ocupaben los tombos buxos (dunas grises en español) ta ocupada por una viesca de minos resineros, qu'en vegada d'estropiar el llugar, dieron un toque más atrautivu a la sablera y fixeron un ecosistema rico, poro que la Direición lo declaró zona de reserva
  • Sablera. L'estáu salvax y apartáu, diéron-y a ésta sablera cierta fama a nivel rexonal.

El sable buxo y naranxa ofrez una imaxe atrautiva dende lloñe.

  • Cantiles. D'una considerable altor, los cantiles de Barayu ufiertan dos composiciones:

La zona que va dende Caneiru al estuariu, ye de ḷḷouxa y la que va dende equí a Los Aguiones ye de caliar.

  • Islles e isllotes. L'archipiélagu de Las Romaneḷḷas delantre del Cuornu de Barayu, guarda una de les colonies d'aves mariñes más valioses la costa occidental.

Referencies editar

Enllaces esternos editar