En 1975, Georges Cravenne creó l'Academia del Cine Francés que'l so oxetivu foi dende'l principiu premiar les meyores películes, como un equivalente francés de los Oscars de Hollywood. D'esa manera, el 3 d'abril de 1976 concediéronse los primeres Premiu César del cine francés cola presidencia de Jean Gabin.

Premiu César
Premiu a Al meyor del cine francés
Concedíu por Academia de las Artes y Técnicas del Cine de Francia (es) Traducir
Llocalización  Francia
Historia
Primer entrega 1975
Premios a César a la meyor película
César al meyor direutor
César al meyor actor
César a la meyor actriz
César al meyor actor secundariu
César a la mejor actriz secundaria (es) Traducir
César al meyor actor revelación
César a la meyor actriz revelación
César al meyor guión orixinal
César a la meyor adautación
César al meyor guión orixinal o adautación
César a la meyor decoración
César al meyor vestuariu
César a la meyor fotografía
César al meyor montaxe
César al meyor soníu
César a la mejor música escrita para una película (es) Traducir
César a la meyor primer película
César a la meyor película d'animación
César al meyor curtiumetraxe d'animación
César al meyor documental
César a la meyor película extranxera
César a la meyor película de la Xunión Europea
César a la meyor película en francés
César al meyor curtiumetraxe
César al meyor curtiumetraxe de ficción
César al meyor curtiumetraxe documental
César al meyor cartel
César a la meyor película publicitaria
César honoríficu
Daniel Toscan du Plantier Award (en) Traducir
César al meyor productor
Premio César y Técnicas (es) Traducir
Medaya d'oru de l'Academia d'artes y téuniques cinematográfiques
César del públicu
Sitiu oficial
[editar datos en Wikidata]

Nos años 50, esistieren les Victories del Cine francés, que s'otorgaben en xunu de cada añu. Pero esti premiu nun tuvo repercusión popular y sumió antes de 1960.

Los César premien películes, actores, actrices y direutores de cine francés del añu. En principiu apurríense 13 Césares, güei son yá 19 los premios, cuantimás por añedir gallardones a les meyores promeses, pero los César que premiaben el meyor cartelu y el meyor productor, sicasí, sumieron.

El nome del premiu provién del escultor César Baldaccini, autor del troféu que s'apurre a los trunfadores de cada categoría.

La ceremonia d'entrega de los César desenvolver nel Teatru del Châtelet de París en febreru.

Historia editar

En 1974, Georges Cravenne funda l'Academia d'Artes y Téuniques de Cine que foi dende'l principiu, destináu a compensar los llogros y les más notables obres d'arte en películes, pa tener un equivalente francés de los Oscar estauxunidenses. Los primeros Premios César - tamién conocíu como la "Nueche de César" - llevar a cabu'l 3 d'abril 1976 so la presidencia de Jean Gabin que vieron la ceremonia dende la primer fila sentáu nuna siella de ruedes un par de meses antes de la so muerte. El nome del premiu provién del escultor César, diseñador del troféu concedíu a los ganadores en cada categoría. Tamién ye un homenaxe Raimu , el gran actor ya intérprete francés de Marsella triloxía de Marcel Pagnol , nel que Raimu interpretó'l personaxe de César.

Los Premios César sustituyó a la entrega de "Étoile de cristal" , que foi dau dende 1955 a 1975. Otros premios fueron gallardoniaos col cine francés nel pasáu. De 1934 a 1986, el "Gran Premiu du cinéma français" , establecíu pol pioneru del cine Louis Lumière , dióse-y a una película per añu. Na década de 1950, la "Victoire du cinéma français" foi dau cada mes de xunu. A falta d'entusiasmu popular en comparanza col "Étoile de cristal", esti premiu atayóse dempués de 1964.

Na inauguración de los Premios César, distribuyéronse 13 premios. Anguaño, hai 22 (en nueve subcategorías). Categoríes añedíes nos últimos años inclúin actor / actriz de revelación (Meilleur espoir), Meyor Documental ( Meilleur documentaire ) y Meyor Película d'Animación ( Meilleur filme d'animation ), ente que los premios qu'honren el meyor cartelu de la película y meyor productor cayeron, yá que agora danse nuna ceremonia estreme, el Premiu "Daniel Toscan du Plantier".

Troféu editar

Los trofeos son cortes d'oxetos de metal, diseñáu en 1975 pol escultor Georges Cravenne. Estes son pieces bueques, bronce pulío natural, ente que los Oscar tán chapados n'oru, estos postreros inspiraron direutamente al escultor pol so primer troféu en 1976, una bobina de película qu'arrodia una figura. Antes de la receición mista d'actores, dirixó en 1977 una presión de 29 cm d'altor sobre una base 8 de 8 cm , con un pesu de 3,6 kg , sigue utilizándose esti diseñu hasta l'actualidá . Si'l valor del troféu nun foi reveláu oficialmente, envalorar en 1.500 euros aprroximadamente.

