Provincia de Dalarna

La provincia de Dalarna (en suecu: Dalarnas län; en llatín: Dalecarlia) ye una de les 21 provincies de Suecia en que s'estrema Suecia. Asitiáu nel centru del país —al noroeste de Svealand, una de los trés grandes rexones—, la provincia de Dalarna llenda cola provincia de Jämtland, provincia de Gävleborg, provincia de Västmanland, provincia d'Örebro y provincia de Värmland, según cola provincia de Hedmark, de Noruega. Coincide casi na so totalidá cola provincia histórica de Dalecarlia.

Provincia de Dalarna
coat of arms of Dalarna (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Suecia Suecia
ISO 3166-2 SE-W
Tipu d'entidá Provincies de Suecia
Capital Falun (es) Traducir
Gobernadora Ylva Thörn
Nome oficial Taalainmaan (fi)
División
Xeografía
Coordenaes 60°40′43″N 15°36′02″E / 60.678559°N 15.600586°E / 60.678559; 15.600586
Superficie 28188.8 km²
Llenda con Provincia de Jämtland, Provincia de Gävleborg, Provincia de Värmland, provincia d'Örebro, Provincia de Västmanland, provincia d'Upsala, Hedmark y Innlandet
Altitú media 179 m
Demografía
Población 287 253 hab. (31 avientu 2023)
Densidá 10,19 hab/km²
Más información
w.lst.se
Cambiar los datos en Wikidata

Conceyos editar

 
Municipalities of Dalarna County

Contién dellos exclaves municipales por cuenta de l'alzada tradicional.

Cultura editar

 
Estatua xigante del caballu típicu nel centru d'Avesta.

La provincia destacar por haber sío l'últimu llugar onde s'usó l'alfabetu rúnicu, pa escribir l'idioma llocal el dalecarliano o elfdaliano, pa lo cual usaben una forma propia de runes denominaes runes dalecarlianas, costume que sobrevivió hasta'l sieglu XIX.[1]

El símbolu de la provincia ye'l caballu de Dalecarlia (en suecu Dalahäst) que consiste en talles de madera vistosamente pintaos y decoraos.

L'área minera de Koppargruva (Monte de cobre) en Falun, que dio nome a tola provincia hasta 1997, foi declarada pola UNESCO Patrimoniu de la Humanidá.

Intereses editar

 
El Old Tjikko, l'árbol más antiguu del mundu.

Amás, en 2008 topóse equí'l Árbol más antiguu del mundu, una conífera (un abetu coloráu) que tien más de cuatro generación. L'árbol soportó mientres más de 9.565 años y agora ye'l monumentu natural más importante de la provincia. Ye l'árbol vivu más antiguu rexistráu hasta agora en tol mundu.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar