Rhamnus purshiana
Rhamnus purshiana, o Pulgu sagráu, ye una planta natural de les zones templaes d'América del Norte dende mediu oeste hasta California, crez en montes de coníferes y cultívase n'África central.
Rhamnus purshiana | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Rosales | |
Familia: | Rhamnaceae | |
Tribu: | Rhamneae | |
Xéneru: | Rhamnus | |
Especie: |
R. purshiana DC. 1825 | |
Distribución | ||
Distribución natural | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Carauterístiques editar
El so nome de pulgu sagráu dar los españoles cuando afayaron América, yá que fixeron creer que d'esti árbol procedía la madera pa la construcción del arca de Noé.
Ye un árbol de 6-12 metros d'altor. Les fueyes miden 4-8 cm de llargor y tán cubiertes de pelusa al nacer y vuélvense de color verde brillante. Son elíptiques, enteres y pocu dentaes. Les flores son pequeñes de color blancu verdosu y arrexuntar n'umbeles, tien cinco pétalos. El frutu ye una drupa negra del tamañu d'un arbeyu grande que contién dos o trés granes brilloses.
Propiedaes editar
Taxonomía editar
Rhamnus purshiana describióse por Augustin Pyrame de Candolle y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 25, nel añu 1825.[1]
Rhamnus: nome xenéricu que deriva d'un antiguu nome griegu pal espín cerval.[2]
purshiana: epítetu dau n'honor del botánicu Frederick Traugott Pursh (1774-1820)[3]
- Cardiolepis obtusa Raf.
- Frangula anonifolia (Greene) Grubov
- Frangula purshiana subsp. annonifolia (Greene) Sawyer & S.W.Edwards
- Frangula purshiana subsp. ultramafica Sawyer & S.W.Edwards
- Rhamnus annonifolia Greene
- Frangula purshiana Cooper[4]
Ver tamién editar
Referencies editar
Enllaces esternos editar
Wikispecies tien un artículu sobre Rhamnus purshiana. |
- Cascara Sagráu - Rhamnus purshianus DC. - Rhamnaceae