Ediciones y gales editar

N Fecha[1] Presidente(s)[2] César honoríficu Presentadores[3] Meyor película Meyor actriz Meyor actor
1 3-4-1976 Jean Gabin Ingrid Bergman, Diana Ross Pierre Tchernia El vieyu fusil Romy Schneider Philippe Noiret
2 19-2-1977 Lino Ventura Henri Langlois (póstumu), Jacques Tati Monsieur Klein Annie Girardot Michel Galabru
3 4-2-1977 Jeanne Moreau Robert Dorfmann, René Goscinny (póstumu). Providence Simone Signoret Jean Rochefort
4 3-2-1979 Charles Vanel Marcel Carné, Charles Vanel, Walt Disney (póstumu). Pierre Tchernia y Jean-Claude Brialy El dineru de los demás Romy Schneider Michel Serrault
5 2-2-1980 Jean Marais Pierre Braunberger, Louis de Funès, Kirk Douglas. Pierre Tchernia y Peter Ustinov Tess Miou-Miou Claude Brasseur
6 31-1-1981 Yves Montand Marcel Pagnol, Alain Resnais. Pierre Tchernia L'últimu metro Catherine Deneuve Gérard Depardieu
7 27-2-1982 Orson Welles Georges Dancigers, Alexandre Mnouchkine, Jean Nény, Andrzej Wajda. Jacques Martin y Pierre Tchernia La Guerre du feu Isabelle Adjani Michel Serrault
8 26-2-1983 Catherine Deneuve Raimu (póstumu) Jean-Claude Brialy El Balance Nathalie Baye Philippe Léotard
9 3-3-1984 Gene Kelly René Clément, Georges de Beauregard, Edwige Feuillère. Léon Zitrone A los nuesos amores & El baille) Isabelle Adjani Coluche
10 3-2-1985 Simone Signoret Christian-Jaque, Danielle Darrieux, Christine Gouze-Rénal, Alain Poiré. Pierre Tchernia Llocos defensores de la llei Sabine Azéma Alain Delon
11 22-2-1986 Madeleine Renaud y Jean-Louis Barrault Maurice Jarre, Bette Davis, Jean Delannoy, René Ferracci (póstumu), Claude Lanzmann. Michel Drucker Trés solteros y un biberón Sandrine Bonnaire Christophe Lambert
12 7-3-1987 Sean Connery Jean-Luc Godard Michel Drucker and Pierre Tchernia Thérèse Sabine Azéma Daniel Auteuil
13 12-3-1988 Miloš Forman Serge Silberman Michel Drucker y Jane Birkin Adiós, rapazos Anémone Richard Bohringer
14 4-3-1989 Peter Ustinov Paul Grimault, Bernard Blier Pierre Tchernia La pasión de Camille Claudel Isabelle Adjani Jean-Paul Belmondo
15 4-3-1990 Kirk Douglas Gérard Philipe (póstumu) Ève Ruggiéri Trop belle pour toi Carole Bouquet Philippe Noiret
16 9-3-1991 Sophia Loren Jean-Pierre Aumont, Sophia Loren. Richard Bohringer Cyrano de Bergerac Anne Parillaud Gérard Depardieu
17 22-2-1992 Michèle Morgan Michèle Morgan, Sylvester Stallone. Frédéric Mitterrand Toles mañanes del mundu Jeanne Moreau Jacques Dutronc
18 8-3-1993 Marcello Mastroianni Jean Marais, Marcello Mastroianni, Gérard Oury. Les nueches selvaxes Catherine Deneuve Claude Rich
19 26-2-1994 Gérard Depardieu Jean Carmet Fabrice Luchini y Clémentine Célarié Smoking / Non Smoking Juliette Binoche Pierre Arditi
20 25-2-1995 Alain Delon Jeanne Moreau, Gregory Peck, Steven Spielberg. Jean-Claude Brialy y Pierre Tchernia Los xuncos selvaxes Isabelle Adjani Gérard Lanvin
21 3-2-1996 Philippe Noiret Lauren Bacall, Henri Verneuil Antoine de Caunes L'odiu Isabelle Huppert Michel Serrault
22 8-2-1997 Annie Girardot Charles Aznavour, Andie MacDowell Ridicule Fanny Ardant Philippe Torreton
23 28-2-1998 Juliette Binoche Michael Douglas, Clint Eastwood, Jean-Luc Godard. On connaît la chanson Ariane Ascaride André Dussollier
24 6-3-1999 Isabelle Huppert Pedro Almodóvar, Johnny Depp, Jean Rochefort. La vida suañada de los ánxeles Elodie Bouchez Jacques Villeret
25 19-2-2000 Alain Delon Josiane Balasko, Georges Cravenne, Jean-Pierre Léaud, Martin Scorsese. Alain Chabat Venus, salón de guapura Karin Viard Daniel Auteuil
26 24-2-2001 Daniel Auteuil Darry Cowl, Charlotte Rampling, Agnès Varda. Édouard Baer Pa tolos gustos Dominique Blanc Sergi López
27 2-3-2002 Nathalie Baye Anouk Aimée, Jeremy Irons, Claude Rich. Amélie Emmanuelle Devos Michel Bouquet
28 22-2-2003 Bernadette Lafont, Spike Lee, Meryl Streep. Géraldine Pailhas El pianista Isabelle Carré Adrien Brody
29 21-2-2004 Fanny Ardant Micheline Presle Gad Elmaleh Les invasiones bárbares Sylvie Testud Omar Sharif
30 26-2-2005 Isabelle Adjani Jacques Dutronc, Will Smith. La esmucidiza, o cómo tornar l'amor Yolande Moreau Mathieu Amalric
31 25-2-2006 Carole Bouquet Hugh Grant, Pierre Richard. Valérie Lemercier De battre mon coeur s'est arrêté Nathalie Baye Michel Bouquet
32 24-2-2007 Claude Brasseur Marlène Jobert, Jude Law. Lady Chatterley's Lover Marina Hands François Cluzet
33 22-2-2008 Jean Rochefort Jeanne Moreau, Roberto Benigni. Antoine de Caunes Cuscús Marion Cotillard Mathieu Amalric
34 27-2-2009 Charlotte Gainsbourg Dustin Hoffman Séraphine Yolande Moreau Vincent Cassel
35 27-2-2010 Marion Cotillard Harrison Ford Valérie Lemercier and Gad Elmaleh Un profeta Isabelle Adjani Tahar Rahim
36 25-2-2011 Jodie Foster Quentin Tarantino Antoine de Caunes De dioses y homes Sara Forestier Éric Elmosnino
37 24-2-2012 Guillaume Canet Kate Winslet The Artist Bérénice Bejo Omar Sy
38 22-2-2013 Jamel Debbouze Kevin Costner Amour Emmanuelle Riva Jean-Louis Trintignant
39 28-2-2014 François Cluzet Scarlett Johansson Cécile de France Guillaume y los mozos, ¡a la mesa! Sandrine Kiberlain Guillaime Gallienne
40 20-2-2015 Dany Boon Sean Penn Édouard Baer Timbuktu Adèle Haenel Pierre Niney
41 26-2-2016 Claude Lelouch Michael Douglas Florence Foresti Fatima Catherine Frot Vincent Lindon
42 24-2-2017 Alain Terzian George Clooney Jérôme Commandeur Elle Isabelle Huppert Gaspard Ulliel

