Rialp

conceyu de la provincia de Lleida

Rialp ye un conceyu de la provincia de Lleida, asitiáu nel centru de la comarca del Pallars Sobirà.

Rialp
flag of Rialp (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Lleida
Contorna Pallars Sobirà
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Rialp (es) Traducir Gerard Sabarich Fernández-Coto
Nome oficial Rialb (ca)[1]
Nome llocal Rialb (ca)
Códigu postal 25594
Xeografía
Coordenaes 42°26′45″N 1°08′07″E / 42.445833333333°N 1.1352777777778°E / 42.445833333333; 1.1352777777778
Rialp alcuéntrase n'España
Rialp
Rialp
Rialp (España)
Superficie 63.3 km²
Altitú 725 m[2]
Llenda con La Guingueta d'Àneu, Llavorsí, Soriguera, Sort y Espot
Demografía
Población 669 hab. (2023)
- 330 homes (2019)

- 331 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Pallars Sobirà
0.15% de provincia de Lleida
0.01% de Cataluña
0% de España
Densidá 10,57 hab/km²
Viviendes 86 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
rialp.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986
890 929 595 656 415 437

Entidaes de población editar

Entidaes de población Habitantes
Beraní 7
Caregue 30
Escàs 29
Rialp 508
Rodés 17
Roni 65
Surp 29

Comunicaciones editar

-> Ruta 1 Barcelona (A2)- Cervera (N.II)- Tárrega (Vilagrasa)(C-53)- Balaguer (C.13)- Tremp (C.13)- La Pobla de Segur (N.260) - Sort (C.13) - Rialp

-> Ruta 2' Lleida - Balaguer (C.13)- Tremp (C.13)- La Pobla de Segur (N.260) - Sort (C.13) - Rialp

-> Ruta 3' Girona - Exa tresversal (C.25)- Cervera (N.II) - Tárrega (Vilagrasa)(C.53)- Balaguer (C.13) - Tremp (C.13)- La Pobla de Segur (N.260) - Sort (C.13) - Rialp

-> Ruta 4 Tarragona o Reus (C.14)- Valls - Montblanc (C.14)- Tárrega (Vilagrasa)(C.53)- Balaguer (C.13)- Tremp (C.13) - La Pobla de Segur (N.260) - Sort (C.13) - Rialp

-> Ruta 5 Toulouse (Francia) - St. Gaudens (Francia) - Fos (Francia)- les (España)(N-230) - Viella - Puertu Bonaigua (C.28)- Esterri de Aneu (C.13)- Rialp

-> Ruta 6 Perpiñán (Perpignan) - Prades - Mont-Louis -Bourg-Madame - Puigcerdà (N.260)- Seo de Urgel (N-260)- Adrall (N.260) - Sort (C.13) - Rialp

A unos 1000 m de la salida de Rialp en direición a Llavorsí, atópase l'encruz de los pueblos del conceyu Surp (5 km), Rodés (7 km), Escás (6 km) y Caregue (9 km).

A unos dos quilómetros de Rialp, en direición a Llavorsí, atópase la ponte llamada Ponte de Pedra— y l'encruz que conduz a Beraní (5 km), Roni (7 km) y l'Estación d'Esquí de Portainé (14 km).

Economía editar

Les actividaes económiques tradicionales yeren l'agricultura y la ganadería. Anguaño los principales ingresos económicos vienen de les pistes d'esquí de Port Ainé, lo mesmo que de otres actividaes rellacionaes col turismu.

Historia editar

La villa de Rialp tien el so orixe nel castiellu asitiáu nun montículo a la derecha del ríu Noguera Pallaresa, dende onde se controlaba'l pasu escontra'l valle del valle de Àssua y los valles del Altu Pallars. Créese que nun principiu yera una torre o avanzadura del castiellu de Surp, el términu municipal del cual llegaba hasta'l ríu Noguera Pallaresa y el pequeñu ríu de Sant Antoni.

La población, qu'había estáu abarganada, conserva anguaño l'arcada gótica del Portal del "Riega de San Antonio", por onde pasaba'l camín de la "Ribera" (güei cai del Mediu) y una de les torres de defensa, llamada de "Virós" anguaño convertida nuna vivienda particular.

 
Ilesia de San Acisclo y Santa Victoria de Surp

Nel pasáu Rialp yera un pueblu d'artesanos y les sos xentes dedicar a diversos oficios, había xastres, carpinteros, músicos, llabradores,... Anguaño l'actividá principal del pueblu ye'l turismu. Pel hibiernu col esquí y el restu del añu coles actividaes nel ríu (Rafting, barranquismo,...), esto llevó a un gran tresformamientu de Rialp y de tola contorna del Pallars Sobirà. Les industries más importantes del conceyu son les pistes d'esquí de Portainé, l'Hotel Condes del Pallars, el aserradero Fustes Sebastía y la embotelladora Agua del Pallars. Ye d'obligada visita la cai "del Mediu" coles sos antoxanes medievales, la cai del Raval, les ruines del castiellu dende onde hai una magnífica vista de la población, la ilesia Nostra Senyora de Valldeflors. Dientro del conceyu de Rialp cabo destacar la ilesia del pueblu de Surp (ilesia de San Acisclo y Santa Victoria) d'estilu románicu lombardu. El so retablu, les sos imáxenes y les sos pintures güei atópense partíes ente'l muséu diocesanu de Urgel (Seo de Urgel), nel "Muséu d'Arte de Cataluña"(MNAC) y nel "Art Museum" de la ciudá de Toledo (Ohio) (EUA). Esta ilesia atópase anguaño en fase de caltenimientu y recuperación.

Nel pueblu de Roni hai que destacar la ilesia de San Cristóbal y la capiya de San Miguel (carretera direición Port Ainé). En Beraní podemos atopar los restos de la ilesia de San Serni y les ruines de "San Juan de Colinos".

Llugares de interés editar

  • Castillo de Rialp.
  • Pasarela piatonal que da entrada al Parc Natural de l'Alt Pirineu.
  • Ilesia de Ntra. Senyora de Valldeflors y la pequeña capiya de San Cosme y San Damián.
  • Cai del Mediu (Carrer del Mig). Porticada.
  • Cai del Raval.
  • Ilesia de San Acisclo y Santa Victoria de Surp, en Surp.

Personaxes célebres editar

  • Joan Xiberri, conocíu como "Matxicot". Capitán, procurador xeneral de Marquesáu y veguer del Vizcondáu de Castellbó.
  • Joan Alart Campmajó, alfareru.
  • Joan Lluís Pallarès, etnógrafu.

Bibliografía editar

Varios (1989). Guía de Cataluña. Tolos pueblos y toles contornes. Barcelona, Caixa de Cataluña. ISBN 84-87135-01-3.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar