Sableres de Sovalle, Valle y Niembru

La sablera de Sovalle forma parte d'un conxuntu de tres sableres continues que se funden en baxamar, llamaes sableres de Sovalle, Valle y Niembru, tamién conocida como sablera de Toranda. La sablera de Sovalle ye más un pedreru con forma de concha que pon fin a la socesión de les mentaes sableres.[1] Atópase na llocalidá de Llames de Pría, na desaguada del ríu Guadamía, que ye'l que marca la llende ente Llanes y Ribeseya.[2] Enmarcase nes sableres de la Costa Verde Asturiana y ta considerada paisaxe protexíu, dende'l puntu de vista medioambiental (pola so vexetación y tamién poles sos carauterístiques xeolóxiques). Por esti motivu ta integrada nel Paisaxe Protexíu de la Costa Oriental d'Asturies.[3][4]

Descripción editar

Esta sablera (que sume en marea alta), al igual que les sos allegantes pertenez a la llocalidá de Niembru, nel conceyu de Llanes, presenta forma de concha, y apuértase a ella pola sablera de Niembru (con un llargor d'unos 300 metros y un anchor de 100 metros), allugándose la sablera de Valle (d'unos 120 metros de llargor y 25 metros d'anchor, y que tamién tien forma de concha) ente les otres dos.[2] Les sableres de Valle y Sovalle tán asitiaes nel estremu occidental de la ensenada de Niembru, al abrigu del cabu Prieto.[5] Estes dos sableres nun cunten con nengún serviciu, nin siquier realízase la so llimpieza.[6][4]

Los trés sableres atópense dientro del Paisaxe Protexíu de la Costa Oriental y en el so cercaníes alcuéntrase un sistema de dunes eóliques.[4][7]

Pueden reparase afloramientos predresos sobre'l sable blancu nes sableres de Sovalle y Valle. Presenten un bien so grau d'urbanización y tan solo la de Niembru, que ye la de más bon accesu, presenta un grau mediu d'ocupación frente al grau baxu de les otres dos.[1]

La sablera de Toranda (Niembru), de sable blancu y fina, tien una forma rectillinio y abierto, y destaca de les otres dos por presentar servicios, aseos, duches, agua potable, vixilancia diaria y quioscos de refrescos.[8] Allugase ente'l cabu Prieto y la punta La Boriza y llogró la bandera azul en 1997.[9]

Referencies editar