Estadístiques editar

 
Roman Polanski, el direutor con más premiu César sumando la meyor direición.
 
Alain Resnais, el direutor con más candidatures sumando la meyor direición
 
Michel Serrault, el actore con más premiu César.
 
Isabelle Adjani, l'actriz con más premiu César.
 
Gérard Depardieu, l'actor con más candidatures.
 
Isabelle Huppert, l'actriz con más candidatures.

Películes editar

Películes con más premiu César editar

10 premios
9 premios
8 premios
7 premiu
6 premios
5 premiu
4 premiu

Direutores editar

Direutores con más premiu César sumando la meyor direición editar

Direutores con más candidatures sumando la meyor direición editar

Intérpretes con más premios y candidatures sumando los trés categoríes (meyor actuación protagonista, de repartu y espoir) editar

Actores con más premiu César editar

Actrices con más premiu César editar

Actores con más candidatures editar

Actrices con más candidatures editar


Actores y actrices estranxeres con premios y candidatures editar


Categoríes de los premios César editar

 
Alain Chabat y Monica Bellucci mientres la ceremonia de los premios César en 2001.

Ceremonies editar

Años

1976 · 1977 · 1978 · 1979 · 1980 · 1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 · 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 ·

Otros premios editar

Referencies editar

  1. «Dates, Les lieux et les diffuseurs». Académie des César. Consultáu'l 17 de marzu de 2015.
  2. «Présidences de Cérémonie». Académie des César. Consultáu'l 17 de marzu de 2015.
  3. «Maîtres de Cérémonie». Académie des César. Consultáu'l 17 de marzu de 2015.

Enllaces esternos editar