Puig-reig

conceyu de la provincia de Barcelona

Puig-reig (pronunciáu [puréʧ]) ye un conceyu de la contorna del Berguedà, al norte de la provincia de Barcelona, en Cataluña, asitiáu xunto al ríu Llobregat.

Puig-reig
Q20108748 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Cataluña Central
Contorna Berguedà
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Puigreig (es) Traducir Josep Maria Altarriba Roca (en) Traducir
Nome oficial Puig-reig (ca)[1]
Códigu postal 08692
Xeografía
Coordenaes 41°58′27″N 1°52′50″E / 41.974166666667°N 1.8805555555556°E / 41.974166666667; 1.8805555555556
Puig-reig alcuéntrase n'España
Puig-reig
Puig-reig
Puig-reig (España)
Superficie 45.8 km²
Altitú 455 m[2]
Llenda con Casserres, Olvan, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Gaià, Navàs y Viver i Serrateix
Demografía
Población 4399 hab. (2023)
- 2086 homes (2019)

- 2092 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Berguedà
? % de Cataluña Central
0.06% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 96,05 hab/km²
Viviendes 14 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
puig-reig.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Demografía editar

Evolución demográfica
1900 1930 [[1950]d] 1970 1981 1986 2007
3.709 5.518 5.745 5.748 5.361 5.084 4.238

Comunicaciones editar

El conceyu ta travesáu pela carretera C-16, de Barcelona a Berga (Exa del Llobregat).

Economía editar

Industria y servicios. La industria testil entamada en colonies industriales foi la base económica del conceyu, güei día fondamente afeutada pola crisis del sector.

Historia editar

La población apaez documentada per primer vegada na acta de consagración de la ilesia de San Martín en 907.[3] El castiellu de Puig-reig foi propiedá de los Vizcondes de Berguedà. El postreru propietariu de dichu llinaxe, el trovador Guillem de Bergadá, dexar en testamentu al Orde del Temple en 1187, que estableció en Puig-reig la contorna de Berguedà y Cerdanya, que va perdurar hasta la estinción del orde en 1312.[3] De magar, y gracies a la mediación d'otru personaxe natural de Puig-reig, l'arzobispu Arnau Sescomes, el castiellu de Puig-reig y el so términu pasó al Orde del Hospital. Hasta'l sieglu XIX Puig-reig nun foi más qu'un pequeñu nucleu en redol al castiellu y numberoses masías tremaes pol so términu. A partir de la industrialización, crear nel conceyu hasta siete colonies industriales que favorecieron la crecedera demográfico y económico.[4]

Llugares d'interés editar

Personaxes célebres editar

Intereses editar

Musicalmente, la Polifònica de Puig-Reig[7] ye una agrupación musical qu'interpreta música coral clásica, moderna y tradicional, reconocida pola so calidá na interpretación de sardanas corales, con dellos discos editaos.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. 3,0 3,1 Varios autor (1994). El Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. ISBN 8439326718.
  4. Rosa Serra Rotés. «Historia» (catalán). Ajuntament de Puig-reig. Consultáu'l 5 de xunetu de 2014.
  5. Museu de la Colònia Vidal. .
  6. Consorci del Parc Fluvial del Llobregat. «Centre d'interpretació de l'Església de Cal Pons» (catalán). Consultáu'l 5 de xunetu de 2014.
  7. Polifònica de Puig-reig. «Polifònica de Puig-reig».

Bibliografía editar

Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. Barcelona: Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos editar